victoriós

Fàcil ho tenia avui per decidir el títol del post després de com vaig titular el d'ahir. I és que, com pot canviar el dia amb una bona notícia abans d'anar a dormir. Si em permeteu, ja us dic ara que escriuré dos posts sobre el clàssic, avui el del partit, i demà el del post-partit (valdrà la pena el de demà, de veritat...penseu que vaig mirar Punto y pelota de Intereconomia).

Però anem al que toca. Resulta que com que a casa no tenim GolTV, després d'una negociació amb la dona (aquest cop no massa llarga ni dura...la negociació dic), vaig anar a un dels bars que feien el partit. Vaig escollir justa el bar que tinc al davant de casa, res, travessant el carrer...ja que el que volia anar primer (on acostumo a esmorzar els dissabtes) no hi cabia n'hi una agulla. Era el primer dia que entrava a aquest bar, no és que hi hagués molt lloc lliure, ni molt menys, però com a mínim vaig trobar lloc a la barra.

La meva teoria era veure el partit però escoltar la retransmissió de Rac1 pel mp3. Peró al cap d'uns segons de ser en aquell bar vaig decidir que millor em deixaria portar per l'ambient del lloc i em vaig guardar el mp3 a la butxaca. Només d'arribar em demano un llom amb formatge i comença el partit. La primera cosa que us haig de dir, hi havia una bandera espanyola, d'aquelles amb un petit màstil per agafar-la amb la mà, que estava penjada de la part superior de la barra; i possiblement l'únic català del bar (o com a mínim l'únic que tenia el català com a llengua habitual d'ús era jo)... ep, amb això no vull dir res, és simplement un detall per contextualitzar el lloc.

Tenia el "tonto del poble" al costat; perdoneu l'expressió però els que sou de poble ja m'entendeu, vull dir aquella persona que, sentint-lo parlar diries que porta unes quantes copes de més però que en realitat no ha ni tastat l'alcohol...encara. Aquest personatge anava donant la llauna a tothom amb qui es topava al bar, que si "hoy les metemos un saco al Barça", que si "Mourinho se comerá al Guardiola ese"...i d'altres perles; després de que l'amo del bar li digui 300 vegades que surti del mig (tenia una habilitat innata a posar-se al mig de l'estret passadís que les cadires deixaven per passar el cambrer) decideix posar-se en un tamburet que curiosament havia quedat lliure a la barra, just darrera meu. Jo mirava la tele i el tenia a l'esquena, però clar, li sentia tot...i si veiéssiu el que va passar a partir del gol de Xavi... Catarsi completa!!!! Com s'hi hagués estat abduït completament per l'esperit del Barça va començar a dir que "lo que hace el Barça es jugar", si "el Barça se cepilla a este Madrid fácil", que "el portugués no vale nada"... fins i tot en totes les jugades polèmiques donava la raó als blaugrana...brutal.

Un altre personatge va cridar, en marcar Xavi, "Antonio!!! tráeme el primer gin-tonic"...el primer? si si, el fenomeno se'n va fotre un per gol (això si, el del quart gol se li devia desfer el gel perquè els gin-tonics del tercer i del quart van arribar junts).

Altres personatges? doncs un que va dir que Guardiola havia d'haver estat expulsat per provocar a en Cristiano...cosa que el que va provocar és una discussió amb un altre que en teoria eren amics (o com a minim van arribar junts al bar). Un altre que, conegut de l'amo, com que no hi havia lloc per posar-se es va situar just al lateral de la barra i no va parar de lligar (o com a mínim de tirar les canyes) amb dues dones de tipet complicat però exhuberants si més no (la mitjana dels tres devia ser 55 anys aprox. però el paio amb bona làbia si senyor. Un noiet jove brasileny (o en feia pinta) que va entrar tot cofoi amb una samarreta del Madrid i que al quart gol es va posar el jersei...potser tenia fred...

En fi, i a tot això li hem d'afegir un cambrer que s'estressava quan li demanaves que li devies per l'entrepà, o pel cafè que vaig fer després; sempre he pensat que amb un bar ple a tope com el d'ahir fer un "sinpa" és més que fàcil...però un és legal i vaig pagar tal com tocava.

Al final del partit tots contents, uns perquè el Barça havia guanyat, altres (els merengues) perquè per fi el partit s'havia acabat, el dels gin-tònics doncs content també, i els que s'havien fotut 4 plats de gambes a la planxa ni us ho explico (ara, no sé si la cartera estaria igual de contenta)...en fi, com deia aquell..."el futbol és l'opi del poble".

derrotat

Si, avui em sento una mica així. Vaig prometre'm a mi mateix no fer avui valoracions de les eleccions, ja que el resultat és molt recent i sovint cal mirar-se les coses amb perspectiva per ser més o menys objectiu. Però noi, és que en les últimes hores tot han estat derrotes.

L'última d'elles aquest matí, quan la son i el despertador m'han derrotat i he estat incapaç de llevar-me fins a tres quarts de vuit. I a això li puc sumar la derrota en el partit de bàsquet d'ahir...Però més greu és el que ahir em va ensenyar la gent d'aquest país. Us resumeixo les meves frustacions en els següents punts, a veure si algú li pot trobar explicació:

- com pot ser que el partit que ens porta tot el que decidim al parlament a nivell identitari als tribunals (llegeixi's PP) és ara la tercera força política del país i rep quasi 400.000 vots?

- perquè els partits que han fet de la llengua una croada explicant a les espanyes que el castellà està poc menys que perseguit aquí (PP + C's) treuen més 500.000 vots?

- per què ven tant l'anar en contra de l'immigrant? realment som tant curts tots plegats que encara creiem que els que venen de fora ens foten els diners i la feina?

- que trist que en el meu país hi hagi més de 75.000 persones que voten PxC, amb l'únic discurs que tenen de xenofòbia absoluta. I que hi hagi quasi 2.000 persones que votin la Falange? Quin país que estic deixant als meus fills...

- entenc que calia una alternança de govern, tot i que potser tampoc calia que en Mas guanyés per tanta golejada, més que res perquè ja ens podem anar preparant per veure el nostre territori més trinxat. Sabeu que en pocs anys tindrem un transvassament del Roine + MAT (i potser no només una de sola) + Quart Cinturó...total, suposo que som amos del territori i el podem anar trinxant sense problema no?

- em van fer mal els resultats d'Esquerra; jo vaig ser un dels molts que no els vaig votar quan sempre ho havia fet (ja vaig enviar-los una carta fa quatre anys mostrant el meu malestar per la reedició del tripartit), però dol molt veure com un partit històric s'enfonsa tant...

- i em va fer molt mal que el meu vot no servís perquè Reagrupament entrés al Parlament...que trist veure com després d'uns anys en que des d'Espanya ens ofeguen cada cop més, en que cal que dia rera dia ens anem posant vaselina perquè no ens facin mal (perdó per l'expressió però és com em sento)...després de tot això, només 350.000 vots independentistes (ERC+SI+RCat), enfront de 500.000 espanyolistes...

Però bé, si això és el que vol el país, doncs endavant...no és el país que vull pels meus fills, però no queda altra. Com va dir ahir Joan Carretero, "el país ha deixat clar que vol la via de l'autonomisme", i per tant, ja ens va bé ser una comunitat autònoma més...mentre ens deixin posar la senyera al balcó un dia i potser fer un partit amistòs de futbol cada any contra Honduras o la selecció basca ja tenim la quota d'autoestima coberta no?

Ja sabeu que sóc optimista de mena, i fins i tot un dia com avui treuré una lectura positiva: sabeu que a la demarcació de Girona, si haguéssim sumat els vots independentistes haguéssim tret més vots que el PSC? en fi, qui no es consola és perquè no vol...

Si us plau, Barça, feu que el dia com a mínim acabi una mica millor de com ha començat.

una pizza il·legal

Una pizza il·legal, així és com defineixo jo de fa temps la pizza que em faig els dissabtes al vespre.

Ja fa molts anys, ja sigui pel bàsquet o, més tard, per les obligacions familiars, que els dissabtes no acostumo a sortir i el meu plan de sempre era fer-me una pizza mentre mirava el futbol o algun partit de bàsquet gravat.

Com tot, aquesta pizza ha anat evolucionant amb el pas del temps. Quan encara vivia a casa dels pares, com que ells compraven una llauna de tonyina d'aquells de kilo de pes, aprofitava (ja sabeu alguns l'adicció que tinc per la tonyina) per fer-me tota una capa de tonyina que ocupava tota la superficie de la base; després una bona capa de formatge i, a dalt de tot, una bona capa de mozzarel·la; de fet, era tan gruixut el farciment que normalment hi havia certes parts inferiors d'aquest cobriment qe no quedaven cuites. Ahhhh i per rematar el número de calories ingent que em devia fotre, aprofitava que el meu pare acostumava a ser a la planta baixa i que la meva mare solia estar netejant el lavabo en aquell moment per fer-me un parell de "canelons" consistents en una llesca de formatge deixada sobre el marbre de la cuina (perdia la fredor de la nevera) amb un bon tall de tonyina a dins i enrotllat com si fos un caneló...un plaer (ja que els meus pares són seguidors del bloc potser ara descobriran el secret jajaja).

Avui en dia, com he dit abans, la pizza ha evolucionat. No crec que el número de calories ingerides hagi baixat massa, però ara poso més varietat d'ingredients i menys quantitat de cada un. Començo amb una  mica desobrassada a la base, després la salsa de tomata (o tomàquet jejeje), mozzarel·la i a sobre una mica més de formatge, del que tingui a casa (emmental, gouda, formatge tendre...), una mica de pernil dolç, una llauna de tonyina, una miqueta de xorisset, una bona espolvorejada d'orenga i dos tocs finals: una mica de parmesà o granna padano i un rajolinet d'oli...ahhhh i quan la trec del forn una espolvorejada més de parmesà.

Ja veieu, em passo tota la setmana fent bondat però arriba el dissabte al vespre i peco. Això si, perquè veieu que sóc conscient del meu "problema" que sapigueu que tant bon punt s'aixequi la meva dona em poso les malles i cap a còrrer.

jornada de reflexió???

Si, amb interrogants perquè cada cop entenc menys aquesta jornada; de veritat cal que tinguem un dia just abans de les eleccions per reflexionar?

A veure, sincerament crec que poca gent canvïi el vot durant la campanya electoral; avui en dia, en la societat de la informació, en que hi ha centenars de maneres de fer arribar el missatge als electors, de veritat que la gent espera a la campanya a veurè què hi ha de nou? Potser algú si, no ho nego pas, però creieu que durant la campanya s'ha dit algun missatge novedós respecte el que es venia dient els últims mesos?

Però ja que tenim el dia d'avui per reflexionar, reflexionem....perquè d'una punyetera vegada no canviem tot el que envolta a les eleccions? Anem a pams, molts volem més autogovern (digues-li nacionalisme socialisme o independentisme, però excepte C's i PP els altres clarament volen més autogovern) doncs resulta que som l'unica comunitat autònoma sense llei electoral pròpia i ens hem de regir per l'espanyola...per això és a Madrid on s'ha de decidir si hi ha un cara a cara. Però no cal pas patir, no es canviarà pas això ja que qui ho ha de fer és qui governa, i a qui governa, obviament,ja li va bé la llei que hi ha actualment (sinó seria tirar-se pedres a la pròpia teulada).

Hauríem de canviar també la nefasta idea dels blocs electorals, fer llistes obertes, limitar la despesa dels partits en campanya, poder votar per internet, que els partits no parlamentaris tinguessin una mica més de facilitats des dels mitjans públics, etc... no és poca cosa oi?

Això si, pot haver-hi desafecció, pot haver-hi el que sigui, però demà s'ha d'anar a votar; si si, així de clar. Com bé sap la gent més gran, en aquest país s'ha estat més de 40 anys sense poder anar a votar, i ara que ho podem fer, ara que tenim aquest dret després de la lluita de moltes persones durant anys...ens quedarem a casa? no fotem tu!!!!

I si no esteu convençuts voteu en blanc, i si no escriviu a la butlleta "sou una colla de vividors", o voteu la CORI o el partit Pirata...feu el que volgueu...però aneu a votar. JO no hi aniré....però perquè ja vaig votar per correu...apa, feina feta!!!

la competència

Avui una recomanació. Un programa de radio, a RAC1, de 12 a 13h i que s'anomena "la Competència" dirigit i presentat pels "Òscars", és a dir, l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau, el darrer dels quals (diria, perquè sempre confonc l'un amb l'altre) és la veu en off dels "Caçadors de bolets" i presentador de "El Gran Dictat", a TV3.

Tal com ells mateixos defineixen el programa, "la Competència" és un programa d'humor basat en fets reals. Els dos Òscars es van alternant en la creació de personatges, cadascun d'ells amb un tarannà marcat. Només dos d'aquests personatges són imitacions de personatges famosos: en David Bisbal, que el dibuixen com xulet i una mica altiu sense perdre tics de "pueblerino" (una de les seves frases és: "gracias amigos, no me mereceis") i l'altre és el gran Justo Molinero, que surt cada dia al final del programa fent una lectura de titulars dels diaris del dia: boníssim!!! : a cada titular li canvia una lletra fent que agafi un sentit totalment ridicul (ex: "la Generalitat declarà 2 nous porcs naturals"...enlloc de parcs naturals) i sempre la secció es patrocinada per una empresa de nom inventat però amb segones (aishhhh ara no em surt cap exemple).

Si en Justo és un dels "reis" del programa, no podem dir menys d'en Jean Paul Desgrava, que representa que és una pedra a la sabata en el programa però que ell mateix té altes pretencions: sap de tot, vol gestionar-ho tot...i està enamorat de totes les noies de RAC1 i, en especial, de la presentadora dels telenotícies de TV3 Núria Soler; des de fa unes setmanes hi ha la versió "dolenta" d'en Jean Paul, que es l'alter ego que surt quan s'enfada.

Personalment m'encanta en Mohamed Jordi, un moro català independentista; d'altres són l'Angelines (una dona molt madura que "verdeja" i que està especialment motivada en lligar-se el que ella defineix com a "iogurines"), en Jep Cabestany (sempre amb les seves reflexions culturals), l'Avi Sense Nom (un avi amb gran experiència...com aquells que tots tenim o hem tingut a casa), i d'altres com la Veu en Off que representa que està amagat sota la taula de l'estudi, el traductor de xinès, el que comenta les noticies de Itàlia, el tarot Rosita....

Bé, segur que me'n deixo molts. Us recomano que un dia l'escolteu i si no podeu a aquella hora us baixeu gratuïtament el podcast del programa des de la web de Rac1, val molt la pena!! Semblava que després de que en Toni Soler i cia deixessin de fer Minoria Absoluta costaria omplir aquella franja però crec que l'han encertada amb escreix amb "la Competència"...es posa molt bé riure una mica abans d'anar a dinar no?

avui voto!!

Si si, durant el dia d'avui ja exerciré el meu dret (i penso que deure) com a ciutadà, aniré a votar!!!. Per primer cop a la meva vida votaré per correu i avui és el darrer dia per fer-ho. El fet que estigui empadronat a Quart però que actualment visqui a Roses fa que hagi decidit votar d'aquesta manera; el diumenge per la tarda tinc partit a Banyoles i si vull aprofiar una mica el matí amb la familia doncs mira, voto per endavant.

Ja sabeu que el vot és secret, però per altra banda tampoc em fa res que es sàpiga el que voto, en fi, que a veure si ho endevineu: sabeu que sóc, i cada cop més, independentista però que, a més, fa quatre anys vaig quedar decebut amb la reedició del tripartit i que, tal com vaig dir en un post de fa uns dies, crec que cal una regeneració de polítics o millor encara, de la política. Total, que voto un Joan però no us diré quin...una mica de privacitat no? jajaja.

Sabeu que estem en les primeres eleccions 2.0; bé, fa quatre anys ja les podíem considerar així però, no sé, tinc la impressió que en aquesta convocatòria internet, les xarxes socials, els blocs, etc... han tingut més presència que mai.

Si algú de vosaltres encara dubta de què votar us aconsello la següent aplicació: Elecciones.es; és un "divertimento" molt senzill: has de respondre 20 preguntes  de quatre blocs diferents (la resposta és si/no/passa la pregunta). A mesura que vagis responent aniràs veient una sèrie de rotllanes (són els logos dels partits que estan tapats o bé, si els vols, els pots visionar, però us recomano que els deixeu tapats fins al final) que s'acosten o s'allunyen, depèn de la teva resposta, a un punt central on significa que ets tu; així doncs, com més a prop estigui el logo de tu vol dir que més afinitat tens amb aquell partit. Al final, a més, pots veure una taula comparativa del que has respòs tu comparat amb l'opinió que tenen cada un dels partits. Curiós.

Per cert, jo ho vaig fer quan ja tenia decidit el meu vot i va coincidir amb el que em va sortir en aquest test. I curiosament els dos partits més allunyats de mi van quedar PP i C's...uffffff que bé!!

si jo fos de CIU o PSC...

...però no ho sóc. I és una sort per mi, perquè després d'aquests dos dies de dubtes sobre el cara a cara que es va proposar el diumenge, un arriba a sentir vergonya aliena. Més que res perquè tothom s'ha tret les caretes i han tornat a sortir els tics que tenen cada un dels protagonistes (i els seus partits al darrera) i que molt hàbilment durant els primers dies de campanya els tenien dissimulats.

M'explico. Resulta que el diumenge acabant-se el debat a sis, en Montilla (que sabia que d'aquell debat en sortia perdedor) que segurament debia rebre "ordres-consells" dels seus col·laboradors a la mitja part, es despenja retant a en Mas a tenir un cara a cara. Aquest, lluny d'arronsar-se, li agafa el guà i diu que per ell podrien fer el debat ja mateix.

Tot seguit s'acaba "oficialment" el debat però segueix entre bambalines; us recomano si podeu mirar per youtube o on sigui els pocs instants que han penjat d'aquella conversa a tres entre Montilla-Mas i la Terribas d'espectadora de luxe (la cara d'aquesta última és impagable). Allò si que és un gag de Polònia brutal!!!! En Montilla (Sergi Mas) amb aquell somriure que fa quan diu "chist" dient a en Mas que li ha llançat l'oferta de cara a cara per a veure si el lider de CIU responia...i en Mas (Bruno Oro) més-xulo-que-un-vuit dient-li "va asseu-te aquí mig i fem el cara a cara", passant olímpicament de tota la resta (inclosa la directora de TV3).

Què voleu que us digui, han tingut vuit mesos per pactar un cara-a-cara i ara resulta que el volen fer a última hora; per mi, que ni un ni altre volien fer debat però així han quedat bé respecte els seus electors. Si no com s'explica que des del migdia d'ahir sabien que la resolució de la Junta Electoral de Barcelona els prohibia fer el debat, i tarden més de 8 hores a presentar unes alegacions a la Junta Electoral Central que acaba decidint el que ja es sabia, que no es faria el cara a cara? Va ser una martingala (parafrassejant en Mas-Oro) que va fer que durant dilluns i dimarts fins a mitja hora abans de l'inici teòric del debat no es parlés de res més.

I un últim detall, curiós que sigui des de Madrid que es decideixi si es fa un cara a cara a Catalunya no? En fi, quin país!!! i sobretot, quins polítics!!! ...després ens queixarem de que hi ha desafecció...