piulades

Les piulades, de tota la vida, han estat les "paraules" emprades pels ocells per comunicar-se; acostumaven a ser breus i concises, i repetitives, potser per això també hem posat el nom de "piulada" als missatges que escrivim al Twitter.

No serà el primer dia que parlo del twitter com a fenomen dins les xarxes socials però és que ahir vaig tenir una nova prova de com d'útil és aquesta xarxa, ben utilitzada, clar. Molts detractors de les xarxes socials en general i d'aquesta en particular es basen en el tema de la privacitat, de la vanalitat dels missatges escrits, etc. Com sempre cal diferenciar entre l'ús i l'abús...a mi que un escrigui que s'ha aixecat de bon humor em pot semblar perfecte un dia, però si els seus missatges no es mouen d'aquí reconec que em cansen.

Com us deia, ahir en un moment, a la nit, que estava consultant el twitter (això de tenir-lo al mòbil fa que el puguis llegir fins i tot en moments prou íntims...) vaig llegir una piulada d'en Josep Huguet (havia estat conseller per ERC, ara no sé ben bé, amb el ball que hi ha a Esquerra, què representa dins l'organització) que deia que veient 3/24 (el canal de notícies de televisió de catalunya) trobava que era una informació obsoleta i que el twitter ho havia provocat.

Caram, només de baixar pel "timeline" (tots els missatges que es veuen en la pantalleta) em vaig adornar del que s'estava referint. Tinc agregats l'agència EFE, la BBC, l'ARA.cat, la Vanguardia, el propi 3/24...i molts reporters i periodistes...doncs gràcies a les piulades de tots ells vaig assabentar-me que les tropes rebels havien entrat a Trípoli, la capital de Líbia, que havien detingut al fill de Gadahfi (algú es va colar i primer va dir que s'havia detingut al propi dictador), fins i tot, just abans d'anar a dormir vaig veure un tweet (una piulada) que deia que s'havia abatut a Gadahfi. No sé, ves a saber com estarà tot plegat avui, encara no he obert el twitter (el primer compromís del dia sol ser amb el bloc!!!).

Ahhh i per relativitzar una mica la cosa també tinc agregat algú que es dedica el dia a explicar acudits i frases divertides. Ahir per la tarda, per exemple, en vaig llegir una prou enginyosa i que es podria utilitzar per tot el conflicte abans esmentat: "si tot el món estés governat per les donesn no hi hauria mai guerres, simplement països gelosos que no es parlarien entre ells"...no us enfadeu eh? admetreu, això si, l'enginy de la frase no?

indignats

Ja tardava en fer un post sobre aquest corrent iniciat el 15 de maig amb una manifestació en contra de les mesures econòmiques (diguem-li retallades). En certa manera, l'ideologia d'aquesta "revolució pacífica", la inspiració de qui la va començar, o simplement una feliç casualitat, ha estat el llibre de Stéphane Hessel "Indigneu-vos".

Aquest autor francès, als 93 anys, ha publicat un breu escrit que, tal com resa el subtítol del llibre, és "un al·legat contra la indeiferència i a favor de la insurrecció pacífica". No he tingut l'oportunitat encara de llegir-lo, però està en llista d'espera.

El que estem vivint a la Puerta del Sol a Madrid, a la Plaça Catalunya de Barcelona...i en tantes i tantes altres ciutats, no és més que l'embrió d'una insurrecció pacífica, i cal recalcar les dues paraules: INSURRECCIÓ perquè la gent ha dit que prou, que ja està farta de pagar la incompetència de qui ha de prendre les decissions, d'afavorir sempre els mateixos, de que als ciutadans de peu només se'ns faci cas en campanya política anant els candidats a pidolar fins l'últim vot on faci falta.La gent està farta de patir per arribar a finals de mes i que les grans empreses tinguin cada cop més beneficis. La gent, com la gallineta d'en Llach, ha dit que prou. I PACÍFICA, perquè la gent vol aconseguir els canvis sense fer servir la violència, perque la gent sap que la violència només genera el violència i mai és el camí per assolir cap objectiu legítim.

La gent que hi ha a les places és majoritàriament jove, segurament, de mitjana d'edat més baixa del que escriu aquestes línies, clar, segurament resisteixen millor les condicions de pernoctar a l'aire lliure que no pas una persona de 50-60 anys... Però lluny de paternalismes, el jovent aquell ens representa a tots, són uns pocs milers els que acampem, però molts més som els que els donem suport i els que els animem, des d'aquí, a seguir endavant. I el fet que sigui jovent encara li dóna un valor afegit a la propesta. Sovint, als joves se'ls ha atacat dient que no tenien valors, que no lluitaven per cap ideal, que eren uns acomodats...doncs no, hi ha molt jovent que no vol estar entre el 41% d'atur juvenil, que no vol combregar amb les rodes de molí que ens donen els polítics, en definitiva, que volen començar a canviar el món i fer-ho pacíficament i amb ideals. Perfecte!!! Fins i tot amb un punt de insubmissió en no voler fer cas a les decissions de la Junta Electoral que, amb la seva decisió de prohibir la manifestació/acampada només fa que posar-se de costat d'aquells que acusen les subvercions d'estar polititzades; res més lluny de la realitat.

A tot aquest rebombori hi ha ajudat, com no, les xarxes socials, el twitter i el facebook en van pels de informació, convocatòries, etc... per participar en aquesta revolució pacífica. I ahir precisament rebia un twit que em va encantar, i és molt escaient pel dia d'avui, deixa així: "les jornades de reflexió solen ser pels ciutadans, enguany és per als polítics". Totalment d'acord.

 

l'histrionisme culé

Un cop més queda demostrat que cada persona és un món i, dit sigui, un món complexe i canviant. Ahir el Barça va jugar l'anada dels vuitens de final de la Xampions (sé que no s'escriu així, però em venia de gust fer-ho) al camp de l'Arsenal, un dels grans d'Europa. El resultat, ja el sabeu, 2-1 pels gunners i ara tocarà remuntar el 8 de març al Camp Nou.

Per qüestions d'horari la "prèvia" l'escolto a la radio tot pujant a Roses. Els periodistes (escolto RAC1) són moderadament optimistes, exposen els seus motius i els hi compro, hi estic força d'acord; el que és bo, però, és escoltar els missatges (via SMS, via twitter, via facebok) que l'audiència els fa arribar. Si haguéssim de classificar-los diríem que un 50% són moderadament optimistes, un 45% exageradament optimistes/inconscients, són de l'estil: "els n'hi fotarem 5", "no passaran de mig camp"... i sempre hi ha un 5% (potser menys però és per quadrar numeros) que són pessimistes de mena, dels que es posen la tirita abans de fer-se el tall, dels que ja patien perquè jugava Maxwell, com si aquest noi fos el primer partit que juga.

I que passa al final del partit? Doncs que vist com han anat les coses, els moderadament optimistes segueixen sent-ho i creuen que el 8 de març això es pot aixecar, els exageradament optimistes/inconscients acostumen a canviar el sentit del seu discurs 180º i creure que el Barça comença a estar en crisi, que l'empat a Gijón ja era un avís, que menys mal que els de l'Arsenal van fallar (com si els del Barça no ho haguessin fet), que quin paquet és en Maxwell, que si en Piqué des que va amb la colombiana ja no és el que era (aquí pot haver-hi alguna cosa d'enveja sana)... i els pessimistes de mena acostumen a començar la reflexió amb "ja us ho deia jo".

En fi, que en un món complex com és el culé hi ha d'haver de tot, i en dies com ahir surten tots a escena. Als que no saben a quin grup pertànyer els aconsellaria que fossin dels moderadament optimistes, l'equilibri és una qualitat que va bé en la vida, i l'optimisme ni us ho dic!!! Quines ganes de patir essent dels altres dos grups no?

piulant pel twitter

Està clar que avui en dia les xarxes socials ocupen un lloc important en la vida quotidiana i cada cop és menys la gent que no té un perfil creat. Després la gent serà més o menys activa, explicarà més o menys coses, però molta gent viu en aquest submón.

De fet, cada cop hi ha més empreses que tenen un perfil de Facebook que els serveix per anunciar gratuïtament els seus productes o posar-se en contacte amb els seus clients; o rar és el programa de televisió o radio que no té el seu espai en la xarxa.

Us haig d'admetre que potser tinc facebook de fa menys d'un any i, de fet, no he entrat a l'altra gran xarxa social (Twitter) fins fa 15 dies escassos, coincidint de fet amb l'adquisicio del meu primer smartphone (un telefon d'aquests que fan de tot menys torrades amb tonyina...de moment).

Us confesso que encara no domino a la perfecció el twitter, tot i que és tan intuïtiu que des del primer moment ja et sents participant de la comunitat. M'agrada el twitter. El trobo molt útil. El fet que la gent quan hi escriu només tingui la longitud d'un sms per expressar-se (uns 140 caràcters em sembla) fa que els missatges siguin concisos i, de passada, si no interessen són fàcilment descartables.

Et fas seguidor d'algun altre usuari, o per exemple, com és el meu cas, d'algun programa de radio...i això fa que quan ells "piulen" (és a dir, escriuen) tu veus a l'instant el missatge. De moment, a part d'alguna amistat hi tinc agregats molts dels periodistes de RAC1, l'emissora que més escolto per la radio, el diari ARA, el programa del "Món a RAC1"...total, que això m'ha servit per assabentar-me molt abans de quan es va produir l'atemptat al metro de Moscou, de quan l'Osasuna va marcar el gol ahir o de quan en Pujol va fer les declaracions on admetia que s'ha tornat tant independentista.

És clar que abans podíem viure sense això, però també fa 20 anys no sabíem què era internet i ara ens sembla estrany la vida sense ell. Admeto que tenir el mòbil que tinc m'ha ajudat a entrar al Twitter ja que és molt senzill, quan tens un minut lliure esperant que es posi el semàfor verd, consultar les últimes piulades.

Ahir a TV3 van ensenyar dos polítics molt actius en aquesta xarxa, en Quim Nadal i en Lluis Recoder, tot i que el gran activador i usuari de la política 2.0 ha estat l'Ernest Benach. Ja sé que saber on han anat a sopar els periodistes de RAC1 després de retransmetre el partit no és gens important, 'però per exemple ara acabo d'obrir-lo i ja he vist que aquesta nit s'ha produït un terretrèmol a El Salvador...i si algú va veure ahir "30 minuts" vàreu comprovar com Twitter, per exemple, va servir perquè els manifestants que havien d'anar a manifestar-se per la fi del regim a Tuníssia poguessin "burlar" la policia que els estava esperant en un carrer per detenir-los.

Twitter és una eina, una bona eina, que cal saber utilitzar per trobar-la útil...però també un tornavís cal saber-lo utilitzar per al que serveix no? Per cert, el meu twitter; @david14kp...piulem per allà?