els meus reptes esportius

Qui em coneix sap que m'agrada molt l'esport, sóc entrenador de bàsquet (ja en parlaré un altre dia) i m'empasso quasi tot el que fan per la tele (bé, posem-ho en condicional això) però a més, m'agrada l'esport com a practicant. Si clar, ja sé que em direu que mirant el meu tipet no es nota, que no tinc un cuerpo danone (jo crec que si, que es danone però enriquecido con nata)... però la balança no enganya i en un any he perdut 15 kilets, bé és veritat que me'n sobraven (i sobren) uns quants.

Ara fa una setmana que em torno a sentir esportista. Tot i que ja fa un any i mig vaig començar a fer esport regularment, fa qüestió d'uns 5 mesos vaig haver de deixar de fer esports que impliquessin massa impacte al peu. Fou degut a una lesió al calcani, a l'os posterior del taló, que ha tingut un creixement una mica excessiu cap enrera (em surt un petit bony i tot) degut a que els tendons em treballen malament com a conseqüència de molts esquinços de turmell que vaig patir quan jugava a bàsquet...fa moooooolt. He estat fent ones de xoc, un tractament bastant novedós en el que et van fent com petits impactes a freqüències variables sobre la zona en qüestió; no és que m'hagi desaparegut l'aresta d'os, però pels teixits del voltant m'ha anat bé i ara em fa menys mal.

Fa una setmaneta doncs, he tornat a còrrer, ho faig molt gradualment, i a més, de moment, no sobre asfalt. Treballar al Parc Cientific i tenir una caseta a Quart em va perfecte, tres cops per setmana utilitzo l'hora de dinar per anar a còrrer pel carril bici, just al costat del Parc, just al costat de casa. Els altres dos dies vaig a fer natació a la piscina de Roses i els caps de setmana els invertiré en la bicicleta (quan la tingui clar, perquè em fan fotre la que tenia!!!).

I com que la vida són reptes, aquí en teniu dos a nivell esportiu personal; són molt agoserats, ho sé, però jo no apostaria en contra meu en que no ho aconseguiré... L'octubre del 2011 vull participar en una triatló(Triatló Garmin) que es fa a Barcelona i el maig del 2012 a la Marató d'Empúries.
Ep, el que si és agoserat és anotar-ho al bloc perquè ara ja hi ha constància per escrit...però què voleu que us digui, després d'una setmana de fer esport tinc aquest subidón jaja... una constància més de que l'esport allibera endorfines...i de que aquestes són addictives.