la tramuntana blaugrana

Es podria definir la TRAMUNTANA com aquell vent ford i fred que ve del Nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirienus i el sud-oest del Massís Central francès com a zones d'acceleració. Ja es troba aquest terme en obres de Llull i el seu origen és llatí: transmontanus-i (d'enllà de les muntanyes).

Aquí a l'Empordà ja sabeu que és un vent que bufa sovint i que pot arribar a velocitats considerables; hi ha estudis que diuen que és un vent que ha modelat un caràcter propi als empordanesos i les referències en el món cultural són innombrables (des de Josep Pla a Sopa de Cabra).

Ahir el gurú Guardiola, preguntat per l'affaire Sandruscu vs Al loro Laporta va apuntar que desitjava que tot fos un vent que aviat passés i s'endués tot l'enrenou... Just quan deia això (jo estava conduint per la plana empordanesa, de camí cap a casa) vaig pensar, i veure, en com de net deixa la tramuntana el cel, sense cap núvol, o bé només algún de molt finet, planer, a l'horitzó...però cap risc de ruixat, cap risc d'aiguat...donant la impressió que s'ha netejat i oxigenat el cel.

Doncs bé, ironies de la vida, l'últim episodi que hem tingut de Tramuntana començà just dissabte tarda, al mateix moment que es devia estar acabant l'assemblea de compromisaris del Barça...i va acabar ahir, quan sembla que ja totes les parts del litigi blaugrana han dit públicament la seva... però què voleu que us digui, em sembla que en aquest cas el cel blaugrana no haurà quedat net, ans al contrari, hi ha un polsim de merda (...) que enterenyina el cel i no deixa veure l'horitzó i en aquest cas no són cendres d'un volcà, si no que són mostres de vanitat, supèrbia, afany de protagonisme, personalisme...i això encara costa més d'escampar que les cendres del Eijafjalla.