Ahir a la nit, mirant la tele, vaig viure una d'aquelles situacions en que t'adones que anem per molt mal camí avui en dia. Era al vespre i mirava la tele. TV3, "30 minuts": Mogadiscio, la ciutat fantasma. Allà vaig veure una de les imatges que més m'ha impactat de sempre.
No va ser veure cadàvers al carrer (això per desgràcia es veu en cada telenoticies ja sigui a Síria, Líban....com abans era a Irak...etc), ni veure com per desgràcia allà segueixen matant-se, com fa anys, entre "germans". No, la imatge més impactant va ser la primera que van passar, abans fins i tot d'aparèixer sobreimpressionat el títol del reportatge. Allà es veia obrir-se una porta i una estampida de gent entrant a un campament, amb prou feines esperant que la porta s'acabés d'obrir; era semblant a la típica imatge que veiem a l'inici de les rebaixes; però el rerafons era molt més dramàtic. No es tractava de recollir la ganga més ganga...es tractava de recollir alguna cosa de menjar, una mena de farro, blanquinós, alguna mena de cereal o arrós...i hi havia baralles, els nens i les dones trepitjant-se per arribar abans a l'olla... Brutal. Els homes no hi eren. Clar, estaven pels carrers de Mogadiscio metralletes en mà.
Tot seguit poso La Sexta, programa "Salvados", el títol d'avui és evocador "cuando éramos ricos". Brutal, parlen del dispendi que ha suposat en aquest país les infraestructures: carreteres sense cotxe, AVE's sense passatgers, la ciutat de l'Expo de Saragossa més desèrtica que els Monegros... El més greu és quan deien el que havia costat i l'equivalència del que costava a cada usuari. Denigrant, vergonyós...i ningú pagarà per això? Segurament que no, per què? Mogadiscio està molt lluny no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada