davant l'art de mentir...hi ha el dret a no creure

Dos fets actuals m'han fet escriure aquesta entrada al bloc: la picabaralla CIU-PSC (Medir-Collboni) sobre el perquè s'han trencat les negociacions per fer un debat cara a cara entre els dos principals (snif) candidats a la Presidència de la Generalitat i picabaralla que s'entreveu entre Sandro Rossell's boys i Joan Laporta's boys sobre com van deixar els comptes de can Barça aquests últims. Que si tu vas dir això i per això jo he dit allò, que si tu no has actuat bé i jo m'he vist "obligat a" fer tal cosa... de veritat creuen que som tant tontos per empassar-nos-ho tot?
En el primer cas, el polític, fa tuf de que està tot pactat i més pactat i que ni a un ni a l'altre els interessa el debat: a un perquè l'oratòria no és el seu fort i a l'altre perquè les enquestes li són tan favorables que per què arriscar-se?
En el segon cas, l'econòmic, diuen que la major part de les discrepàncies són simples matisos, uns matisos que els eleven a nivell quasi de dogmes per justificar que van acabar el mandat amb 11 milions d'euros de benefici uns o per dir, els altres, que lluny d'això van acabar amb 80 milions de pèrdues...res, 91 milions de diferència, simple xavalla, "calderilla"...qui de nosaltres no porta això a la cartera cada dia?
Doncs res, que segurament ni uns ni altres diuen tota la veritat...i com que demà ja sortiran noves declaracions dels brillants polítics que ens representen i el dissabte entrarà la piloteta a la porteria del València (espero)...qui dia passa, any empeny...
I és que com diu un dels filòsofs de l'APM. "que no nos engañen...que nos digan la verdáaa"