12 d'octubre...dia de la Hispanitat?

Una petita reflexió sobre la jornada d'ahir 12 d'octubre. No faré aquí cap dissertació sobre el genocidi que va suposar el que aquest dia es celebra, ni diré aquella frase tan nostrada de "no hi ha res a celebrar", etc..., tothom que em coneix sap les idees polítiques que tinc. El que si que em va sobtar va ser veure com ahir, en les passejades que vaig fer per Roses (quan la llevantada m'ho va permetre) vaig veure una sola bandera espanyola penjada en un balcó, quan el 12 de juliol, fa només 3 mesos, el dia després de la final del campionat del món de futbol n'hi havien a desenes (i potser em quedo curt...).
Nosaltres, en canvi, treiem les senyeres l'onze de setembre i engalanem els balcons ja sigui penjant l'estelada, la senyera en horitzontal, en vertical... Me'n recordo que dies després de l'esmentada final del Mundial, en totes les tertúlies (sobretot en l'Espanya profunda) deien que per fi aquí a Catalunya la gent havia perdut la vergonya de mostrar la bandera espanyola, es tornava a sentir orgullosa del país, etc etc....i bla bla bla... i doncs? que va passar ahir 12 d'octubre? la gent que es sent espanyola ja torna a estar "avergonyida"? (noteu que ho poso entre cometes perquè no crec que mai ningú s'hagi avergonyit de mostrar el símbol del seu país, sigui quin sigui), o és que no volien penjar la bandera per por de la llevantada?...o, i em temo que és això, no cal que els que es senten espanyols pengin la bandera perquè ells saben que cada dia estan a Espanya, i que cada dia és el dia de la "pàtria"...un signe de normalitat, no com els que ens sentim catalans que, ni que sigui un dia a l'any, hem de fer notar que no estem còmodes sota una bandera de tres franges, dues de vermelles i una de grogra central...
PD: per cert, ahir també vaig veure una estelada...o sigui que 1-1.
PD2: Sergio Ramos, ni necessites que t'ho tradueixi no tinc cap inconvenient.