Joan Solà i Cortassa, in memoriam

Ahir vam rebre la notícia de que ens deixava en Joan Solà i Cortassa. Descansi en pau. Als 70 anys i, com es diu en aquests casos, després de lluitar contra el càncer, traspassava un dels grans personatges de la llengua i la cultura catalanes; com escrivia un conegut pel Facebook, "se'ns estan acabant els referents", perquè el mestre Solà era un referent.

No us faré aquí una biografia del personatge; cliqueu el seu nom al google i us sortirà; m'agraden els posts més aviat curtets, i seria una injustícia pel mestre Solà que resumís grollerament el seu currículum. I no us penseu que sóc un gran coneixedor d'ell, de fet, el vaig descubrir no fa pas molt temps, en una entrevista al programa d'en Cuní. Podria posar d'excusa que el meu camp són les ciències, i la lingüística i filologia em queden una mica lluny, però realment l'he descobert tard; la sort és que treballant en el que feia, ens ha quedat un gran llegat seu (llibres, revisions de diccionaris i normatives...i multitud d'articles en diaris...a veure si algú agafa l'encàrrec de fer-ne un recull i editar-los en un llibre...el compraré!).

Curiositats que té la vida: el mestre Solà es mor el dia després de conèixer que tota la maquinària en contra de la llengua catalana que dibuixava la sentència del TC contra l'Estatut comença a engegar, i sembla que això de que el català no serà llengua preponderant a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida és només la punta de l'iceberg del que ens espera... Ell, que era un gran estudiós, defensor i activista de la llengua, podria semblar que ha marxat perquè ha abandonat davant la piconadora en contra de la llengua, però no és així, ens ha deixat el camí marcat i ara han /hem de ser altres els que recollim el testimoni. Defensar el català no és anar en contra del castellà, és simplement defensar el que es nostre.

Avui fa just una setmana escrivia l'últim article al diari Avui, amb un títol ben explícit: "adeu i moltes gràcies". Deixeu-me que acabi l'escrit amb un fragment d'aquest article, on, un cop més, diu una veritat com un temple quan parla de..."el lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil."

Gràcies mestre Joan, i ara descansa, que t'ho has ben guanyat.