Que diferent de fa uns anys!!!! Vaig formar part de la Comissió de Festes durant un bon grapat d'anys, i emmerdat fins dalt (no pas només els dies de la festa per anar a servir a la barra no). La nostra festa major va ser de les primeres en dur-se a terme a l'aire lliure (un envelat obert) i, per tant, d'accés lliure. Ara pràcticament totes ho són, però abans no.
Me'n recordo de que pels vols de febrer ens trobàvem per decidir quins grups contractàvem (alguns ja els teníem llogats any a any, és a dir, en acabar l'actuació d'un any ja ho lligàvem per la següent edició) i, el que era més "pal": repartir-nos els anuncis dels comerciants que apareixien al pograma (llibret) de la Festa Major. I au, durant unes setmanes visita les cases comercials per si volien repetir l'anunci, si volien posar-hi alguna cosa nova respecte l'any anterior, colors, etc... Ahhh i els escrits de les entitats...sempre a última hora.
I parlant d'última hora, no era fins els vols de Sant Joan que teníem els programes de la Festa Major a la mà i després quedava l'altra feina feixuga: passar casa per casa (si si, una a una) per dir-los si volien col·laborar amb la festa major comprant una sèrie de col·laboracions i bla, bla, bla...I clar, un servidor treballava, o sigui que ves-hi quan acabis la feina, torna-hi diversos dies perquè s'ho havien de rumiar, etc... Total, que el dia abans de la Festa Major encara sovint estàvem passant per les cases i això sense oblidar que calia parlar amb el de l'envalat, llogar les taules, el "gènero" del bar, etc etc etc...
I ja a partir de la setmana anterior que celebràvem la cursa popular de la festa major per les Gavarres el ritme era frenètic. Ja començàvem a dormir poc les nits prèvies, no pas com a entrenament no, sinó perquè no hi havia altra manera de tenir-ho tot organitzat. Eren tantes les coses que s'havien de tenir en compte!!!
I ja en el dies de plena festa major era un no parar (i un no dormir, literalment, alguns dies). Perquè no és només la feina d'estar a la barra; suma-hi el que durant el dia s'ha de netejar la barra (el bar), carregar neveres, anar a buscar el pa pels entrepans, estar pendent de quan vinguin els tècnics dels conjunts a muntar...i, a part, les "petites" però no menys activitats paral·leles, a l'estil de festa de l'escuma, fira del col·leccionisme, etc...
Una bogeria, de veritat...i l'únic benefici material: repartir-nos si havia quedat alguna cosa d'embotit sense consumir i un sopar al cap d'unes setmanes pagat per l'Ajuntament. Total, que en Joan, en Xevi, l'Anna, la Mariona, jo mateix, etc...acabàvem fins els pebrots (per ser clar i català) de la festa major, però a l'any següent hi tornàvem a caure...i així durant una bona pila de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada