divendres, 29 d’octubre del 2010

la croada PePera

Diu la Viquipèdia que les croades foren campanyes militars, de caràcter religiós, a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans sostingudes pels estats cristians durant l'edat mitjana, especialment entre els segles XI i XIII; també es van lliurar croades contra els estats que s'oposaven a la disciplina papal. Evidentment no hi era en aquella època, però ja em suposo que els papes, que eren qui manaven les croades i qui pagaven els croats, devien estar encegats amb l'objectiu sense importar el procés que seguissin per aconseguir-ho, i molt em temo que malgrat la raó primera era alliberar Terra Santa (pot ser entenedora segons la mentalitat de l'època), realment el que buscaven era augmentar el seu poder sobre el territori; no entenien de diversitat, buscaven l'homogeneïtzació.

I ves per on que quasi un miler d'anys després es repeteix un procés semblant. O aquesta és la impressió que vaig tenir ahir en escoltar les notícies del dia. Envalentonats per la seva Biblia (sentència sobre l'Estatut per part del Tribunal Constitucional), l'exercit croat (militants del PP) encapçalats per un valent soldat (Alicia Sánchez Camacho) escampen sobre el territori el poder de les seves armes (denúncies a tort i a dret) sobre aquests inconfessos (m'hi incloc) que viuen còmodes en la seva religió (parlar català).

L'encegament que té aquesta dona crec que és perillós, sincerament. Perillós pel català perquè realment no fa sinó criminalitzar una llengua i qui la defensa; perillós per la societat perquè no fa si no crear un problema allà on no n'hi ha cap, es dedica a intentar apagar un foc posant-hi benzina en lloc d'aigua; i perillós (i això si que, evidentment se me'n refot) pels seus resultats electorals. En un final de legislatura on les posicions s'han crispat i radicalitzat, si tingués una mica de cap i agafés la bandera de la centralitat (que proclama però que no segueix) segurament tindria més vots el 28N; però no, lluny de fer això el que fa es radicalitzar-se amb el discurs de la por i del victimisme...pobre castellà, està desapareixent de Catalunya, no em direu que no ho heu notat. Ep, compte, i això ho escric jo que no tinc cap problema en parlar en castellà si cal, per mi la llengua és cultura i si, sóc catalanoparlant i aquesta és la meva llengua, i la defensaré, però no per això atacaré el castellà, al contrari, sóc bilingüe, com tota la gent de la meva generació i de posteriors, i això és una sort.

I deixaré per un altre dia el que fan amb la immigració aquests peperos, perquè aquesta n'és una altra, una altra croada vaja.

Encara em pregunto, i cada dia més, com una persona que es sent catalana pot acabar donant suport a les tesis d'aquesta gent. Però bé, la ceguera que té n'Alicia no li deixa veure més enllà, i ahir ja van sortir gent del seu partit duent-li la contrària i recordant-li que van votar a favor a allò que ara vol portar als tribunals. En fi Alicia,  qui t'entengui que et compri, jo no ho faré pas...

1 comentari:

  1. mira què diu en Monzó:

    http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101026/54059407939/siboney-en-tu-boca-la-miel-puso-su-dulzor.html

    va en la línia

    ResponElimina