els temps estan canviant

Avui serà que m'aixeco optimista? Potser per això escullo el títol que escullo (i que llegint-te'l,sense voler, el meu caparró comença a tararejar la cançó d'en Dylan...); sigui com sigui crec en el títol fermament, els temps estan canviant. Una altra cosa és si ho fan a millor o a pitjor, però si coneixeu el meu tarannà optimista de mena entendreu que crec que milloren.

Proves? alguna tinc. Però avui intentaré no tirar per la via dels "indignats", tot i que és el millor exemple de que les coses estan canviant, d'un moviment com aquest, si els historiadors són rigorosos, se'n parlarà d'aquí uns anys.

El títol i el post se'm van acudir ahir o abans d'ahir (ups ara no ho recordo) quan sentia les dades de l'enquesta encarregada per la Generalitat i duta a terme pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), en la qual, davant un hipotètic referèndum sobre la independència, un 43% hi votaria a favor, un 28% en contra i un 23 s'abstindria...com que la gent que s'absté no comptaria en el comput global (la gent que no va a votar i es queda a casa no computa en una el·leccions), per primer cop, la gent que vota SI A LA INDEPENDÈNCIA seria més del 50%!!!!!

Cal valorar les dades, mostren, al meu entendre, molt més que un "fogonassu" (quina gran paraula, llàstima que no deu sortir al diccionari) del moment; la gent comença a estar farta que se'ns pixin a la cara, està farta de ser cornuda i pagar el beure, està farta de ser el salvavides de l'estat i no rebre res a canvi més que desprecis continus. En temps de crisi té pebrots ser l'única regió que ens apretem veritablement el cinturó i encara ens diguin que no fem prou.

El curiós és que fa tres dies, quan es complia un any de la sentència de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, vaig tenir un moment de baixada; un moment en el que vaig pensar que aquella retallada no havia provocat res (més que la manifestació de l'11 de juliol), de fet, sóc dels que penso que encara estem pitjor que abans de que l'Estatut passés pel sedàs del Tribunal.

Però bé, sembla que si, que les coses han començat a canviar...i del que estic més content és que crec que això no tindrà aturador, la societat està començant a pensar per si mateixa i on no arriben els polítics (que no arriben a enlloc) hi arribarà la gent del carrer. Cal anar remenant consciències, anar barrejant la sopa, no deixar que es crei pòsit...només aixíi, d'aquí un temps, la corrent serà tan forta que ningú ens podrà aturar. Ja veieu, m'he aixecat optimista.