mala llet mal canalitzada

Deu n'hi do el que està passant a la Gran Bretanya. Un país que molta gent el tenia com a model d'integració, de convivència, etc... està vivint uns moments de tensió extrema: gent cremant cotxes, rebentant aparadors, saquejant botigues...

En els darrers dos dies una companya de la seu central galesa de l'empresa ha estat aquí Girona; parlant del tema no en sabia dir una explicació coherent, parlava, més o menys, del que poso jo al títol del post: la gent té mala llet per la situació que està vivint (dins el context del que està passant a nivell global, no és que allà estiguin més fotuts que aquí, ni molt menys) i la seva reacció és totalment irracional. Quina culpa té el pobre botiguer que té el seu negoci just en els carrers que aquests impresentables han decidit sembrar-hi destrucció?

Ahir al vespre, al 3-24, feien un especial sobre el que s'està vivint allà; a part de les imatges i cròniques hi havia l'opinió de  l'enviat especial de TV3 allà i d'una catedràtica en Ciència Política (crec) catalana però que exerceix en una universitat londinenca. Fou molt clarificador del que està passant allà. Sobretot van deixar clar que el que passava allà no era pas producte d'un excés de immigració, qui es revolta no són immigrants, són joves d'allà, de les classes mitges-baixes, gent sense ingressos que en vistes de les retallades socials encara veuen més minvades les seves espectatives.

No ho justificaven ni ho justificaré jo, obviament. La societat anglesa, de fet, s'està posant en contra dels vàndals, les seves reivindicacions podrien (en condicional) ser justes, ves a saber, però el que no és admissible és el modus-operandi. Els tertulians parlaven ahir de famílies que porten 3 generacions sense treballar, només vivint dels subsidis que dóna el govern. Quan aquest ha de tancar l'aixeta per la crisi econòmica global la solució dels joves d'aquestes famílies és la revolta no-pacífica.

Parlaven també de com de conformista és la societat britànica. El que deiem, tres generacions sense treballar i sense ganes en molts casos de canviar la situació: el govern ja ens manté. Moltes vegades no posen l'esforç, les ganes, el sacrifici per revertir la situació: és la situació que ens ha tocat viure? doncs ens conformem. Es van conformar els avis i els pares, els fills ara no s'han conformat, però han triat la pitjor manera de demostrar el descontentament i la disconformitat.

Es considerava també la policía britànica com a model de policia que avantposa el diàleg a la porra, el fet d'estar el dia a dia amb el ciutadà, una policía de proximitat, a no pas fer grans demostracions de força. Fa unes setmanes ja vam tenir l'escàndol de les escoltes il·legals del News of the World amb la connivència d'alts càrrecs policials, i ara no han pogut (o no han sabut) reaccionar a temps. Feia estrany veure les imatges de gent saquejant i rebentant aparadors i la policía observar-ho des de la distància.

Sigui com sigui caldrà seguir el que passa, no és fàcil contenir la ràbia de la gent, però tampoc cal actuar amb impunitat; la fractura social que d'està creant a Gran Bretanya no serà fàcil de tancar, ni les ferides de cicatritzar; això si, potser ja no serà una societat tan modèlica.

el estado de la nación

En els darrers tres dies hem assistit al clàssic “debate del estado de la nación” al Congrés dels Diputats, en teoria, segons marquen els canons, el debat més important que hi ha cada any. Un cop acabat el debat (o mentre es celebrava) són diversos els analistes que hi diuen la seva; per mi, però, qui fa fer la millor lectura del debat va ser “l’analista” Andreu Buenafuente, en el monòleg amb què comença cada programa, quan va dir: “com està la nació? Doncs malament. De veritat que fa falta dos dies per veure això? Només de treure el cap per la finestra ja es veu”. Doncs si.

Però a part del sentit de l’humor que destil·len aquestes paraules (tot i que no deixen de ser una bona radiografia) del debat aquest em quedo amb una imatge. I no és ni l’acalorada (però previsible) discussió cara a cara Zapatero-Rajoy, ni el discurs que sonava a comiat del propi president del govern, res d’això. Per la imatge del debat és quan després de parlar els dos caps dels principals partits la gran majoria dels seus diputats abandonen l’hemicicle just quan havia de parlar en Duran i Lleida.

És obvi que no van marxar perquè parlava en Duran i Lleida, van marxar simplement perquè només “interessa” el que diuen els dos grans. Puc entendre que després d’unes quantes hores allà dintre calgui prendre l’aire, fer un cafè, una cigarreta...però marxar de la sala per no tornar a entrar, per mi, és una falta de respecte, però una falta de respecte no només a qui en aquell moment estava parlant, si no, sobretot, a la ciutadania que hem donat la representació nostra als diputats elegits per les urnes.

Pot sonar a demagògia el que dic, però com s’han de sentir (com ens hem de sentir) els “indignats” quan veiem que els nostres diputats abandonen el seu lloc de feina? Cobren per estar allà dins, i si estan avorrits...que es fotin. Van ser elegits per aquesta feina, i si no els agrada que ho deixin...ah no, clar, que és una feina més que ben pagada.

El propi Duran i Lleida, per mi, un dels polítics més sobrevalorats, ahir mateix entrevistat a la radio primer va dir que ho va considerar una falta de respecte però després va matisar...que típic aquest verb en els polítics. Ell deia que quan els diputats no estan a l’hemicicle no vol dir que estiguin al bar del congrés, si no que moltes vegades estan als despatxos fent feina, rebent ciutadans, etc... Fins aquí ho puc entendre, però el mateix Duran havia dit uns minuts abans que duran el debat de l’estat de la nació els diputats no acostumen a agafar cap compromís perquè es considera el debat més important de l’any al Congrés.

Per tant, el que va passar fa un parell de dies a l’hemicicle no té coartada. Simplement ha estat un fet més que va fent que els ciutadans ens sentim cada cop més allunyats dels polítics. Perquè, és clar, ara importava una merda el que deien els partits “polítics”...però potser el dia després de les eleccions generals aniran darrera d’aquests per aconseguir els vots per assegurar la investidura... quin fàstic tot plegat!

la banca ètica

Podríem pensar que "banca ètica" és un oxímoron, és a dir, dues paraules que unides representen un concepte impossible com "neu negra" o "intel·ligència militar" (apa). Però no, la banca pot ser ètica.

Ahir mentre dinava llegint el diari vaig veure que, al vespre, feien al programa "singulars" de C33 una entrevista al subdirector de la Banca Triodos a Espanya i que parlarien del concepte dè banca ètica. M'interessava entendre millor aquest concepte i descobrir si el que deien tenia lògica o serien uns venedors de fum.

I avui puc dir que estic convencut, com a mínim em crec el concepte. Una banca en la qual primen les persones i no els beneficis, pot sonar estrany en un món tan pervertit econòmicament com el que ens ha tocat viure no? El senyor Joan Antoni Melé parla bé, es nota que és un conferenciant de primera, però amb 36 anys ja tinc una mica de criteri per deixar-me convèncer fàcilment. El que em va convèncer, si de cas, és veure que hi ha una altra manera de fer banca.

Recordem que els bancs són entitats que gestionen els diners que els donen els clients i que en donen en préstec per d'altres clients (és una definició una mica barroera però més o menys s'entén). Ells són, en part, els grans responsables de la crisi que ens està tocant viure; han rebut ajudes dels governs, ajudes que segurament hagueren estat més útils donades directament a la gent del poble, i el que han generat han estat uns grans beneficis que ha repercutit en més diners a repartir per primes entre els membres de les juntes directives dels bancs. I de mentres, el ciutadà de a peu escanyat fins a límits inaguantables per la mala praxis dels bancs i per la ingenuïtat d'ell mateix.

La banca ètica sembla actuar d'una manera diferent; els diners dipositats allà no donen ni rendiments espectaculars, ni et regalen un joc de paelles si ingresses tal quantitat, res de tot això. Els diners que els ciutadans dipositem allà sabem que aniran a causes justes, molt justes; en concret, el banc del que ahir parlaven (Triodos) significa tres camins, i aquests són: cultura, medi ambient i aspectes socials...i seran aquestes tres branques les que podran rebre diners d'aquella banca ètica.

Si pot creure o no; jo m'estic plantejant fer el canvi, per què no? Per qüestions laborals ara estic amb tractes amb vàries entitats banqueres...i totes pequen de bones paraules d'inici però poques ajudes en tramitar paperassa, informacions poc clares, pèrdues de temps...si a més els meus diners van a engreixar els comptes corrents de gent que ja els en sobren, quin sentit té?

els culpables a judici

No sé si serà pel context de crisi econòmica, o potser perquè ara ens n'assabentem més de les coses, o serà per l'alineació dels planetes...no sé, sigui pel que sigui ens toca viure una època potser un pèl massa convulsa. I els darrers dies ha estat una mostra de tot plegat.

Si parlem dels alderulls a l'exterior del Parlament, d'acord, els culpables a judici, no seré jo qui doni cobertura als violents; no entenc la violència com a camí per aconseguir res, si la resistència pacífica i el diàleg. Compte, però, amb les reaccions polítiques un cop ha passat tot. Ahir el conseller Puig feia referència a que els violents havien tingut simpatia i cobertura mediàtica; bé, per variar, gens d'acord. Qui ha gaudit d'aquesta simpatia i de la cobertura mediàtica (lògica, per altra part) ha estat el moviment del 15-M, els indignats, vaja. O sigui que ahir de nou en Puig voreja continuament la relliscada d'associar violents amb indignats. I sigui dit de pas, la simpatia i cobertura mediàtica del moviment de protesta, en un principi, va ser també per part dels partits polítics, ja que com que quedava poc per les eleccions ningú d'ella s'atrevia a dur la contrària a un moviment tan novedós com aquest. Ara, un cop al govern...ja molesten no?

Aishhhh, que em desvio del tema, doncs això, els violents em sembla bé que els jutgin, per què no? Si ara em lio a hòsties amb el veí del davant segurament em passarà el mateix no?

I també em sembla bé que, canviant radicament de lloc i de causa inculpatòria, es jutgi el president de Islàndia per haver portat el país al desastre econòmic. Us imagineu d'una vegada que fòssim capaços de dur polítics a judici quan realment s'ho mereixin? I el mateix hauria de passar amb els banquers no? Ara sembla que el superpoderós Emilio Botín (Banco Santander Central Hispano) i la seva família estan sota investigació per l'Audència Nacional per un possible delicte econòmic. Ja era hora.

L'altre dia un catedràtic d'economia deia a la radio que en el darrer any i mig els bancs havien rebut, en ajudes, l'equivalent a 54 vegades el que està calculat que costaria acabar amb la fam mundial. No és això per indignar-se de veritat? Al final de cada any els banquers es reparteixen els beneficis, i si ha pèrdues els governs injecten diners...quina perversió de sistema!!!

Ah i per acabar, fixeu-vos l'error que he comès en titular el post: "els culpables a judici"; no hauria de ser en un judici on s'hagués de determinar la culpabilitat? On està la pressumpció d'innocència? Si, d'acord, he pecat d'injust potser...però algú dubta de que els violents, el president d'Islàndia i en Botín no són culpables, en certa manera, del que se'ls acusa?

així no

"Així no"...aquesta va ser una de les locucions més escoltades en el dia d'avui, tan per la gent "del poble", com pels opinadors, com pels periodistes, com pels polítics i fins i tot per la majoria dels "indignats", si si, la majoria.

Ahir va ser un dia trist, molt trist. Un dia trist per la democràcia i un dia trist pels que creiem que és lícit la protesta, la desavinença, però que no ens agrada la violència. No saben (o no volen saber) els que ahir insultaven, llançaven objectes, escopinades, etc...contra els parlamentaris que no fa pas massa anys, aquí no hi havia la possibilitat d'escollir democràticament uns representants del poble? Els nostres pares van haver de viure molt temps sota el règim dictatorial, i no en parlem ja dels nostres avis. Quanta gent ha lluitat, ha estat a la presó, fins i tot, quanta gent ha mort per a què nosaltres ara podem gaudir d'uns drets que 40 anys abans era pura utopia?

Veure ahir les imatges de la Tura amb la gabardina pintada amb spray, d'en Boada amb la calva pintada, del diputat convergent invident (crec que es diu Font) explicant que l'havien volgut separar del gos pigall...eren realment colpidores. I també ho era el fet de veure les dues autoritats del país, el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, arribant al Parlament en helicòpter. Si, sé que molts pensareu que quina despesa això de fletar helicòpters per moure els parlamentaris, que això és una cosa que paguem entre tots, etc..., però no entraré en aquest joc, avui no, avui (i em sap greu dir-ho) em sento proper als que no han pogut anar a la seu del govern del meu país a exercir les seves obligacions amb normalitat.

Dit això, avui em sento més "indignat" que mai. Perquè ara ja sabem el que passarà. Des de diferents fonts d'opinió es generalitzarà el que va passar ahir, el que van fer aquesta colla d'imbècils, amb tot el que és el moviment dels "indignats"...i això no és gens just. Així com quan es celebren les victòries del Barça a Canaletes i es rebenten aparadors i es cremen contenidors sempre ens afanyem a dir que són una colla de brètols i d'idiotes els que ho fan i que òbviament no representen la gran majoria d'aficionats culers, el d'ahir és el mateix. Qui ahir va fer servir la violència per dificultar que els parlamentaris exercissin les seves obligacions per a les que foren escollits no representa en cap cas el moviment dels "indignats" on tenen com a leimotiv bàsic el no utilitzar la violència en la seva resistència.

Curiós doncs, que avui em senti proper als "indignats" (repeteixo, als autèntics indignats, no als brètols) i tingui empatia per aquells que ahir foren en certa manera humiliats, això si, aquesta empatia no durarà sempre perquè cada cop més (i no sóc l'únic) la desafecció envers a la manera de fer d'aquests que ens representen creix exponencialment.

incompetència?

Bé, en el bloc, ahir, ja vaig amenaçar que avui explicaria el que em va passar a l'Ajuntament de Roses i, de fet, si algú de vosaltres em segueix al twitter (poso la  falca:    @david14kp) ja a poder seguir més o menys el meu estat d'emprenyamenta.

Us explico la seqüència. A Roses hi ha dos dies per apuntar els nostres fills que van a les llars d'infants municipals al casal d'estiu; només dos dies perquè en aquests els que ja estem matriculats a les llars tenen preferència davant altres nens de fora el municipi o d'altres llars/escoles. I clar, l'horari únic en que es pot fer és de 9 a 14h...horari de funcionari.

Així doncs la majoria el que fem és dir a la feina que anirem més tard per poder gestionar això. Vagi per endavant que si algú de vosaltres ha pensat que la inscripció es podia fer via internet, oblideu-vos. La versió oficial de perquè no es pot fer per internet és perquè les funcionàries que t'atenen comproven en un llistat que el teu fill/a està matriculat a les llars d'infants municipals...i això, amb el programa adequat, no es pot fer via internet?????

En fi, doncs això, un servidor a les 9:05h ja era fent cua per agafar número...em va tocar el 26...i en aquell moment anaven atenent el número 3, el problema és que a les 9:15h seguien atenent el número 3 i a les 9:25h el 4... L'estat d'indignació de la gent que estàvem esperant el nostre torn començava a anar in crescendo, bàsicament perquè cada any és la mateixa història. Era el primer dia del nou govern municipal i, això si, de nous regidors amb somriure d'orella a orella movent la cua per allà n'hi havien uns quants (convergents i peperos que són els que governaran); un d'ells va dir que just avui que hi havia les inscripcions 3 funcionàries estaen de baixa.

Podia colar, si, però clar, quan al cap d'escassos 10 minuts veus arribar més d'una dotzena de funcionàries d'esmorzar...L'Ajuntament és molt gran, i no totes van anar a la planta on hi ha el SAC (Servei d'Atenció al Ciutadà) però si 3-4, a més, si hi havia el problema de les baixes laborals, no podien haver reforçat el servei?

Poc després de dos quarts una de les mares que ja havia estat ateses ens va informar que la lentitud era degut a que només una funcionària feia les inscripcions i que a més ho havia de fer a mà perquè el programa informàtic s'havia espatllat... Sense que ningú alcés la veu ni fer cap cassolada el que si que van veure des de l'Ajuntament és que començàvem a perdre la paciència...i a sobre una funcionària il·luminada es va posar a parlar amb una de les mares que coneixia dient-li que com és que veníem tots a les 9, que a partir de les 11h no hi havia ningú...li vam clavaruna mirada els que estàvem allà que la devia acollonir; si et sembla, en el meu cas, aniré a Girona i a les 11h tornaré a Roses a fer la inscripció...

En fi, a les 10:15h m'agafaven a mi; vam millorar la rapidesa a partir de tres quarts de 10, ja que van posar tres persones a recollir inscripcions...Ens van informar que quan tinguessin el programa informàtic funcionant ja ens entrarien les dades i que ens avisarien per recollir el paper i anar a fer el pagament a La Caixa; efectivament, a les 13:30h trucaven a la meva dona perquè abans de les 14h anés a buscar l'esmentat paper...gràcies!!!

Després direm que ens passem amb els funcionaris, amb els polítics...en definitiva amb les administracions...però és que a vegades fins i tot a una persona calmada com jo li feu perdre la paciència.

a garrotades

De nou un fet ja conegut: manifestació (agrupació de gent), uns mossos per controlar-ho, a algun mosso se li escapa la porra, merder assegurat. Això és el que va passar a la Plaça de Catalunya el divendres i també a Lleida.

En aquell moment jo estava escoltant RAC1 i en tot moment ens estaven informant del que anava passant, sense ser comentaris tendenciosos; ho dic, bàsicament, per les declaracions de Felip Puig a la premsa pel tractament de les informacions. Hem de partir d'un principi bàsic: les imatges no hi serien si els fets no s'haguessin produït, és a dir, no es veurien mossos estomacant amb la porra a manifestants (com a mínim pel que es va veure en les imatges, pacífics) si realment no haguessin fet servir aquesta actitud repressiva.

Es curiós veure com s'actua davant fets similars de diferent manera segons el calendari...electoral. La concentració pacífica dels indignats va començar quasi una setmana abans de les eleccions. Duran aquella setmana els indignats no devien embrotir (dic això perquè va ser la raó principal que esgrimien les autoritats per fer servir la força el divendres passat), o potser la raó principal és que cap partit polític s'oposava frontalment a aquest moviment no fos cas que una actitud bel·ligerant en front d'ell els pogués fer perdre rèdit electoral? Obvi, la raó era aquesta, no em queda cap dubte.

Felip Puig va actuar defensant l'actuació dels mossos en la represàlia contra els estudiants pel pla Bologna fa un parell d'anys? O només pel canvi en el cap de la conselleria els mossos s'han tornat de "dolents" a "bons"? Compte, no estic dient jo que siguin bons o dolents, de fet, hi haurà de tot com a per tot (tinc bons amics mossos); estic criticant si de cas la falta de rigor i criteri dels polítics.

També s'ha d'anar en compte amb les imatges que surten per internet no fos cas que estiguessin manipulades. I tant de bo sigui així, que estiguin manipulades, perquè he vist una captura de pantalla d'una suposada conversa via facebook amb un dels mossos que estava allà que faria frapar a qualsevol defensor d'un estat de dret; i no menys forta és la imatge de 4 mossos estomacant un indigent que estava prop de la zona de manifestació...repeteixo tant de bo siguin producte d'un crack del Photoshop.

Sigui com sigui, que es depurin responsabilitats. No m'agrada que la meva policia faci servir la violència contra concentracions pacífiques, això fa que aumentin les simpaties pels indignats, això i que el govern decideixi apujar el sou a càrrecs de directors generals...just quan tanquen sales d'operacions...incoherència? vergonya? morro?...indigneu-vos.