records de Fires

Som en temps de Fires, qui no els ha viscut mai no pot entendre la màgia que envolta Girona aquests dies. Ahir hi pensava i em van venir al cap molts records, i és que el que tenen de bo els esdeveniments que es repeteixen any rera any (i les Fires en són un exemple) és que pots anar recordant com has anat creixent, evolucionant, i com has passat de pescar aneguets a servir en una de les barraques de la Copa.

Me'n recordo de pujar al tren de la bruixa; del concurs de pesca que es feia en els canals de la Plaça de les Botxes, dins la devesa; d'aquell any que ma germana va arribar a casa amb el llavi inflat per un accidents els "auto-de-xocs"; del dinar familiar aquell en el que, en una paradeta d'articles de broma vaig comprar un terrós de sucre amb una mosca de plàstic dins, el vaig posar al cafè de la iaia Teresa...i es va empassar la mosca sense adonar-se'n.

Me'n recordo dels xurros que compravem en marxar cap a casa; de com avorrit que trobava el Certamen (Fira de Mostres) quan era petit; d'anar a la parada de tir amb el meu pare per anar tirant boletes amb aquelles escopetes de perdigons, acumular punts i bescanviar-los l'últim dia per un regal; dels primers cops d'anar a fires amb els mics (i quedar-me guardant les jaquetes perquè ni boig pujava a segons quines atraccions...); del concert de Seguridad Social que vaig anar veure sol i amb croses a Fontajau, i com després vaig anar a barraques quedant-me el guix que portava a la cama xop, xop...

Me'n recordo de quan les barraques d'entitats estaven sota la via; de quan Sopa de Cabra va fer l'últim concert; d'aquella jaqueta de "peruans" que em vaig comprar i que no vaig portar mai; de l'any que amb el meu amic Ponç vaig poder veure els focs des del sostre del Pavelló de Fontajau; de quan quedava amb les noies que m'agradaven a veure si la màgia de les Fires els feia despertar en elles el mateix sentiment que tenia jo (seré discret i no posaré els seus noms...); de quan amb el meu amic Martí feiem un 9 de 9 (és a dir sortir cada dia de barraques) amb folre (entrepà) i manilles (gin-tònics); de quan fa uns anys els UdG.doc vam gestionar una barraca....i de l'any que vaig seguir menjant frankfurts i pinxos que ens havien sobrat aquells dies.

I, llei de vida, ara amb el que aniré a pescar algun aneguet groc de plàstic serà amb el meu fill, perquè les Fires de Girona segueixen allà, esperant, com el tren de la bruixa, que hi pugem algun dia.