cotxe

Ahir em vaig assabentar que just quan comencin els Jocs Olímpics de Londres el meu cotxe farà 3 anys...o el que és el mateix, que ahir va fer dos anys que em vaig comprar el cotxe. Quina manera de lligar dues efemèrides eh?

Doncs si, ja fa dos anyets que després de mirar i mirar concessionaris, models de cotxes, ofertes...i després del "papeleo" que acompanya sempre aquestes transaccions, cap a les 7 de la tarda, un servidor anava al concessionari de Toyota de Vilatenim a agafar el seu flamant nou Toyota Verso, de color gris. Perquè un Toyota i no una altra marca? Doncs mira, tampoc us ho sabria dir, però si que m'havien arribat imputs de que era una marca molt fiable en quant a mecànica, m'agradava la línia del cotxe i, perquè no dir-ho, vaig trobar una molt bona oferta on quasi es rebaixava (comptant aquell pla zapatero que et donaven fins a 1000 euros per canviar de cotxe) uns 3000 euros del preu original.

I des del 27 de juliol de 2009 a 27 de juliol de 2011...84604 km fets...no cal que feu la divisió, ja us la faig jo: 115,89 km per dia. No està malament no? És el que té viure a Roses i treballar a Girona, haver d'anar a Barcelona de tant en tant, i també molt de tant en tant anar a Sort de vacances...com a mínim no es podrà dir que no estic amortitzant el cotxe.

Us seré sincer, tampoc cal amagar-se'n, encara estic pagant el cotxe...i em queden 4 anyets de res, per tant, caldrà fer durar el cotxe fins com a mínim un mes després d'haver-lo pagat per poder dir allò de que...ja he acabat de pagar el cotxe!!!

En aquests dos anys, el que dèiem, cap avaria mecànica. Si que he tingut alguna coseta producte de la mala sort (ara vaig amb un bony gràcies a, sospito, un camió d'escombraries que se li devia fer estret el carrer en plena nit) o del propi desgast: frens, revisió, etc...

Si que em vaig donar una trompada per Sant Jordi de l'any passat; vaig rebentar una roda i el cotxe se'm va desequilibrar anant a petar sobre una rotonda (bé, la vaig atravessar per dalt) en el camí de tornada a Roses, a l'alçada d'Empuriabrava. Sobretot, això si, la trompada em va servir per adonar-me que els cotxes moderns no tenen roda de recanvi, cosa que fa molta gràcies si la necessites a les 4 del matí. Simplement tenen un kit reparador, a l'estil dels kits per arreglar les rodes de les bicis però a l'engròs...en fi, un nyap. Però bé, no podia ser tot perfecte no?

llet freda

El títol del post és literal, avui parlaré de la llet freda, un dels plaers de l'estiu. Hi ha pocs plaers durant l'estiu més grans que el següent: tenir sed, obrir la nevera i beure un got de llet ben freda (he dit pocs plaers, per tant, algún més hi ha, ho sé).

Això si, a mi, de sempre, la llet "blanca" no m'ha agradat; sé que llet blanca és un oxímoron, però m'haureu entès, vull dir la llet sola, sense cola-cao ni nescafé (visca les marques, ja els he fet publicitat gratis). No sé el perquè però és així.

A l'hivern sovint, abans d'anar a dormir em faig una llet calenta amb colacao i als matins a vegades amb nescafé; no és pas matemàtic, igual puc passar setmanes que no provo la llet (i és ben estrany que quan vagi als bars demani tallats o cafès amb llet, sempre el cafè sol passa per davant). Això si, la falta de llet que puc tenir a vegades la supleixo amb escreix amb el consum de derivats: formatges, iogurts...

Ara bé, a l'estiu, poques vegades me'n vaig a dormir sense fer un bon got de llet freda amb cola-cao. Fa temps, vaig fer servir Nesquick, molt millor per desfer-se amb la llet freda que no pas el cola-cao; però aishhh, el gust no és pas el mateix. Per desfer el cola-cao i que no quedin els grumolls cal una bona dosi d'energia al braç i paciència, i quasi mai aconsegueixes l'objectiu. Temps enrera vaig usar una altra tàctica: agafava un got de llet, l'escalfava i hi desfeia suficient cola-cao per un litre de llet, hi afegia després la llet restant del tetrabrick i cap a la nevera (tot dins una ampolla, clar); el problema va ser que un dia la llet devia ser massa calenta quan vaig posar la barreja dins la nevera i es va tallar...vaig agafar tal fàstic que vaig estar uns dies sense provar la llet freda...només uns dies.

Però vet aquí que s'ha inventat la solució definitiva "la bati-jarra", si si, l'artilugi que els de cola-cao han tret aquest estiu juntament amb la seva caixa de 3 kg de cacao en pols. Ho vaig comprar. És la bati-jarra d'en Bob Esponja!!! (però no l'he comprada per això si no per provar si funcionava...sempre tenir nens a casa és una excusa perquè no et mirin estrany al supermercat quan compres segons què). I vaja si funciona. El mecanisme es senzill, poses cola-cao, la llet i ho barreges tot amb un sistema clavat al que tenen les escurridores aquelles d'amanida. Lo bo es que queda totalment desfet (és com si et prenguessis un cacaolat...seguim amb les marques, ja veieu) i que pots guardar aquesta gerra a la nevera i té una petita aixeta al fons (que no degota!!!) per anar agafant la llet...un inventàs vaja.