Ahir dijous ens vam retrobar vells amics de la carrera, de quan estudiàvem biologia. Un dia de cada dia si, però és que l'excusa s'ho valia, ens visitava la Núria (que ja fa tres anys que viu als Estats Units).
A la Núria, per qüestions òbvies, no la podem veure sovint, o sigui que ara que baixava s'havia d'organitzar una trobada, si o si. Pot semblar senzill però veritablement trobar un dia que ens vagi bé a tots (som 5 parelles) és una tasca no pas fàcil; a més, si a això hi afegim que ara tothom, qui més qui menys (menys jo) està a punt de marxar de vacances la cosa es complica.
Això va fer doncs que quedéssim un dia feiner per fer un berenar sopar; això va fer que ni la Montse ni els nanos poguessin baixar, una llàstima. Bé, també podem considerar-ho un dia feiner entre cometes perquè la gran majoria (la Mònica, en Jordi, la Mercè, l'Albert...) són mestres, per tant, ja estan "lliures". Sigui com sigui ahir va ser el dia de la trobada; un bon i senzill berenar sopar (amanides, pa i embotit) i a posar-nos el dia en horeta i mitja.
Vam fer una amistat tan maca durant la carrera que ara, encara que només ens veiem un parell de cops l'any tots junts, necessitem de veure'ns, d'explicar-nos coses...sense la recança que a vegades fa trobar-te gent que fa temps no veus. Tothom segueix més o menys com sempre, en Ponç una mica alliberat (ja no és polític practicant) i sempre amb idees al cap per fer nous viatges i si pot ser tots junts; la Mercè agobiada pel pas del temps i adreçant al mateix temps en Ponç (jajaja), la Mònica i en Jordi, que jo crec que són els papes perfectes (o s'hi acosten) i l'Albert i la Marta, els més enfeinats ahir per ser els amfitrions i per la Clara, la benjamina del grup que amb 5 mesos encara no sap que els còlics no els ha d'agafar quan tenim un sopar d'amics. I la "prota" d'ahir, la Núria, com sempre, decidint que fa amb la seva vida...sempre és un mar de dubtes aquesta noia jajaja.
Sigui com sigui va ser una vetllada maca, llàstima que, en el meu cas, tot va ser a cuit i a corrents perquè encara em quedava el trajecte fins a Roses...ahhhh i el millor de la nit...repassar el video que li vam fer a la Núria en motiu del seu casament fa 3 anys (jo encara no l'havia vist!!!!)...jo crec que vam ser els precursors del lip-dub (o com es digui) abans de que ningú no sabés ni què era...per cert, quina panxa que fotia jo!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada