no estem sols

Tranquils, no parlo en aquest post sobre si hi ha vida intel·ligent fora del nostre planeta, no sóc un gran seguidor tampoc de "Els Visitants" ni de cap sèrie ni pel·lícula de ciència ficció; al contrari, parlo d'una cosa molt real però, en certa manera, desconeguda també.

La setmana passada es publicava les conclusions d'un estudi internacional que ha intentat posar al dia el coneixement que tenim sobre el número d'espècies (animals, vegetals, fongs) que viuen sobre el nostre planeta. Obviament no estem sols, som nosaltres + 8,7 milions d'espècies (6,5 en terra ferma i 2,2 en els nostres mars i oceans).

No són fàcils fer aquests càlculs, sobretot si partim del que coneixem actualment que són poc més de 1,2 milions (espècies identificades i classificades). De fet els autors de l'estudi admeten un error de +/- 1,3 milions d'espècies, vaja, que podríem anar de 7,4 a 10 milions d'espècies.

I com han fet per arribar a una xifra si coneixem poc més de 15% del que en teoria hi ha al nostre planeta? Doncs a partir de patrons; van estudiar bases de dades de biodiversitat i taxonòmiques intentant trobar patrons que es poguessin donar en aquells grups més coneguts. Aplicant aquests patrons en grups menys coneguts es donaria l'estimació que hem comentat anteriorment. Si, obvi, poden ser càlculs amb prou marge d'error, però com a mínim tenim una xifra, o algú de vosaltres pot predir si hi ha 3 milions d'espècies al món o bé 100 milions (ambdós eren els límits de les hipòtesis existents fins ara).

Per a biòlegs i/o gent que els agrada la natura, el fet de saber que no coneixem més del 85% de les espècies que comparteixen espai amb nosaltres trobo que és una cosa fascinant. No només és curiositat, és ciència. Imagineu-vos trobar noves espècies i haver-ne de descriure la biologia, el comportament, etc... Seria un volum de treball ingent,però motivant com poques coses.

Per altra banda, entristeix pensar que degut a l'alt ritme d'extinció d'hàbitats, ecosistemes, etc... segur que moltes espècies s'han extingit (i segueixen fent-ho a un ritme alt) sense que nosaltres haguem tingut constància ni coneixement del que eren...i ves a saber els milions d'anys que feien que estaven sobra la terra o en el fons de l'oceà. En fi, això és com una finestra que se'ns obra davant nostre, depèn de  fins on siguem capaços de veure i de les ànsies de coneixement serem més o menys sabedors del que tenim al voltant nostre.

llegendes rurals

Ahir al matí vaig anar a veure una granja de Fornells. Coses de feina, ja se sap, hem de probar un producte contra la mosca de l'estable Stomoxys calcitrans (oleeee) i cal trobar granges que hi vulguin col·laborar. Com que de "palique", qui us parla, en té una mica vam començar a parlar amb el granger força estona i de temes força variats; de fet, no ens enganyem, eren dos treballant a la granja i mentre ell parlava amb mi qui havia de treballar era l'altre (digueu-me malpensat).

Sigui com sigui va haver-hi força empatia i quan ja estava  punt de marxar, no sé ben bé com va derivar la conversa però vam sortir a parlar de les rates que a vegades tenia a la granja i de com ho feia per eliminar-les i després de les serps (com a enemics naturals de les primeres). Fins aquí res d'estrany, tot concorda, fins i tot lliga el que em va dir de que havia vist una pell de serp, una muda, de 1.80 metres, ja que la serp verda (Malpolon monspessulanus) pot agafar aquesta mida.

Però aquí la conversa ja va derivar a que el que no li faria gràcia veure és un escurçó (Vipera aspis) ja que aquesta si que porta verí, no com la resta de serps. A la meva intervenció dient que d'escurçons per aquí no n'hi havien em va interrompre dient que "algú en deixa anar". I vet aquí la llegenda rural que fa anys que vaig escoltant. Una prova de que, per mi, continua essent llegenda és que ningú ho ha vist; a ell, de fet, li van explicar un que assegurava haver-ho vist.

Tal com explica la "llegenda rural", un helicòpter deixa anar de tant en tant una bossa plena d'escurçons (aquí varian una mica la història ja que hi ha gent que diu que les deixen anar dins una caixa de fusta). Si la llegenda for real, creieu que els forestals o els de medi ambient anirien amb helicòpter poden alliberar les serps arribant amb jeep on fes falta? A l'explicació de que algú hagi pogut trobar alguna serp en una bossa de plàstic al bosc hauria de considerar que el plàstic manté l'humitat i la calor...no és mal lloc per a les serps per refugiar-se.

Sigui com sigui la riquesa cultural (i natural) d'un país també es mesura per les llegendes i les proves no confirmades de que passin segons quines històries. Sigui com sigui, el granger ens deixa la seva granja per provar el producte, i això si que és una veritat com un temple!

juliol

El mes més estiuenc (en principi) està arribant a la fi, dia 29 ja. Per molta gent avui serà el darrer dia de feina, ja que en aquest país som tant ben parits que tothom es queixa de les aglomeracions però acostuma a fer les vacances a principis d'agost. Epp, no és pas el meu cas, jo, les vacances, si de cas al setembre.

Al que anàvem, s'acaba el mes que típicament, és el més estable de l'any, amb normalment un anticicló d'aquells que es posa damunt les Açores i no el treuen d'allà ni amb aigua calenta. Acostuma també a ser el mes més càlid de l'any i el més sec (o com a mínim un dels més secs). Doncs vet aquí que aquest any tot regirat. Per curiositat acabo de consultar les dades del meteo.cat; a part de les prediccions en aquest portal de meteorologia de la Generalitat hi ha multitud de dades històriques, i sorpresa, sabeu quants litres es van recollir de pluja a Roses (on visc) durant tot el mes de juliol de l'any passat?...0,5 litres!!!!! M'agradarà veure les dades acumulades d'aquest any, hauré d'esperar la setmana que ve perquè ara no tinc temps de mirar les dades dia per dia i sumar-les però, us hi jugueu un pèsol que com a mínim haurà estat 100 vegades més? (50 litres).

És veritat que les dades s'han de mirar en perspectiva i ves a saber què va passar en anys anteriors, no faré ara una defensa de les idees del canvi climàtic tot i que en un dels posts del principi ja mostrava jo el meu convenciment que alguna cosa està passant. No culparé el que passa aquest juliol al canvi climàtic però no em negareu que com a mínim ha estat un mes d'allò més estrany.

Normalment el juliol és el mes que em costa més dormir, i no era estrany que hi haguessin dies que m'aixequés suat...aquest any ni un!!! al contrari, a la matinada un a vegades s'ha d'abrigar amb el llençol.

Pels que treballem no ha estat un mal mes, ni molt menys; tot i que haig de reconèixer que, com que part de la nostra feina és a l'aire lliure, més d'un dia el temps ens ha fet la guitza i hem hagut d'endarrerir calendari o fer mans i mànigues per complir...però què hi farem, el temps és una cosa que, per sort, els homes encara no controlem...de moment.

I, com a mínim, a Roses la gent s'ha banyat igual, la gent quan està de vacances està de vacances. Ara veurem l'agost, algú es juga alguna cosa sobre quin temps farà? Si l'agost normalment és el de les calorades durant el dia i tempestes a mitja tarda...es complirà aquest any? Que bonica és a vegades la incertesa, sobretot pels que seguirem treballant durant tot el mes.

cotorra argentina

El títol del post d'avui no va amb segones, no parlo de cap dona que vingui del país del tango i no calli sota l'aigua sinó que vull fer referència al que literalment posa el títol, de cotorres argentines.

La cotorra argentina (Myiopsitta monachus) és un ocell de la familia Psittacidae (lloros) que es distribueix de forma natural per Sudamèrica però gràcies a la seva utilització com a mascota ja ha estat introduïda a molts països. No és massa gran (31 cm. màxim) i el su plomatge és de color verd brillant, exceptuant la zona del pit que és d'un color grisós.

En la naturales es mouen en nombrosos estols i a gran velocitat, amb un moviment curiós de les ales ja que les baten a gran velocitat però sense aixecar-les mai més amunt del cos. Emet una àmplia varietat de xisclets i sons i malgrat no pugui vocalitzar paraules (com alguns altres lloros) si que és capaç, amb aprenentatge, de xiular (fins i tot cançons i melodies). Construeixen nius comunitaris, on viuran diverses parelles, i això fa que aquests nius puguin ser de dimensions considerables.

Com és que avui parlo d'ocells? No té res a veure la meva formació (i devoció) de biòleg, no pas... simplement perquè aquestes cotorres argentines són l'autèntica atracció turística de Roses. Tal com us ho dic. A Roses, com a gairebé tots els pobles de costa, tenim un passeig marítim amb un fotiment de palmeres (fins ara, de moment, s'ha evitat l'arribada de l'escarbat morrut de les palmeres que acabaria ràpidament amb aquest passeig); doncs bé, són en aquestes palmeres on les cotorres s'han decidit de niar.

Sudamèrica està massa lluny com perquè hagin vingut volant, obvi. Les cotorres argentines són uns ocells que la gent els podia tenir com a mascotes i, ja sigui per alliberaments involuntaris o voluntaris, s'han expandit a moltes àrees del nostre país. Obviament hi ajuda el fet que sigui un ocell omnívor i per tant, es pugui alimentar de llavors, fruits, insectes, cucs...

Doncs el que dèiem, la coloració verd-clara i la gran diversitat de sons que fa provoca en el turista com a mínim curiositat, i és impossible fer una passejada per Roses i no trobar-te'n a una bona colla fotografiant o com a mínim observant aquests personatgets de color verd.

Lluny del que puguin estar pensant en aquell moment els turistes embadalits, la presència de la cotorra argentina (i de molts altres animals exòtics) en àrees on no li són naturals provoquen uns desequilibris importants en la fauna autòctona; per exemple, s'ha vist que on hi ha cotorra no hi ha ni merles ni garces, que serien ocells més del nostre país. La introducció d'espècies forànees és un dels més grans problemes ecològics...un altre dia hi tornaré a insistir. Mentres seguiré amb ganes d'explicar-los això a la gent que es fascina per la presència de les simpàtiques cotorres.

MAT, ja ve ja ve

Ahir la "conna" política i empresarial catalana estava d'enhorabona, a Bescanó s'inaugurava el punt d'interconnexió nodal (o alguna cosa així). Bé nomenclatures a part, la MAT és una realitat i s'acosta innexorablement al sud de França.

Els que tingueu una sensibilitat ambiental més o menys difusa (o fins i tot inexistent) considerareu de ben segur aquesta MAT com a la salvadora pel benestar al que ens hem acostumat. Aires acondicionats, comandaments a distància, milers d'artilugis que cal carregar per lo efímeres que són les seves bateries...aquests i altres engendres depenen de l'energia elèctrica. Si a això li afegim el biaix poblacional, és a dir, que la majoria de la població viu a la costa, i que a més la font principal d'ingressos és el turisme (majoritàriament també de costa) fa que aquesta energia hagi doncs d'arribar allà on és necessària.

Pot això justificar la MAT? Per la majoria seria un si rotund, jo no ho tinc pas tant clar. Digueu-me idealista però voleu dir que en les energies renovables no trobaríem solució, com a mínim en part, a la demanda exagerada d'energia? Clar, per fer això caldria una aposta realment decidida per aumentar l'eficiència d'aquestes energies però mentre el futur (segons la meva modesta opinió) va per aqui, nosaltres ens limitem a anar trinxant més el territori, apa, i a callar.

Segur que tornarà a sortir aquest tema en un futur proper però ara us haig de deixar perquè curiosament necessito carregar la bateria del portàtil...sembla fet expressament no?

cru

Parlaré de la noticia d'ahir; sento si algú s'ha pensat pel títol que parlaria de la final de la Copa del Rei, però per això necessito reposar emocions...potser demà? I doncs? de què parlo avui? doncs del cru, del petroli.

Ahir va fer un any d'un gran desastre ecològicm el vessament en la refineria de BP (British Petroleum) al Golf de Mèxic. Més enllà de les xifres de litres vessats, dies seguits sense poder aturar la fuita, diners invertits en la catàstrofe, etc... hi ha la sensació, o almenys jo la tinc, de que això del petroli vessat és mala peça al teler.

A part del que va costar poder segellar el sortidor de petroli que anava abocant litres i litres de petroli al mar a haver-hi el cost del cru ja vessat. No ens hem de quedar amb les imatges del típic ocell ple de petroli incapaç d'alçar el vol, això, malgrat siguin imatges terribles, no deixa de ser només la punta de l'iceberg de tots els efectes que una catàstrofe com aquella provoca en el medi ambient. Per exemple, es van abocar tones al mar d'una mena de dissolvents per desfer la taca de petroli sense saber amb exactitud les conseqüències que això podia tenir: es suposa que el remei no serà pitjor que la malaltia però, ho podem assegurar?.

Tots plegats hauríem de fer una reflexió i apostar ja per les energies renovables (i amb això em repetiria amb algun altre post que vaig escriure parlant de les cares, també, conseqüències de l'energia nuclear), però suposo que la cosa està magre. Haig d'admetre que vaig seguir (i segueixo) posant benzina a les estacions BP, per comoditat ja que tinc una estació just al costat de la feina i perquè tinc la targeta de punts (tot compte tu) i això va fer que durant alguns dies tingués certs remordiments; aquests, però, van ser ràpidament esvaïts quan vaig sentir diferents experts dient que aquell cop va ser BP, però que totes les companyies estan més o menys igual en quant a mesures preventives.

Sigui com sigui i, que consti, no faré ara una defensa de la companyia, s'ha de reconèixer que BP com a mínim va posar tot el que va poder per intentar subsanar el desastre; massa tard, segur, però com a mínim ho va fer. Ahir sentia que, per exemple, ja ha pagat més del 80% de la milionària despesa de danys i perjudicis (estem parlant de diversos milions de dòlars) i que han intentat fer mesures correctores. Hi ha però una cosa en que els veins d'allà no estan gens contents, i és que els hi han pujat una mica la benzina, concretament ara el litre el paguen a uns 70 cèntims...si si...la meitat del que paguem aquí...això si, prefereixo haver de pagar el doble de car el cru que no pas que la Costa Brava pateixi el que va patir el Golf de Mèxic.

tant dependents de l'energia...per sempre?

Aquests dies de "cangelo" general per la situació de crisi nuclear del Japó afegit al fet de l'imparable pujada del preu del petroli fa que s'hagin encetat molts debats sobre com depenem de l'energia i si això és sostenible.

Un d'aquests interessants debats el vam tenir ahir a la gespa de la facultat. Ja us he explicat en anteriors ocasions que a vegades, quan acabem de dinar, ens dóna el rempell de tenir bones converses. I ahir, suposo que pel fet del sol tan radiant que feia, el nostre subconscient es devia impregnar d'energia fotovoltaica i vam començar a parlar una mica de tot.

És obvi que un ritme de creixement com el que tenim ara serà impossible de mantenir si no volem que el planeta definitivament faci un pet. Però, ens hem de conformar en que s'aturi el creixement i es mantingui als nivells que estem ara o proposem un decreixement? Interessant qüestió. Seríem capaços de renunciar a certes comoditats del dia a dia (d'això que s'anomena estat del benestar) per a un bé comú del planeta? Tu potser si, jo segurament que també...però la gran majoria..NO. Tots volem l'aire acondicionat, tots ens emprenyem si hi ha talls de llum, els nens han deixat la bici per jugar a consoles, hem de carregar el mòbil, l'I-pad i rentar els plats amb una màquina...no és que us vulgui fer sentir presoners de l'energia, però en certa manera ho som no?

En Josep ens parlava de que si és possible actuar més racionalment, i que no cal endur-nos pel pessimisme de que no podrem canviar la mentalitat del planeta (entenent això com la mentalitat general de la gent que hi viu, clar); vaja, que abogava per una adaptació de la màxima ecologista del "pensa globalment, actua localment).

Un dels grans inputs quan sorgeix en qualsevol conversa la dependència del petroli és la dicotomia cotxe-transport públic. La Berta, com a osonenca treballant a Girona, ens parlava de com complicat seria (ratllant la impossibilitat) d'utilitzar el transport públic per venir de Vic a Girona amb només 4 autobusos diaris. Caldria, d'una vegada per totes que es fés una aposta real pel transport públic...qui ho ha de fer n'està convençut?

Com deia el "Capità Enciam" (us en recordeu?) els petits canvis són poderosos, i l'Irene ens va recordar el tema de les bosses de plàstic en supermercats i com la gent, en gran majoria, ha estat capaç d'adaptar-se, com va fer anteriorment amb la separació de residus. Per tant, poc a poc podem anar fent cosetes. I sobretot no deixar-nos endur pel fet de que si el veí no ho fa no cal que jo faci res perquè és inútil,...doncs no, no ho és.

I després d'aquestes reflexions el sol, amb la seva força, ja ens havia reomplert els nivells energètics personals i vam haver de tornar a treballar amb els nostres ordinadors, o, en el meu cas, agafar el cotxe per anar a la meva feina...vaja, dependents energètics...bé, ningú ha dit el contrari no?

fa por

Si si, tal com ho dic al títol, fa por. Parlo, obviament, de tota la crisi nuclear que hi ha al Japó. Durant aquests dies posteriors al terratrèmol i al tsunami derivat, sembla que una nova amenaça s'estén sobre tots nosaltres. Sobre tot això voldria fer alguns comentaris.

El primer, la subjectivitat de totes les notícies. Ahir sentia a la televisió una japonesa afincada a Catalunya com comentava que l'amenaça nuclear, dins el Japó, no és considerada com a tal; allà la preocupació real és per les conseqüències directes de la destrucció d'habitatges, de la desaparició de familiars, dl que tardarà a reestablir-se la "vida normal", etc. Podem pensar que en certa manera no tenen una visió global de la problemàtica però, pel meu criteri, és ben lògic: si la nostra casa s'hagués ensorrat i ens faltés localitzar algun familiar qui sap si en vida encara, estaríem preocupats per una central que, segons les autoritats, està sota control?

També durant aquests dies, i de nou és una cosa òbvia en la societat de la informació, apareixen centenars de recursos, imatges, opinions, debats, a favor i en contra de l'energia nuclear. Estem en un món on som terriblement energético-dependents i això fa que, sens cap dubte, l'energia nuclear sigui la més productiva / rentable / rendible...però amb això és suficient?

Es necessari còrrer els riscos d'un hipotètic desastre nuclear? De veritat que cal? Existeix la protecció al 100%? Em podeu dir, a priori, un país més ben preparat contra els terratrèmols que Japó? Crec que si sou sincers no us en sortirà cap, i mireu la que hi ha ara allà. El país més ben preparat contra els terratrèmols té un problema gravíssim amb unes centrals nuclears en les quals es van produint explosions que fan minvar la protecció i confinament de la radiació. Val la pena el risc?

I d'on treiem l'energia que ens fa falta? Doncs la sol·lució no és única, segur, ni fàcil, això també està clar. La primera cosa que hauríem de fer és tenir consciència de l'energia que malbaratem, si fóssim un pèl més conscients seríem més eficients i no tindríem tanta despesa, ni econòmica ni ambiental.

 Una altra solució passaria per potenciar aquelles energies més netes i innocues pel planeta. Per quan començarem a agafar-nos seriosament les energies solar, eòlica, biomassa, etc...? Per quan invertirem de veritat esforços i diners en estudiar com fer que aquestes energies siguin més rendibles i rentables? Diuen que de les crisis que són bones oportunitats per fer un pas endavant, doncs fem un pas endavant cap a les renovables a partir d'aquesta crisi nuclear que sembla que comenci a haver?

la incomoditat de les mesures ecològiques

Fa escassament un parell de dies el govern espanyol va aprobar un paquet de mesures destinades a reduir una mica la despesa que tenim del petroli, ara que hi ha tot el merder de Líbia. Com a mínim sembla que la desgràcia aliena en treurem un benefici global. Valgui per endavant que, els que m'heu seguit en el bloc, sabreu que no sóc sospitós de ser defensor a ultrança d'aquest govern, crec que l'ha espifiada en molts moments i que segurament ho tornarà a fer.

Però d'igual manera em rebenta que pel sol fet de proposar mesures ja per norma s'hi hagi d'anar en contra de les mesures i de qui les proposa. Per una vegada els que creiem que cal adaptar el nostre ritme (i nivell) de vida a l'entorn, i no al revés, ens sentim reforçats per mesures polítiques.

Evidentment podríem entrar mesura a mesura i criticar-la, i de fet, algunes d'aquestes crítiques serien justes (ja vaig avançar fa un parell de dies que anar a 100 km/h autopista em pot semblar bé...si no fan pagar peatges o bé els redueixen molt), però cal valorar el paquet en conjunt i crec que és una decisió valenta del govern. Ja ens podem imaginar com estan les arques del govern perquè hagin, per un cop, prioritzat criteris ambientals per millorar l'economia.

Aquesta última frase és bona eh? Prioritzar criteris ambientals per millorar l'economia...però, és real la frase? Mireu, una prova: sabeu que vaig cada dia de Roses a Girona i de Girona a Roses, en total uns 130 km. Des de dimecres he fet la prova de tenir una conducció més "sostenible". Malgrat passi per NII, en una conducció normal meva els canvis de velocitat eren grans (per aprofitar els escassos trams de doble carril per avançar), ara m'he concienciat a tenir una velocitat que, ni en aquells trams, superi els 100-110km/h i anar amb marxes llargues i no fer frenades/accelerades brusques. El meu cotxe portava mesos marcant-me un consum de 7.1 l/100 km, i ara amb 3 dies ja he baixat la mitjana a 7.0; això vol dir que, per baixar una dècima un consum que portava mesos estancats fàcilment he hagut de gastar molt menys de 7 litres, posem-hi 6.5 l (tot i que crec que seria menys).

Una diferència de 0.6 litres de consum cada 100km significa uns 0.8 litres menys de consum en una jornada normal meva; si un litre de gas-oil està ara a 1.3 euros vol dir que estalvio aprox. 1 euro per dia...multipliqueu-ho per 7 dies...per 365 dies....és fàcil l'operació no?. I que consti que a nivell de temps no he constatat cap pèrdua significativa, potser tardo 2 minuts o 3 més....en un tram de 130 km és significatiu?

I perquè la gent, el govern català, etc... es queixa tant? Doncs perquè les mesures correctores ambientals implica, per fer-ho bé, un canvi d'hàbits...i això és el que veritablement costa....Això, i que el govern català, pel qual la qüestió ambiental està al tram final de les seves preocupacions i ocupacions, no creu realment en això...per ells les mesures ambientals serà construir el transvàs del Roine...i si no temps al temps.

crisi del petroli? canvi d'hàbits

És ben sabut que una cosa que ens costa força als humans és canviar d'hàbits; quan estem acostumats a fer les coses quasi per inèrcia és molt difícil modificar-ho.

Ara estem davant dels que molts han anomenat una nova crisi del petroli, i no tant pel fet que sigui una font d'energia finita i que un moment o altre se'ns pugui acabar (com sempre ens han dit) si no perquè ara, amb la situació convulsa en un dels principals països exportadors, Líbia, l'aixeta es pot anar tancant.

Ahir ens despertàvem amb dues notícies, relacionades entre elles; les noves propostes del govern espanyol per mirar de reduir el consum energètic en un cas i millorar-ne l'eficiència en un altre: limitar la velocitat per l'autopista a 110 km/h i reduir la il·luminació als tunels. Evidentment les respostes no es van fer esperar, algunes més qualificades que altres.

Un dels primers que va saltar va ser el conseller d'Interior, en Felip Puig, que amb el seu habitual posat prepotent i de "sabelotodo" va dir que la mesura de limitar la velocitat no serviria ni per reduir el consum ni per reduir la contaminació; clar, ell estava proposant pujar la limitació a 130 km/h. Des del propi govern, la màxima autoritat (per la desaparació de la conselleria) en Medi Ambient, el Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, el Dr. Josep Enric Llebot (fisic reconegut), va en certa manera contradir en Puig dient que obviament una reducció en la velocitat significaria menys consum i menys contaminació. Permeteu-me que cregui més a l'investigador qualificat que al polític oportunista.

El propi dr. Llebot, però, va tirar per terra la norma de Foment en quant a la reducció de la llum en túnels; la idea del govern espanyol era canviar les llums actuals per leds, però el dr. Llebot va afirmar que, segons els que li constava, les llums que hi ha en els tunels, autopistes, etc..., de gas, eren les més eficients tenint en compte quantitat de llum i consum; és a dir, si canviem el tipus de llum hauríem de posar més punts de llum...en fi, una mostra més, em sembla, de precipitació i improvització del govern espanyol.

Tornant a la limitació de velocitat, ahir, en anar i tornar de la feina vaig fer la prova d'autolimitar-me als 110 km/h. No vaig per autopista, per tant, de fet ja vaig a més velocitat de la que toca, però hi ha un parell de punts a la NII que en haver-hi doble carril els conductors acostumem a superar la velocitat màxima. Intentaré a partir d'avui fer una conducció més "ecològica", no tant pensant en Libia, si no més en la meva cartera. La benzina no acaba de pujar i normalment cada 4-5 dies haig de posar 40  € de combustible...un dineral vaja.`

Això si, per acabar, m'agradaria fer una petició al govern espanyol si decideixen baixar a 110 km/h per autopista: ja que no es podrà còrrer i que l'autopista està plena de llocs on fan obres i per tant la velocitat encara es limita més...una rebaixa en els peatges no estaria malament eh? Si, ja sé, és predicar en el desert.

el dia que siguem valents amb l'ecotaxa...

Perquè només es tracta d'això, de valentia. A veure, com sempre hem de reconèixer les limitacions de cadascú per tant, permeteu-me que confessi que d'economia hi entenc més aviat poc, o, per dir-ho d'una altra manera: per mi, 2+2=4...i en economia curiosament això no sempre és així. I parlar des de l'ignorància fa que siguis a vegades molt valent, o fins i tot inconscient.

Ahir en un butlletí informatiu vaig escoltar les declaracions d'un alt càrrec de Turisme de la Generalitat (perdoneu que no us digui el nom, però és que no vaig sentir qui parlava) suposo que devia ser a Fitur, la fira de Turisme de Madrid; avui he buscat tals declaracions en un parell de diaris digitals per veure'n l'autor però no ho he trobat, mostra de la importància que se li dóna a un aspecte que a mi sempre m'ha cridat l'atenció. l'Ecotaxa.

L'esmentat alt càrrec va dir que no s'implantaria l'Ecotaxa perquè això seria gravar el sector del turisme amb un impost impopular i que, de fet, el que ha de fer el turisme ha de ser esdevenir el motor de la recuperació econòmica del país. Doncs bé, com que jo sempre he estat un defensor de l'Ecotaxa (si el problema és el nom perquè surt la paraula -taxa proposo canviar-li el nom) vaig a intentar justificar-me.

He buscat a l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) el número total de pernnotacions a Catalunya en el darrer any, com que les dades les pots consultar per mesos i l'ultim actualitzat és el del novembre de 2010 he afagat el període desembre 2009 a novembre 2010 (12 mesos, vaja). Les dades m'han sorprès, a Catalunya es van fer un total de 45.301.100 pernnotacions, de les quals, 29.759.400 són de turistes/visitants estrangers.

Fem una multiplicació senzilla: si a cada pernnoctació la gravem amb un euro tindríem uns ingressos de més de 45 milions d'euros annuals, i si els catalans i els espanyols estem i estan fins els nassos de pagar i volem ser tan "amables" de fer-ho pagar només als estrangers tindríem una gens menyspreable xifra de quasi 30 milions d'euros. Creieu que el turisme baixaria si resulta que l'hotel "X" té l'habitació doble a 83 euros en lloc de a 82?...I ja que em sembla que el govern actual donarà una importància terciària (pitjor que secundària) al medi ambient, aquests diners es podrien destinar a mesures correctores que minimitzin l'impacte del turisme, no?

Diuen que el dèficit de la Generalitat per aquest 2010 passat quedarà xifrat en 7800 milions (maregen eh aquestes xifres?) i amb l'Ecotaxa proposada de +1 euro/nit només és un 0.6% del deute total..., la xocolata del lloro, vaja; però crec que tot pot ajudar si es tracta d'estrènyer el cinturó no? Però clar, com que quan es proposa els hotelers ja clamen al cel...el que us deia, es tracta de valentia.

la cimera del fracàs, un altre cop

Avui a Cancún, Mèxic, es tanca la COP16/CMP6 (16ª edició de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el canvi climàtic i 6ª Conferència de les Parts actuant com a Reunió de les Parts del Protocol de Kyoto), vaja, el que es coneix com a Conferència sobre el Canvi Climàtic. Eiii que el nom tan complicat se l'han posat ells eh? Us passo l'enllaç de la web de l'esdeveniment pels incrèduls.

Ja sabeu que, per "deformació" professional m'interessen tots els temes referents a la natura, medi ambient, etc..., doncs us haig de confessar que fins fa un parell de dies no m'havia assabentat que es realitzava tal esdeveniment, i sospito que és perquè no ha tingut l'aparició als mitjans que caldria ni la difussió que crec que un esdeveniment a escala mundial hauria de tenir (la cimera va començar el 29 de novembre i es tanca avui, 13 dies). Però de fet, res m'estranya. El Medi Ambient s'ha convertit en una pedra a la sabata de la majoria de països, que pot fer mal si no te la treus, però que és tan fàcil d'eliminar com descalçar-se un moment.

I això m'entristeix. Vaig sentir per les notícies dues declaracions: la del secretari general de la ONU, Ban Ki-moon, admeten que de nou els països no aconseguirien cap gran acord i, demanant-los que aconseguissin ni que fossin petits avenços perquè la cimera no fos un fracàs; i la de l'enviat dels EEUU jugant amb la delegació xinesa al "jo no he sigut, ha començat ell"...en fi, com criatures.

Però això no són criaturades, són coses molt serioses que crec que la majoria de gent no n'és conscient. Costa tan poc malmetre el Medi i a aquest li costa tant de recuperar-se que hi haurà un moment que no hi haurà marxa enrera.

Quan vaig veure la quantitat de gent desplaçada a la Cimera d'arreu del món em va venir un pensament molt senzill: "Calia?". Sincerament crec que no; de veritat que crec que són cimeres estalviables perquè ja se sap que si els poderosos (posant EEUU i Xina al davant de tot) no es posen d'acord, de què servirà que 184 països es reuneixin? I si no es fes tal cimera doncs mira, viatges en avió, en cotxes oficials, etc... ens estalviaríem i, per tant, la despesa de la petjada ecològica no seria tan gran.

Sabeu el que és aquest concepte? La petjada ecològica és, per dir-ho d'alguna manera, la despesa, calculada en tones de CO2, que causa una activitat en concret d'algú. En la web de l'esdeveniment, al fons a la dreta hi ha un link que us porta a una calculadora de petjada ecològica en la qual pots acabar invertint la despesa que has causat al medi pel fet d'assistir a la cimera en projectes ambientals de la zona.

Entreu-hi i aneu seguint els passos (simplement, a la última diapositiva canceleu i ja està); malgrat no hagi assistit a Cancún m'ha fet gràcia saber què hauria costat la meva petjada ecològica i per curiositat he anat escollint el més "barat", és a dir, que vitajava jo sol, en turista, em desplaçava amb el transport públic, m'allotjava en un hotel senzill pel meu compte (no els grans hotels on deuen estar els delegats), etc... i la meva petjada hagués estat de... 1.49 tones de CO2 alliberat a l'atmosfera...no ho trobeu brutal?????

En fi, em farà "gràcia" demà intentar buscar en algun medi quin ha estat l'acord de mínims de la cimera...suposo que "seguir-ne parlant l'any vinent" en una altra cimera costosa ambientalment i inútil políticament; això si, que la ONU trïi bé el lloc ja que si aquest any s'ha estat a Cancún, l'any vinent com a mínim a les Seychelles o en algun altre lloc paradisíac del Carib, que així tot plegat segueixin essent unes vacances pagades pels assistents.