piulades

Les piulades, de tota la vida, han estat les "paraules" emprades pels ocells per comunicar-se; acostumaven a ser breus i concises, i repetitives, potser per això també hem posat el nom de "piulada" als missatges que escrivim al Twitter.

No serà el primer dia que parlo del twitter com a fenomen dins les xarxes socials però és que ahir vaig tenir una nova prova de com d'útil és aquesta xarxa, ben utilitzada, clar. Molts detractors de les xarxes socials en general i d'aquesta en particular es basen en el tema de la privacitat, de la vanalitat dels missatges escrits, etc. Com sempre cal diferenciar entre l'ús i l'abús...a mi que un escrigui que s'ha aixecat de bon humor em pot semblar perfecte un dia, però si els seus missatges no es mouen d'aquí reconec que em cansen.

Com us deia, ahir en un moment, a la nit, que estava consultant el twitter (això de tenir-lo al mòbil fa que el puguis llegir fins i tot en moments prou íntims...) vaig llegir una piulada d'en Josep Huguet (havia estat conseller per ERC, ara no sé ben bé, amb el ball que hi ha a Esquerra, què representa dins l'organització) que deia que veient 3/24 (el canal de notícies de televisió de catalunya) trobava que era una informació obsoleta i que el twitter ho havia provocat.

Caram, només de baixar pel "timeline" (tots els missatges que es veuen en la pantalleta) em vaig adornar del que s'estava referint. Tinc agregats l'agència EFE, la BBC, l'ARA.cat, la Vanguardia, el propi 3/24...i molts reporters i periodistes...doncs gràcies a les piulades de tots ells vaig assabentar-me que les tropes rebels havien entrat a Trípoli, la capital de Líbia, que havien detingut al fill de Gadahfi (algú es va colar i primer va dir que s'havia detingut al propi dictador), fins i tot, just abans d'anar a dormir vaig veure un tweet (una piulada) que deia que s'havia abatut a Gadahfi. No sé, ves a saber com estarà tot plegat avui, encara no he obert el twitter (el primer compromís del dia sol ser amb el bloc!!!).

Ahhh i per relativitzar una mica la cosa també tinc agregat algú que es dedica el dia a explicar acudits i frases divertides. Ahir per la tarda, per exemple, en vaig llegir una prou enginyosa i que es podria utilitzar per tot el conflicte abans esmentat: "si tot el món estés governat per les donesn no hi hauria mai guerres, simplement països gelosos que no es parlarien entre ells"...no us enfadeu eh? admetreu, això si, l'enginy de la frase no?

Ermessenda

Portava dies TV3 anunciant aquesta producció seva, i ahir vespre va arribar el moment. És una telesèrie en totes les de la llei, és a dir, una sèrie pensada en el format de televisió: segurament massa llarga per fer-ne una peli (consta de dos capítols, l'emès ahir i el que s'emetrà avui); tot i que entenc que vista en una gran pantalla (cinema) potser no demereixeria gens. Dic això per l'espectacular fotografia que té la sèrie.

No sóc expert ni en sèries, ni en cinema ni en història, tot i que haig de confessar que la història sempre m'ha agradat, i més la història d'aquest país. Per exemple, m'encanten les novel·les històriques i, per això, una sèrie com la d'ahir m'encanta.

He decidit fer el post avui sobre la sèrie (i no demà quan s'hagi acabat) per no contaminar-me amb les opinions que segurament sortiran avui a la premsa, a les xarxes socials, etc.criticant la producció d'ahir, més que res perquè en aquest país tenim aquesta "sana" virtut de trinxar tot el que fem.

Queda dit doncs que a mi, la sèrie, em va encantar (o com a mínim m'està encantant).

Quan va acabar vaig, com per costum de tant en tant, obrir el twitter abans d'anar a dormir i, sorpresa (o no tanta) ja hi havia força fent que opinava sobre la mateixa. Alguns dels comentaris ben enginyosos, sobretot per la inmediatesa (fets durant el visionat de la sèrie). Aquí el reprodueixo, amb l'autor/a del mateix (els que no vàreu veure la sèrie ni fu ni fa, però als que si segur que amb algun hi esteu d'acord):

"Nois! Podem sortir de la crisi!! Qui s'apunta a muntar una botiga de perruques per les sèries històriques de TV3?"  @Quimkong (Quim Morales, conductor de "La segona hora" a RAC1)

"I quan surt el cul de Joel Joan?" @Quimkong (Quim Morales, conductor de "La segona hora" a RAC1)

"jajajajaja era tan previsible que es criticaria l'accent...llàstima no haver-hi dit abans de començar la sèrie" @mariaboixm (ni idea qui és)

"Lliçons d'història: a Catalunya, al s.XI, hi havia pocs extres" @putupau (ni idea qui és)

"I què diu en Duran d'Ermessenda? és Infidels en un castell no?" @putupau (ni idea qui és)

"aquest de la cara em sembla sortit de True Blood" @Montsllussa (periodista i col·laboradora de "Versió RAC1")

"als tios seguirem sense veure'ls despullats no? pregunto"  @Montsllussa (periodista i col·laboradora de "Versió RAC1")

"hòstia amb la fillade l'Ermi i el normand. Això millora la raça" @Josep_Huguet (ex-conseller de ERC)

"el més destacat d'Ermessenda és la promoció que li ha fet TV3 des de fa setmanes. Amb la competència actual és vital atreure l'audiència" @XaviBonastre (periodista esportiu de TV3)

Apa, per triar i remenar.

"beercoaching"

Una paraula ben estranya la que ocupa el títol del post d'avui no? Per en Francesc, un dels lectors del bloc no ho serà tant.

Fa uns anys (devia ser l'estiu del 2003 o 2004), en Francesc, un servidor, i altres amics i companys vam tenir l'oportunitat d'anar a Màlaga durant quinze llargs dies a treure'ns el títol d'entrenador superior de bàsquet. Foren uns dies molt intensos, classes matí i tarda i les poques estones lliures les havies d'invertir en estudiar, ja que els exàmens (i alguns d'ells no pas fàcils precisament) es duien a terme allà mateix.

Per tant, hi havia poca estona d'esbarjo. El cafè de ben dinat i poc més. Me'n recordo que, al que tota la vida n'hem dit tertúlia, sobretaula, etc... ens ho van batejar com "no-se-què...coaching" (Francesc, m'ajudes amb el que hi havia abans del coaching? Crec que era "barcoaching" i no era res més que ajuntar-nos uns quants entrenadors per parlar de bàsquet al voltant de la taula d'un bar. Ja veieu, la mania de voler tecnificar-ho tot va fer que utilitzéssim un nom en anglès per definir el que portem tota la vida coneguent com a tertúlia, fer-la petar, etc...

Realment aquestes session de "barcoaching" foren i són molt profitoses. Poder-nos trobar una sèrie d'entrenadors de bàsquet, que vagin sortint temes, opinar tots el que en pensem..., és molt enriquidor. Moltes vegades a casa no parlem de bàsquet perquè qui conviu amb nosaltres acostuma a estar farta d'aquest concepte, per tant, trobar-nos amb gent amb la nostra inquietut és sempre molt productiu.

En Francesc va adaptar el nom de "barcoaching" a "beercoaching"...una qüestió simplement de gustos. I mira que des de llavors vam parlar de fer-ne un. Hem coincidit entrenant al mateix pavelló (ell al Sant Narcís i jo a l'Onyar), fins i tot al mateix club (Unigirona) i res. Al final, casualitats de la vida, i gràcies al twitter, ahir vam trobar una estona per fer una mena de "beercoaching" entre ell, en Borja i jo. El tema no va ser només bàsquet, vam compartir també experiències a nivell de pràctica d'esport...pel que sigui als tres ens ha entrat de fa uns mesos una autèntica dèria per fer esport (running, bicicleta, natació....) tot i que a alguns els hi ha agafat més fort que a d'altres.

Sigui com sigui va ser una estona distreta, agradable,...d'aquelles petites estones que sovint van bé per trencar el ritme habitual de rutina...a veure si ara, com a mínim, no tardem 7 anys més a fer una nova sessió de "beercoaching".

l'histrionisme culé

Un cop més queda demostrat que cada persona és un món i, dit sigui, un món complexe i canviant. Ahir el Barça va jugar l'anada dels vuitens de final de la Xampions (sé que no s'escriu així, però em venia de gust fer-ho) al camp de l'Arsenal, un dels grans d'Europa. El resultat, ja el sabeu, 2-1 pels gunners i ara tocarà remuntar el 8 de març al Camp Nou.

Per qüestions d'horari la "prèvia" l'escolto a la radio tot pujant a Roses. Els periodistes (escolto RAC1) són moderadament optimistes, exposen els seus motius i els hi compro, hi estic força d'acord; el que és bo, però, és escoltar els missatges (via SMS, via twitter, via facebok) que l'audiència els fa arribar. Si haguéssim de classificar-los diríem que un 50% són moderadament optimistes, un 45% exageradament optimistes/inconscients, són de l'estil: "els n'hi fotarem 5", "no passaran de mig camp"... i sempre hi ha un 5% (potser menys però és per quadrar numeros) que són pessimistes de mena, dels que es posen la tirita abans de fer-se el tall, dels que ja patien perquè jugava Maxwell, com si aquest noi fos el primer partit que juga.

I que passa al final del partit? Doncs que vist com han anat les coses, els moderadament optimistes segueixen sent-ho i creuen que el 8 de març això es pot aixecar, els exageradament optimistes/inconscients acostumen a canviar el sentit del seu discurs 180º i creure que el Barça comença a estar en crisi, que l'empat a Gijón ja era un avís, que menys mal que els de l'Arsenal van fallar (com si els del Barça no ho haguessin fet), que quin paquet és en Maxwell, que si en Piqué des que va amb la colombiana ja no és el que era (aquí pot haver-hi alguna cosa d'enveja sana)... i els pessimistes de mena acostumen a començar la reflexió amb "ja us ho deia jo".

En fi, que en un món complex com és el culé hi ha d'haver de tot, i en dies com ahir surten tots a escena. Als que no saben a quin grup pertànyer els aconsellaria que fossin dels moderadament optimistes, l'equilibri és una qualitat que va bé en la vida, i l'optimisme ni us ho dic!!! Quines ganes de patir essent dels altres dos grups no?

sobretaules interessants

Com sabeu molts de vosaltres, fa uns mesos que ja no treballo a la Universitat, ara estic al Parc Científic. La proximitat dels dos llocs fa que com a mínim un parell de vegades a la setmana m'agradi anar a la facultat de ciències a dinar de tupper, com he fet tants anys durant la meva vida.

Ahir va ser un d'ells, ben dinat acostumem a sortir a la gespa, a asseure'ns a les fustes que envolten el pati o, si hi ha més sort (bàsicament quan, per exàmens, els alumnes no els envaeixen) aprofitem els bancs de fusta. Allà, acompanyats del cafè (ejem) de can Paco comencem a parlar ves a saber de què, els temes són diversos, així com els interlocutors.

Ahir érem la Núria, en Pere i en Josep, i un servidor. Com que tenim una Vanguardia allà a sobre (durant una època de l'any en porten de gratuïtes a la facultat) i en portada surt tant lo de Egipte com lo dels 80 km/h doncs parlem d'això.

Fixeu-vos la derivada que agafà la conversa: conflicte de Egipte, tweet de David Bisbal sobre el mateix (que a més no va tenir desperdici), el twitter com a xarxa social, l'ús que en fan els polítics i els mitjans de comunicació, entrevista a Joan Boada a el món a RAC1 i el foc creuat amb el conseller d'Interior, Felip Puig que estava essent entrevistat a can Cuní (i el fet que cap dels dos, ni Boada ni Puig, ens facin el pes); els 80 km/h i tota la polèmica que se'n deriva; perquè se'n parla tant? centralisme? si!!! Una mica cansats estem tots els interlocutors de que sigui el tema del dia i que la gent sigui tant bel·ligerant amb aquesta norma... Passem a parlar dels Mossos i de qui és el responsable últim de la seves actuacions...i perquè al final algú mira el rellotge i decideix que la tertúlia ha acabat...que si no...

Avui seran altres temes, altres interlocutors, avui no hi seré (em toca anar a còrrer), però seguirà havent-hi tertúlia...com la trobo a faltar quan no hi participo, que els que em coneixeu ja sabeu que parlar, el que és parlar, no em desagrada pas.

piulant pel twitter

Està clar que avui en dia les xarxes socials ocupen un lloc important en la vida quotidiana i cada cop és menys la gent que no té un perfil creat. Després la gent serà més o menys activa, explicarà més o menys coses, però molta gent viu en aquest submón.

De fet, cada cop hi ha més empreses que tenen un perfil de Facebook que els serveix per anunciar gratuïtament els seus productes o posar-se en contacte amb els seus clients; o rar és el programa de televisió o radio que no té el seu espai en la xarxa.

Us haig d'admetre que potser tinc facebook de fa menys d'un any i, de fet, no he entrat a l'altra gran xarxa social (Twitter) fins fa 15 dies escassos, coincidint de fet amb l'adquisicio del meu primer smartphone (un telefon d'aquests que fan de tot menys torrades amb tonyina...de moment).

Us confesso que encara no domino a la perfecció el twitter, tot i que és tan intuïtiu que des del primer moment ja et sents participant de la comunitat. M'agrada el twitter. El trobo molt útil. El fet que la gent quan hi escriu només tingui la longitud d'un sms per expressar-se (uns 140 caràcters em sembla) fa que els missatges siguin concisos i, de passada, si no interessen són fàcilment descartables.

Et fas seguidor d'algun altre usuari, o per exemple, com és el meu cas, d'algun programa de radio...i això fa que quan ells "piulen" (és a dir, escriuen) tu veus a l'instant el missatge. De moment, a part d'alguna amistat hi tinc agregats molts dels periodistes de RAC1, l'emissora que més escolto per la radio, el diari ARA, el programa del "Món a RAC1"...total, que això m'ha servit per assabentar-me molt abans de quan es va produir l'atemptat al metro de Moscou, de quan l'Osasuna va marcar el gol ahir o de quan en Pujol va fer les declaracions on admetia que s'ha tornat tant independentista.

És clar que abans podíem viure sense això, però també fa 20 anys no sabíem què era internet i ara ens sembla estrany la vida sense ell. Admeto que tenir el mòbil que tinc m'ha ajudat a entrar al Twitter ja que és molt senzill, quan tens un minut lliure esperant que es posi el semàfor verd, consultar les últimes piulades.

Ahir a TV3 van ensenyar dos polítics molt actius en aquesta xarxa, en Quim Nadal i en Lluis Recoder, tot i que el gran activador i usuari de la política 2.0 ha estat l'Ernest Benach. Ja sé que saber on han anat a sopar els periodistes de RAC1 després de retransmetre el partit no és gens important, 'però per exemple ara acabo d'obrir-lo i ja he vist que aquesta nit s'ha produït un terretrèmol a El Salvador...i si algú va veure ahir "30 minuts" vàreu comprovar com Twitter, per exemple, va servir perquè els manifestants que havien d'anar a manifestar-se per la fi del regim a Tuníssia poguessin "burlar" la policia que els estava esperant en un carrer per detenir-los.

Twitter és una eina, una bona eina, que cal saber utilitzar per trobar-la útil...però també un tornavís cal saber-lo utilitzar per al que serveix no? Per cert, el meu twitter; @david14kp...piulem per allà?