Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardiff. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardiff. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de juliol del 2011

noves sensacions a Cardiff

Són quasi quarts de dues i us escric ja des de casa; aquest matí ben d'hora (tal com les 5) he sortit de l'hotel en direcció a l'aeroport de Bristol per agafar un avió del senyor Ryanair. Enrera han quedat dos dies de reunions i de feina, però altament positius.

Ahir vaig viure un parell de situacions noves per a mi des que sóc a l'empresa. Al matí una reunió de tots els managers de les sucursals (la Catherine, en Pavel i un servidor) amb els 3 caps de l'empresa, en Peter (mànager general), en Graham (director tècnic) i l'Helena (directora de productes + la reina del papeleo que es genera en una empresa com la nostra). Asseguts al voltant d'una taula, tots 6, amb una ordre del dia i anar aportant la nostra visió de les coses. Algunes referències més concretes, d'altres més de filosofia d'empresa...gent de 4 nacionalitats diferents asseguts al voltant d'una taula...profitós, sense dubte. I, de fet, em va tornar a servir per entendre que encara haig de millorar molt el meu anglès. He evolucionat respecte un any enrera, quan vaig començar a l'empresa, d'això no hi ha dubte, i una conversa un a un la puc entendre en un 90%; el problema ve en una taula, quan hi ha diverses persones parlant, sovint amb expressions, frases curtes...però bé, s'ha de seguir treballant.

L'altra situació viscuda va ser més "lúdica"; un cop l'any, coincidint amb la reunió general + reconeixements mèdics, el cap de l'empresa ens convida a una barbacoa a casa seva. Ahir va ser la meva primera barbacoa. A partir de les 18:30 i durant 6 hores (que van passar volant) tot el personal de l'empresa (menys de Girona que només hi era jo) parlant, explicant anècdotes, interaccionant amb la gent d'altres sucursal, amb gent de la junta directiva...realment aprofitós. Allà hi havia en Pavel, expert en cerveses i defensor de la cervesa txeca, del vi txec... per sobre la resta (val més agafar-s'ho a bones perquè, amb la cervesa no se però amb el vi...poc hi té a rascar contra els vins catalans). En Graham saltant-se la seva l'autoprohibició que es posa i que li impedeix menjar carn els divendres. La Lisa, de la junta directiva, d'uns 55 anys i que en deu fer més de 30 que no es depila el bigoti (és rossa i en certa manera queda dissimulat...només en certa manera). La Fiona (assessora fiscal de l'empresa) i la seva parella, en Billy (el típic britànic gras, calbo i vermell a la tercera copa de vi/cervesa) que són uns enamorats dels Pirineus, de Sant Sebastian...i dels bons vins i la bona gastronomia (de fet, van estar a punt d'anar al Bulli però quan feien el viatge estava tancat); això si, es creuen Europa en moto cada setembre.

En definitiva, un bon final per un parell de dies ben profitosos a nivell empresarial i a nivell personal. Sempre són bones aquestes activitats per conviure una mica amb els companys de feina que normalment tractes via mail o Skype....això si, vinc encara més carregat de feina de com estava abans...calia?

divendres, 8 de juliol del 2011

sopar tradicional a Cardiff

Bé, avui escric aquest post des de Cardiff, al País de Gal·les. Estic aquí perquè a l'empresa fem una reunió anual i ahir tocava, bé, ahir i avui. Ahir ja vaig tenir un parell de reunions amb personal d'aquí i avui tenim les reunions "grans" i reconeixements mèdics, etc (no és que m'hagi de fitxat el FC Cardiff eh?, és política d'empresa).

No us parlaré de lo bonic que és Cardiff, bàsicament perquè aquest cop estic allotjat en un hotel a les afores i, realment, enmig d'un poligon o sigui que no hi ha res de maco jajaja (l'altre cop que vaig venir-hi, a l'octubre, estava allotjat just al centre). Volia comentar, això si, el sopar d'ahir.

Després de la jornada laboral (que aqui acaba als voltants de les 5) en Peter, el meu cap, em va portar a l'hotel i em va dir que abans de les 7 em vindria a buscar per portar-me a sopar a casa seva, on la seva dona prepararia un "tradicional food" britànic. Òbviament, si el cap de l'empresa et convida a sopar a casa seva, un ha d'estar agraït i ja vaig fer-me l'autopromesa que em posessin el que em posessin com a mínim ho tastaria (ja sabem que les qualitats culinàries britàniques ni s'assesmblen a les catalanes de lluny, però un ha de ser educat).

Només d'arribar a casa seva (una casa d'aquelles típiques estretes i altes, amb moltes finetres petites, amb un jardinet petit al davant i un de gran al darrera...) una copa de vi. Em comentava que aquí estan de sort amb els vins perquè tenen fàcil accés a tots els vins del món (sudafricans, espanyols i catalans, australians, francesos...), tots els pots trobar al supermercat a preus raonables; en canvi nosaltres, en els supers, només trobarem vins espanyols...una cosa per reflexionar.

Mentre la dona, la Nikki, acabava de preparar el sopar em va ensenyar el jardí, deu n'hi do!!! Sembla un jardí botànic i és que en no més de 70 metres quadrats segur que hi ha més de 200 plantes diferents!!! (espècies diferents). Ja em va dir que la jardineria és una de les passions de la Nikki.

Vam sopar en una mena de terrasseta emporxada que tenen; vam sopar una mena de pastís de patata i carn gratinat (boníssim) i per acompanyar col-i-flor i bròcoli...déu meu... és ben bé que el que no fas a casa fas a fora...i així va ser, com a mínim vaig tastar aquest "acompanyament". També en el sopar hi havia la sea filla adolescent, 16 anys, només pendent del mòbil però educada, participant de la conversa, servicial...però tot i així en Peter està preocupat, ara comença a sortir, a quedar amb amics i amigues i clar, per un pare protector com ell...tot i que ja li vaig dir, la seva filla sembla molt responsable, com a mínim per sobre la mitjana de la gent de la seva edat.

No fan postres i el cafè, obviament, és horrible (una parola de cafè que sembla aigua-xirri) però bé, la vetllada va estar molt bé. Vam parlar de moltes coses, del ritme diari de vida, de política, d'economia, etc etc...fins i tot dels programes de "celebrities" (Sálvame i demés), que al Regne Unit també abunden...tinc la impressió de que en Peter es sent còmode amb mi, i és bo que un cap es comporti així amb tu. Com diu ell, "enxufe"? jo prefereixo dir-li empatia.