Dijous deia adeu un dels, per mi, grans showmans de la tele, l'Andreu Buenafuente. Bé, dèia adeu el seu programa BFN tal i com estava concebut ara a la tele. Ell no marxa, no pot marxar, les nits perdrien un dels referents en aquest país.
En Buenafuente és un d'aquells personatges que ha sapigut crear un estil a la tele i és capaç de dominar diversos registres: domina com ningú el fet de canviar de la satira més roent, a la seriositat si la situació ho requereix, és capaç de "fer el ridícul" i riure's de si mateix (primer principi a complir per un humorista), etc...
Per una de les coses que s'ha fet més famós és pels seus monòlegs en començar el programa; obviament que té un equip de guionistes que li vesteixen el text, però la dosi d'improvització no te la dóna cap guió, i en Buenafuente va sobrat d'improvització. Amb això dels monòlegs ha experimentat una evolució important, fa temps eren monòlegs més o menys típics (parlant d'algun tema quotidià), però ara ja fa força temps que utilitza aquests espais per fer una lectura de l'actualitat del dia.
El programa no seria el mateix, clar està, sense la col·laboració d'altres personatges. Ara és en Berto Romero (un monstre) i l'Anna Morgade, però durant els anys i anys de programa han passat en Jordi Évole ("follonero"), l'Edu Soto, en Fermí Fernández, en Jose Corbacho i tants d'altres!!! I és que en Buenafuente i els seus programas (i la seva productora "El Terrat") han estat autèntica pedrera per alguns dels humoristes més bons del país. I deu n'hi do els anys que porta a primera línia (4 anys a la Sexta, però abans va estar a Antena 3 i uns quants anys a TV3); us heu adonat que des que va marxar, a TV3 (ni a Antena 3) no han pogut fer cap altre "late-show"?
Les seves habilitats, però, no només les ha demostrat en un programa diari, si no també quan li ha tocat presentar alguna gala (premis Ondas, premis Goya...); ha estat capaç de fer aquest tipus de gales, normalment soporíferes i gens originals, uns espectables digeribles i divertits.
Em va agradar l'últim programa, i em va agradar la frase que va utilitzar per acomiadar-se: "tornarem per plantar-li cara a la vida amb el nostre nas de pallasso", tota una declaració de intencions. A veure si és veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada