dilluns, 18 d’octubre del 2010

Gran Hermano...a la mina

Ahir es veu que vam començar Gran Hermano i de veritat que no ho vaig veure (no sóc dels que diuen que miren documentals a La 2 quan els fan enquestes) però no és de Gran Hermano que us vull parlar, o com a mínim, no del de la Mercedes Milà, sinó de l'espectacle que va passar a la mina de Xile la setmana passada, a Copiapó.
Molta gent estava en contra que es retransmetís tot el serial de l'alliberament en directe per la televisió, i en més d'una tertúlia es criticava el govern xilè per aquest motiu...jo, què voleu que us digui, sóc dels que vaig intentar veure-ho per internet i dels que hi estava a favor, més que res (i això si, creieu-me) per qüestions purament informatives: dit per la gent que hi entèn es veu que els enginyers que van montar la càpsula, que van dirigir el rescat, etc... es mereixen l'admiració mundial.
També va ser lloable, per mi, que els miners estiguin dient que volen que no se'ls tracti com a stars sinó com a "simples" treballadors (ho poso entre cometes perquè cada cop ser treballador serà més "complicat") i que fins i tot han fet un pacte entre els 33 per no explicar el que va passar allà baix...i aquí si que m'hi jugo un pèsol amb qui vulgui que a no tardar algun d'ells sucumbirà a l'atractiu dels diners que els hi oferiran per anar a algún plató. Però mireu, si ho volen fer que ho facin!!! que nassos, s'han passat 2 mesos allà enterrats i se n'han ensortit, i no creieu que gent que les passa tan "putes", en una feina de risc, en una zona subdesenvolupada... no mereixen ara guanyar una mica de "diner fàcil" que compensi una mica la vida que estan portant allà?
Doncs mira, la meva opinió és que si ho volen fer que ho facin...però aiii amics, aquí de moment qui en treu rèdit és un tal Sebastian Piñera,  president de Xile i que ara es passeja per mitja Europa amb un somriure d'orella a orella, repartint pedres de la mina a presidents europeus i còpies del paper que els miners van fer arribar a la superfície per dir que estaven vius... Encara hi havia miners a l'hospital que ell ja volava cap a la fama... I ara es començen a saber "cosetes" com que va ser el president que, contra la voluntat dels enginyers, psicòlegs, etc. va fer retransmetre tot el xou per mostrar al món com que poderós és Xile (i clar, com de bé que ho fa ell)...
Deixeu-me fer dues reflexions finals (si heu llegit els anteriors posts veureu que els intento fer breus i avui ja m'estic passant, sorry): els diners que s'estan gastant en el viatge no estarien més ben invertits si ajudessin a la gent de Copiapó (sóc un demagog?)  i... sobretot, ja que en les declaracions que ha fet ha dit que les condicions laborals dels miners canviaran a partir d'ara un 100% no tindria ell alguna responsabilitat en tot plegat com a president dels xilens?
Bé, i el que em fot és que jo he contribuït a aquest circ mirant les imatges de la tele...però així estan les coses...menys mal que la caixa tonta també ens ha informat que a part dels miners qui ha tornat a casa ha estat la parella de la Belén Esteban... i això si que és un CIRC, i els pallassos cobren una pasta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada