Girona - León (i 3)

... recordava, per anteriors viatges que havia fet per la zona (a León, Zamora...hi havia anat a fer algun congrés d'entomologia), que hi havia un moment que passava per un congost estret. En aquell moment hi estava passant. No calia patir doncs. Malgrat que les trucades per telèfon havien fet relaxar la meva conducció anava per bon camí (era passat Logronyo ja).

Hi havia una cosa, però, que no quadrava: per què els cartells que veia a l'autopista, els números que apareixien al costat de Bilbao, cada disminuïen? 97, 88... Sempre m'havia defensat bé en geografia i sabia que Bilbao està al nord mentre que León està a l'oest... No podia ser, havia vist el congost!!!! En fi, qui em coneix sap com en sóc de tossut i donar mitja volta hagués estat assumir una derrota i no estava disposat a assumir-ne una més. Peatge definitiu, Bilbao a 10km, li dic a la dona del peatge (pensant que potser hi havia un camí alternatiu): "escuche, quiero ir a León pero creo que me he equivocado un poco..." i sense temps per seguir amb la disquisició m'etziba un..."un poco dice?!?!". Camí alternatiu? No pas, passar per Santander, però fins a Santander hi havia més de 230 km... No estem per fer provatures i la dona em va aconsellar que donés la volta i desfés els 98 km que havia fet de més (per tant, un extra de 196 km!!!!!).

La previsió de temps se n'havia anat a can pistraus. Trucaria a la dona de la residència on havia d'anar per dir-li que arribaria més tard, que no calia que m'esperés, que ja m'espavilaria la primera nit com fos. Em paro en una àrea de servei per agafar provisions (com que havia dormit 2 hores la nit anterior el risc de somnolència era patent, per tant, ho combatia menjant patates, quicos, etc...; vaig descobrir que mastegant un perdia la son). Aprofitaria la pausa per posar benzina i per trucar a la dona. Us recordeu de la durada de les trucades que havia fet després de sortir de Montblanc, no? doncs bateria descarregada, carregador a casa i el telèfon de la pensió/residència a la "memòria" del telèfon!!!!.

Doncs res, som-hi a la carretera de nou: Logronyo-Burgos-León; arribo cap a les 23:30h al punt de destí, ara només falta trobar la pensió. Me'n recordava de l'adreça i veig un parell de matrimonis de mitjana edat passejant per allà. Aturo el cotxe i els pregunto pel carrer (crec que es deia "Calle de las Tres Torres", crec, no sé). Resposta dels dos homes? fàcil; al mateix temps un m'assenyala a mà dreta i l'altre a mà esquerra!!! I comencen una discussió amistosa que a mi se'm fa eterna. Com que no en treurem l'aigua clara els dic que decideixo afagar una direcció de les dues (no els dic quina) perquè em corre molta pressa i els deixo que segueixin amb la seva argumentació.

Arribo al carrer, aparco...i just quan carrego la bossa del maleter sento un portal que es tanca. Una dona de mitjana edat avançada està a 20 metres de mi, just sota la pensió...i crido: "Carmen?" i ella respon "David?"... doncs si, ens hem trobat. Caminem un cap a l'altre mig rient, jo perquè he arribat i ella perquè es veu que, pobra dona, estava patint perquè li havia dit que arribaria cap a les 22h i eren quasi les 24h!!!. Pobra dona s'havia esperat quasi dues hores!!!

En fi, em va deixar les claus de la meva habitació, vaig arribar, em vaig treure la roba i em vaig estirar al llit, res més, ni sopar ni anar al lavabo ni desfer la bossa, estirat a sobre el llit per descansar, que el mal de cap de la tensió no em deixava gaire opció més.

Ahhh, per cert, el clínic va anar molt bé (va valer la pena el viatge) i la tornada plàcida, tranquila i sense haver de passar per Còrdoba per tornar a casa.

Girona-León (2)

... carretera i manta, León està lluny.

AP7 i àpala. Arribo a la zona de Montblanc i clar, el que té un cotxe és que de tant en tant s'ha de posar benzina. Portava tot el camí pensant que no havia de posar gasoil sinó gasolina...i no, no patiu, no em vaig equivocar...us ho explico.

Em paro a una benzinera de l'autopista i quan vaig a obrir el tap de la benzina..sorpresa!!!, va amb clau. Cap problema, al clauer del cotxe n'hi ha una però...no obre!!! No pànic, truco a la meva germana. No cal que li digui que m'ha passat, en comentar-li que estic en una benzinera les paraules són "Daviiiiiiiid, la claaaau!!!" si si, per això et trucava. Doncs resulta que la clau que obre el tap de benzina està al clauer que té ella a Platja d'Aro. De pu...mare, i què faig ara?

Pla B, surto de l'autopista, entro al poble de Montblanc i em vaig al primer mecànic que trobo. Són quasi quarts de 4, quan ell entra a treballar; l'espero...gaire remei no tinc. En explicar-li el motiu em diu, molt sincerament, que no m'ho farà. No té res en contra meu però....i si sóc un lladre que m'he endut el cotxe? Li ensenyo els papers del cotxe on s'hi llegeix "Anna Casellas Fabrellas" i li ensenyo el meu DNI "David Casellas Fabrellas",.... no seré tan cabró de robar-li el cotxe a ma germana no? Doncs ni per aquestes; em diu que no el posi en un compromís i que vagi a un altre mecànic.

Ho faig. L'altre mecànic em diu que si, que ho probarà però m'adverteix que es pot trencar una de les peces del pany i colar-se dins del dipòsit i després la solució seria desmuntar el dipòsit, etc etc...s'allargaria la reparació. Bé, no hi ha altre, no tinc benzina ni per seguir cap a León ni per tornar cap a Girona...caldrà creuar els dits. Doncs si, un cop de bona sort. La destresa del mecànic i potser la divina providència m'han ajudat.

Són quarts de 5...diria que vaig endarrerit segons l'horari previst per tant, poso benzina, compro un entrepà i menjo conduint...si si, ja sé que no es pot fer...però són tantes les coses que fem sense que siguin correctes...

Un parell de trucades, necessitava fer saber a algun amic meu i a la meva família que una cosa m'havia anat bé!!! i si, és veritat, les trucades les vaig fer conduint i no van pas ser trucades curtes, un s'havia de confessar; però sobretot la durada llarga va ser la tercera trucada, la que em van fer des del club de bàsquet pel qual havia fitxat, teníem coses que havíem de comentar i decidir i no era qüestió de perdre temps.

Per què poso èmfasi en la durada de les trucades? Us haureu d'esperar a l'episodi definitiu de demà. I'm sorry.

Stellenbosch

Avui fa just 3 anys que un servidor feia el viatge més llarg que ha fet mai en avió: Barcelona-Frankfurt-Ciutat del Cap (si, ho sé, primer cap al nord per després tornar a passar per sobre Barcelona...coses que tenen els enllaços). 12 hores en total (2+10) per arribar a Sudàfrica.

No va ser pas un viatge de turisme precisament, tot i que en ser allà podíem haver aprofitat, ho sé. A la Universitat de Stellenbosh es celebrava un "workshop" sobre la formiga argentina (la protagonista de la meva, de moment, inacabada tesi) i allà es reunien la gran majoria d'especialistes mundials sobre aquesta formiga...i clar, un aprenent com jo estava més que feliç de poder-hi assistir. Us haig de confessar, però, que en principi no hi havia d'anar (el meu director de tesi m'havia "prohibit" congressos i demés fins que no acabés tesi...lògic crec) però per circumstàncies una mica llargues d'explicar al final hi vaig haver d'anar...això va fer, però, que el viatge ja estigués organitzat (bitllets agafats...) per tant, vaig fer una burrada de desplaçament per estar a Sudàfrica de dimarts a divendres...ni el cap de setmana no vam  poder aprofitar!!!!

Necessitaria diversos posts per parlar del que em va agradar del viatge, del que vam fer de feina, etc... però no em vull fer pesat. Això si, deixeu-me comentar-vos 4 coses que em van sobtar/sorprendre/cridar l'atenció.

A l'hotel, a sobre la tauleta de nit, hi havia un exemplar de la Biblia...deu ser una tradició anglosaxona perquè quan he anat a Cardiff m'he trobat el mateix. I al buffet lliure, a l'hora d'esmorzar, suc de lichi...si si, aquella fruita semblant al raïm però amb cuberta rugosa i dura, n'heu tastat mai?

Sudàfrica és el pais dels diamants, en pots comprar de totes mides, qualitats, etc... a un preu més que raonable. O sigui que ja em veieu a mi, que no seria entès en joies ni similars, en una botiga d'aquestes de luxe (la gent tocant els diamants amb guants!!!).

La tradició anglosaxona també es notava en els pubs... tot i que allà rebien un altre nom (que ara no me'n recordo), però eren llocs on podies anar després de treballar i fer una bona copa de vi i sopar cap a les 6-7 de la tarda. Ho vam fer cada nit, de fet, allà era hivern per tant a aquesta hora ja fosquejava.

En aquella època teníem una companya de la universitat que estava allà fent una estada postdoctoral i ens va anar d'allò més bé. Ens va ensenyar la Universitat, els llocs on anar a comprar souvenirs, on anar a comprar vi... Vaig trobar una formiga feta de llauna (a mà), per l'equivalent a 50 cèntims d'euro!!

I del vi, que dir del vi. Una gran zona pels que ens agrada el vi. El clima és mediterrani, per tant, ideal per a la producció d'aquesta beguda. Tenen una varietat de raïm, el "pinottage" exclusiva d'allà. Vam acabar el workshop, divendres vespre, visitant una "wine-farm". Són productors de vins que, fer diversificar el negoci, t'ofereixen tast de vins i fins i tot sopar. Estava clar que s'havia d'aprofitar l'oportunitat i comprar algun cabernet-sauvignon...boníssim.

En fi, un viatge intens i curt, massa curt. Ja que creuava el món podíem haver estat més dies no? però això no depenia de mi. Se'm van quedar ganes de fer moltes coses, de visitar molts llocs, algun dia podré tornar-hi? qui sap

sopar tradicional a Cardiff

Bé, avui escric aquest post des de Cardiff, al País de Gal·les. Estic aquí perquè a l'empresa fem una reunió anual i ahir tocava, bé, ahir i avui. Ahir ja vaig tenir un parell de reunions amb personal d'aquí i avui tenim les reunions "grans" i reconeixements mèdics, etc (no és que m'hagi de fitxat el FC Cardiff eh?, és política d'empresa).

No us parlaré de lo bonic que és Cardiff, bàsicament perquè aquest cop estic allotjat en un hotel a les afores i, realment, enmig d'un poligon o sigui que no hi ha res de maco jajaja (l'altre cop que vaig venir-hi, a l'octubre, estava allotjat just al centre). Volia comentar, això si, el sopar d'ahir.

Després de la jornada laboral (que aqui acaba als voltants de les 5) en Peter, el meu cap, em va portar a l'hotel i em va dir que abans de les 7 em vindria a buscar per portar-me a sopar a casa seva, on la seva dona prepararia un "tradicional food" britànic. Òbviament, si el cap de l'empresa et convida a sopar a casa seva, un ha d'estar agraït i ja vaig fer-me l'autopromesa que em posessin el que em posessin com a mínim ho tastaria (ja sabem que les qualitats culinàries britàniques ni s'assesmblen a les catalanes de lluny, però un ha de ser educat).

Només d'arribar a casa seva (una casa d'aquelles típiques estretes i altes, amb moltes finetres petites, amb un jardinet petit al davant i un de gran al darrera...) una copa de vi. Em comentava que aquí estan de sort amb els vins perquè tenen fàcil accés a tots els vins del món (sudafricans, espanyols i catalans, australians, francesos...), tots els pots trobar al supermercat a preus raonables; en canvi nosaltres, en els supers, només trobarem vins espanyols...una cosa per reflexionar.

Mentre la dona, la Nikki, acabava de preparar el sopar em va ensenyar el jardí, deu n'hi do!!! Sembla un jardí botànic i és que en no més de 70 metres quadrats segur que hi ha més de 200 plantes diferents!!! (espècies diferents). Ja em va dir que la jardineria és una de les passions de la Nikki.

Vam sopar en una mena de terrasseta emporxada que tenen; vam sopar una mena de pastís de patata i carn gratinat (boníssim) i per acompanyar col-i-flor i bròcoli...déu meu... és ben bé que el que no fas a casa fas a fora...i així va ser, com a mínim vaig tastar aquest "acompanyament". També en el sopar hi havia la sea filla adolescent, 16 anys, només pendent del mòbil però educada, participant de la conversa, servicial...però tot i així en Peter està preocupat, ara comença a sortir, a quedar amb amics i amigues i clar, per un pare protector com ell...tot i que ja li vaig dir, la seva filla sembla molt responsable, com a mínim per sobre la mitjana de la gent de la seva edat.

No fan postres i el cafè, obviament, és horrible (una parola de cafè que sembla aigua-xirri) però bé, la vetllada va estar molt bé. Vam parlar de moltes coses, del ritme diari de vida, de política, d'economia, etc etc...fins i tot dels programes de "celebrities" (Sálvame i demés), que al Regne Unit també abunden...tinc la impressió de que en Peter es sent còmode amb mi, i és bo que un cap es comporti així amb tu. Com diu ell, "enxufe"? jo prefereixo dir-li empatia.