metges voluntaris

No cal que us digui que el que està passant amb la sanitat en aquest país com a conseqüència del que tots anomenem retallades és prou greu. Retallades necessàries? segurament, no sóc economista però tampoc tan babau ni il·lús com pensar que no cal fer alguna cosa per arranjar la situació.

La sanitat és la partida que s'endú més pressupost i, per tant, la més deficitària; així doncs s'hi ha de posar mà d'alguna manera (un incís, per quan el copagament?). També, però, és la més sensible ja que estem tocant el més important per a una persona: la salut.

No vull pas entrar en les retallades en si sinó en úna de les sol·lucions que algú ha pensat. Sigui pel codi deontològic que regeix la professió de metge o per alguna altra raó que se m'escapa els metges són de les persones, dins els oficis, més altruistes que hi ha. Obviament que algú ara em dirà que això no és així, que coneix algun metge que tal i qual...bé, és igual, és una opinió personal.

Ahir a la radio vaig sentir un dels cirurgians (crec que era de l'Hospital de Bellvitge però no n'estic massa segur) especialitzat en les operacions relacionades amb els càncers. Feia frapar el que deia, o aquesta sensació vaig tenir jo. L'endarreriment en les operacions era escandalós i recordem que estem parlant d'un càncer, no d'una revinclada de turmell. Això implica que segurament, un endarreriment provoca un empitjorament al malalt o, com a mínim, segur que un bé pal·liatiu no és pas. Aquest mateix metges s'oferia ahir, davant l'antena, d'operar de manera voluntària, és a dir, gratuït, faria hores extres però no les cobraria (bé ell i tots els metges als que ell representava). El mínim que podem fer és considerar aquest oferiment lloable, una manera d'intentar rebaixar el temps d'espera en les operacions.

Avui s'han afanyat a sortir autoritats sanitàries a desmentir que això pugui ser possible, Obviament dins un quiròfan hi ha més gent que el cirurgià i aquesta gent, juntament amb problemes tècnics que no he acabat d'entendre, dificultaria la realització d'aquesta proposta. Clar, no es pot obligar a zeladors, infermeres, anastassistes, etc que també els surti, per obligació, la vena solidària. M'hagués agradat que avui hagués sortit el col·lectiu d'enfermeres, zeladors, etc de Bellvitge (bé, de nou suposant que era Bellvitge) posant-se al costat dels circurgians i proposant una actuació similar.

Amb això, A) potser aconseguiríem que el Govern hagués de justificar millor l'excusa per no fer cas als cirur gians i B) podríem baixar les llistes d'espera (si el Govern s'avingués a col·laborar...perquè recordeu que tractem amb persones.

stress test

El títol d'avui no és pas part d'un embarbussament (a l'estil del setze jutges d'un jutjat mengen  fetge d'un penjat) però podria ser-ho, sobretot si tenim clar que el que és un autèntic embolic és això de l'economia, els bancs, la crisi...

Veureu ara que jo d'economia (de macroeconomia) no hi entenc un burrall, però com sempre, tinc dret a opinar de tot, sobretot quan veig que el meu anàlisi, com a mínim en el que diré avui, és similar a aquell que fan els que hi entenen.

L'autoritat Bancària Europea és qui realitza aquests tests de resistència, una mesura, d'alguna manera, de com de fiables és el banc. De les 90 entitats europees presentades, 8 van suspendre, 5 d'espanyoles (CAM, Unnim, CatalunyaCaixa, Banco3, Banco Pastor), 2 de gregues i una d'autríaca. A partir d'aquí les reflexions:

1.- Si aquests són els resultats, com és que de seguida ha sortit el Govern espanyol i el Banc d'Espanya a dir, sobretot, que ningú s'espanti perquè resulta que amb les dades que es presenten no en tenen en compte uns estalvis cíclics que tenen les entitats i que, per tant, com deia aquell, "no estamos tan mal"? No són clars els criteris d'avaluació? Ja partim en desavantatge respecte altres països?

2.- Com és que només es presenten aquelles entitats que volen? De Grècia només es presenten 4 bancs, igual que de França, a Alemanya tots aproven perquè un que se sabia que suspendria al final no el van presentar a examen...osti, així només vas a examen si vols? Osti, si hagués pogut fer jo això no hagués suspès química ni bioquímica (no m'hagués presentat i punt)!!! I, clar, si es sabia això també és una mica de rucs presentar-se a examen si saps que suspendràs no?

3.- Com és que països intervinguts (Irlanda) no tenen cap banc suspès? Resulta que no el tenen perquè compten amb el diner públic del rescat. Vaja, seguint amb el símil, és com si a determinats estudiants se'ls haguessin dit les preguntes que sortirien a l'examen i als altres no.

Ostres, és que realment la macroeconomia ha de ser una cosa tant "xapussera"? Jo els tenia a tots plegats per una mica més seriosos, bàsicament perquè són ells els que dicten les lleis del mercat. En fi, el que deia, un embolic tot plegat; pel que pugui ser estudiem fort a l'estiu que quan hi hagi els exàmens de setembre poguem recuperar (i si de passada ens diuen quines preguntes sortiran a examen molt millor).

la banca ètica

Podríem pensar que "banca ètica" és un oxímoron, és a dir, dues paraules que unides representen un concepte impossible com "neu negra" o "intel·ligència militar" (apa). Però no, la banca pot ser ètica.

Ahir mentre dinava llegint el diari vaig veure que, al vespre, feien al programa "singulars" de C33 una entrevista al subdirector de la Banca Triodos a Espanya i que parlarien del concepte dè banca ètica. M'interessava entendre millor aquest concepte i descobrir si el que deien tenia lògica o serien uns venedors de fum.

I avui puc dir que estic convencut, com a mínim em crec el concepte. Una banca en la qual primen les persones i no els beneficis, pot sonar estrany en un món tan pervertit econòmicament com el que ens ha tocat viure no? El senyor Joan Antoni Melé parla bé, es nota que és un conferenciant de primera, però amb 36 anys ja tinc una mica de criteri per deixar-me convèncer fàcilment. El que em va convèncer, si de cas, és veure que hi ha una altra manera de fer banca.

Recordem que els bancs són entitats que gestionen els diners que els donen els clients i que en donen en préstec per d'altres clients (és una definició una mica barroera però més o menys s'entén). Ells són, en part, els grans responsables de la crisi que ens està tocant viure; han rebut ajudes dels governs, ajudes que segurament hagueren estat més útils donades directament a la gent del poble, i el que han generat han estat uns grans beneficis que ha repercutit en més diners a repartir per primes entre els membres de les juntes directives dels bancs. I de mentres, el ciutadà de a peu escanyat fins a límits inaguantables per la mala praxis dels bancs i per la ingenuïtat d'ell mateix.

La banca ètica sembla actuar d'una manera diferent; els diners dipositats allà no donen ni rendiments espectaculars, ni et regalen un joc de paelles si ingresses tal quantitat, res de tot això. Els diners que els ciutadans dipositem allà sabem que aniran a causes justes, molt justes; en concret, el banc del que ahir parlaven (Triodos) significa tres camins, i aquests són: cultura, medi ambient i aspectes socials...i seran aquestes tres branques les que podran rebre diners d'aquella banca ètica.

Si pot creure o no; jo m'estic plantejant fer el canvi, per què no? Per qüestions laborals ara estic amb tractes amb vàries entitats banqueres...i totes pequen de bones paraules d'inici però poques ajudes en tramitar paperassa, informacions poc clares, pèrdues de temps...si a més els meus diners van a engreixar els comptes corrents de gent que ja els en sobren, quin sentit té?