dimarts 13

Dimarts 13, una combinació perillosa en la tradició espanyola, portuguesa, grega i d'Amèrica Llatina (equivalent al divendres 13 anglosaxó i al divendres 17 italià). Una combinació de mala sort, de mals auguris. Clar, tot dependrà de si creus en aquestes coses o no. Jo, particularment, hi crec tant poc, més o menys al mateix nivell que em crec les promeses d'en Zapatero.

Però té una raó això? Hi ha una dita castellana que diu en "Martes 13 ni te cases ni te embarques", entenent que si feies un viatge aquell dia o bé et casaves ambdues coses estaven predestinades al fracàs. Hi ha avions que no tenen la fila 13 de seients i l'adversió a aquesta combinació és tal per algunes persones que fins i tot hi ha una fòbia que la defineix: trezidavomartiofobia...què, li posaríeu aquest nom a la vostra filla?

Sembla que el número 13 vindria del fet que en el Sant Sopar eren 12 apòstols + Jesucrist, i ja sabeu com diuen que va acabar el parcal: amb la traició de Judes (apòstol número 13) i la posterior execució de qui deien era l'enviat del Senyor. Hi ha diverses tradicions que donen al número 13 un significat maligne, de malastrugança, etc. Del llibre de l'Apocalipsi, per exemple, el capítol 13 és el de la bèstia i l'anticrist.

El fet de la combinació amb el dimarts sembla que vindria del dimarts 29 de maig de 1453, quan va caure la ciutat de Constantinoble; es veu que les flotes d'ajuda que van enviar diferents regnes van ser abatudes abans d'arribar i la pèrdua de la ciutat va causar un gran daltabaix per les potències cristianes de l'època. Si a això li afegim que dimarts (martes) ve d'un deu pagà de la guerra, doncs ja tenim en safata el perquè el dimarts cauria en desgràcia.

Queden pocs minuts per acabar el dia i avui he rebut dues notificacions en forme de multa per excés de velocitat (picossada econòmica + pèrdua d'un parell de punts) i a més el Barça acaba d'empatar...però hem quedat que jo no hi crec no?

llegendes rurals

Ahir al matí vaig anar a veure una granja de Fornells. Coses de feina, ja se sap, hem de probar un producte contra la mosca de l'estable Stomoxys calcitrans (oleeee) i cal trobar granges que hi vulguin col·laborar. Com que de "palique", qui us parla, en té una mica vam començar a parlar amb el granger força estona i de temes força variats; de fet, no ens enganyem, eren dos treballant a la granja i mentre ell parlava amb mi qui havia de treballar era l'altre (digueu-me malpensat).

Sigui com sigui va haver-hi força empatia i quan ja estava  punt de marxar, no sé ben bé com va derivar la conversa però vam sortir a parlar de les rates que a vegades tenia a la granja i de com ho feia per eliminar-les i després de les serps (com a enemics naturals de les primeres). Fins aquí res d'estrany, tot concorda, fins i tot lliga el que em va dir de que havia vist una pell de serp, una muda, de 1.80 metres, ja que la serp verda (Malpolon monspessulanus) pot agafar aquesta mida.

Però aquí la conversa ja va derivar a que el que no li faria gràcia veure és un escurçó (Vipera aspis) ja que aquesta si que porta verí, no com la resta de serps. A la meva intervenció dient que d'escurçons per aquí no n'hi havien em va interrompre dient que "algú en deixa anar". I vet aquí la llegenda rural que fa anys que vaig escoltant. Una prova de que, per mi, continua essent llegenda és que ningú ho ha vist; a ell, de fet, li van explicar un que assegurava haver-ho vist.

Tal com explica la "llegenda rural", un helicòpter deixa anar de tant en tant una bossa plena d'escurçons (aquí varian una mica la història ja que hi ha gent que diu que les deixen anar dins una caixa de fusta). Si la llegenda for real, creieu que els forestals o els de medi ambient anirien amb helicòpter poden alliberar les serps arribant amb jeep on fes falta? A l'explicació de que algú hagi pogut trobar alguna serp en una bossa de plàstic al bosc hauria de considerar que el plàstic manté l'humitat i la calor...no és mal lloc per a les serps per refugiar-se.

Sigui com sigui la riquesa cultural (i natural) d'un país també es mesura per les llegendes i les proves no confirmades de que passin segons quines històries. Sigui com sigui, el granger ens deixa la seva granja per provar el producte, i això si que és una veritat com un temple!