piulades

Les piulades, de tota la vida, han estat les "paraules" emprades pels ocells per comunicar-se; acostumaven a ser breus i concises, i repetitives, potser per això també hem posat el nom de "piulada" als missatges que escrivim al Twitter.

No serà el primer dia que parlo del twitter com a fenomen dins les xarxes socials però és que ahir vaig tenir una nova prova de com d'útil és aquesta xarxa, ben utilitzada, clar. Molts detractors de les xarxes socials en general i d'aquesta en particular es basen en el tema de la privacitat, de la vanalitat dels missatges escrits, etc. Com sempre cal diferenciar entre l'ús i l'abús...a mi que un escrigui que s'ha aixecat de bon humor em pot semblar perfecte un dia, però si els seus missatges no es mouen d'aquí reconec que em cansen.

Com us deia, ahir en un moment, a la nit, que estava consultant el twitter (això de tenir-lo al mòbil fa que el puguis llegir fins i tot en moments prou íntims...) vaig llegir una piulada d'en Josep Huguet (havia estat conseller per ERC, ara no sé ben bé, amb el ball que hi ha a Esquerra, què representa dins l'organització) que deia que veient 3/24 (el canal de notícies de televisió de catalunya) trobava que era una informació obsoleta i que el twitter ho havia provocat.

Caram, només de baixar pel "timeline" (tots els missatges que es veuen en la pantalleta) em vaig adornar del que s'estava referint. Tinc agregats l'agència EFE, la BBC, l'ARA.cat, la Vanguardia, el propi 3/24...i molts reporters i periodistes...doncs gràcies a les piulades de tots ells vaig assabentar-me que les tropes rebels havien entrat a Trípoli, la capital de Líbia, que havien detingut al fill de Gadahfi (algú es va colar i primer va dir que s'havia detingut al propi dictador), fins i tot, just abans d'anar a dormir vaig veure un tweet (una piulada) que deia que s'havia abatut a Gadahfi. No sé, ves a saber com estarà tot plegat avui, encara no he obert el twitter (el primer compromís del dia sol ser amb el bloc!!!).

Ahhh i per relativitzar una mica la cosa també tinc agregat algú que es dedica el dia a explicar acudits i frases divertides. Ahir per la tarda, per exemple, en vaig llegir una prou enginyosa i que es podria utilitzar per tot el conflicte abans esmentat: "si tot el món estés governat per les donesn no hi hauria mai guerres, simplement països gelosos que no es parlarien entre ells"...no us enfadeu eh? admetreu, això si, l'enginy de la frase no?

operació militar

Complicada la situació a Libia. Ahir, per fi, es va produir el que semblava inevitable de feia uns dies: la intervenció aliada sobre les tropes i punts militars estratègics del règim de Gadafi.

Una intervenció militar (una guerra, vaja) no ha de ser mai una situació volguda ni desitjable, i no seré jo qui les defensi; ara bé, tot té un límit i, crec que en aquesta situació no hi havia pla B. Ara, com era d'esperar, han sortit veus molt crítiques amb la intervenció considerant la mateixa una reedició de les intervencions a Irak o Afganistan. Jo, de primeres, hi veig unes diferències bàsiques: a nivell de "legitimitat" (ho poso en cometes eh?) la intervenció sobre Líbia responen a uns mandats de la ONU, resolts en Consell de Seguretat, mentre que a Irak aquest acord previ no va ser-hi mai. A més, en aquest cas no hi ha tropes de terra, tropes d'infanteria sobre el terreny, els atacs doncs són aeris i selectius amb la clara missió de destruir punts estratègics militars del règim libi així com assegurar un tancament de l'espai aeri i, desarbolar d'aquesta forma el principal mètode que fèia servir Gadafi per bombardejar els rebels.

Sé que hi ha interessos amb Líbia (petroli), sé que fa uns anys al terrorista Gadafi se li reien les gràcies, se li feien abraçades i se li permetia que muntés la seva haima davant els palaus presidencials quan hi anava de visita oficial. Però perquè hagi passat això s'ha de deixar d'intervenir quan així ho demanen, recordem-ho, des del mateix poble libi? No sé si els aliats posen per davant els criteris humanitaris que els econòmics (m'agradaria pensar que si però tinc els meus dubtes), però l'important, al cap i a la fi, és que el boig coronel Gadafi no segueixi matant impunement: recordem que va amenaçar d'entrar casa per casa de Bengasi (població controlada pels rebels) i matar aquells que tinguessin armes o fossin de l'oposició al seu règim.

No és una situació agradable però, hi havia alguna altra alternativa? Cada cop estic més convençut de que no. Si Libia no fos el principal productor de petroli la intervenció hi seria igual?  ho dubto. No sóc tan ingenu, si no com és que no s'ha intervingut en molts altres conflictes amb genocidis similars? Però, per una vegada, estic content que el món no hagi girat la vista i fet com si res i s'hagi adoptat una resolució quasi unànime en la decisió de l'atac; quasi unànime perquè, sabeu quin és el primer país que ha criticat aquest fet? Xina, paradigme del respecte pels drets humans...(ejem ejem).