Fàcil ho tenia avui per decidir el títol del post després de com vaig titular el d'ahir. I és que, com pot canviar el dia amb una bona notícia abans d'anar a dormir. Si em permeteu, ja us dic ara que escriuré dos posts sobre el clàssic, avui el del partit, i demà el del post-partit (valdrà la pena el de demà, de veritat...penseu que vaig mirar Punto y pelota de Intereconomia).
Però anem al que toca. Resulta que com que a casa no tenim GolTV, després d'una negociació amb la dona (aquest cop no massa llarga ni dura...la negociació dic), vaig anar a un dels bars que feien el partit. Vaig escollir justa el bar que tinc al davant de casa, res, travessant el carrer...ja que el que volia anar primer (on acostumo a esmorzar els dissabtes) no hi cabia n'hi una agulla. Era el primer dia que entrava a aquest bar, no és que hi hagués molt lloc lliure, ni molt menys, però com a mínim vaig trobar lloc a la barra.
La meva teoria era veure el partit però escoltar la retransmissió de Rac1 pel mp3. Peró al cap d'uns segons de ser en aquell bar vaig decidir que millor em deixaria portar per l'ambient del lloc i em vaig guardar el mp3 a la butxaca. Només d'arribar em demano un llom amb formatge i comença el partit. La primera cosa que us haig de dir, hi havia una bandera espanyola, d'aquelles amb un petit màstil per agafar-la amb la mà, que estava penjada de la part superior de la barra; i possiblement l'únic català del bar (o com a mínim l'únic que tenia el català com a llengua habitual d'ús era jo)... ep, amb això no vull dir res, és simplement un detall per contextualitzar el lloc.
Tenia el "tonto del poble" al costat; perdoneu l'expressió però els que sou de poble ja m'entendeu, vull dir aquella persona que, sentint-lo parlar diries que porta unes quantes copes de més però que en realitat no ha ni tastat l'alcohol...encara. Aquest personatge anava donant la llauna a tothom amb qui es topava al bar, que si "hoy les metemos un saco al Barça", que si "Mourinho se comerá al Guardiola ese"...i d'altres perles; després de que l'amo del bar li digui 300 vegades que surti del mig (tenia una habilitat innata a posar-se al mig de l'estret passadís que les cadires deixaven per passar el cambrer) decideix posar-se en un tamburet que curiosament havia quedat lliure a la barra, just darrera meu. Jo mirava la tele i el tenia a l'esquena, però clar, li sentia tot...i si veiéssiu el que va passar a partir del gol de Xavi... Catarsi completa!!!! Com s'hi hagués estat abduït completament per l'esperit del Barça va començar a dir que "lo que hace el Barça es jugar", si "el Barça se cepilla a este Madrid fácil", que "el portugués no vale nada"... fins i tot en totes les jugades polèmiques donava la raó als blaugrana...brutal.
Un altre personatge va cridar, en marcar Xavi, "Antonio!!! tráeme el primer gin-tonic"...el primer? si si, el fenomeno se'n va fotre un per gol (això si, el del quart gol se li devia desfer el gel perquè els gin-tonics del tercer i del quart van arribar junts).
Altres personatges? doncs un que va dir que Guardiola havia d'haver estat expulsat per provocar a en Cristiano...cosa que el que va provocar és una discussió amb un altre que en teoria eren amics (o com a minim van arribar junts al bar). Un altre que, conegut de l'amo, com que no hi havia lloc per posar-se es va situar just al lateral de la barra i no va parar de lligar (o com a mínim de tirar les canyes) amb dues dones de tipet complicat però exhuberants si més no (la mitjana dels tres devia ser 55 anys aprox. però el paio amb bona làbia si senyor. Un noiet jove brasileny (o en feia pinta) que va entrar tot cofoi amb una samarreta del Madrid i que al quart gol es va posar el jersei...potser tenia fred...
En fi, i a tot això li hem d'afegir un cambrer que s'estressava quan li demanaves que li devies per l'entrepà, o pel cafè que vaig fer després; sempre he pensat que amb un bar ple a tope com el d'ahir fer un "sinpa" és més que fàcil...però un és legal i vaig pagar tal com tocava.
Al final del partit tots contents, uns perquè el Barça havia guanyat, altres (els merengues) perquè per fi el partit s'havia acabat, el dels gin-tònics doncs content també, i els que s'havien fotut 4 plats de gambes a la planxa ni us ho explico (ara, no sé si la cartera estaria igual de contenta)...en fi, com deia aquell..."el futbol és l'opi del poble".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada