unes tapes al Zampanzar?

Avui una recomanació. El restaurant Zampanzar situat al barri vell de Girona, al carrer de la Cort-Reial 10-12. Un restaurant amb cuina basca i on pots escullir entre una varietat de tapes o bé entaular-te i gaudir de la carta...molt recomanable en els dos casos.

El Zampanzar és un personatge tradicional de la cultura basca, que té el seu origen en els pobles de Zubieta i Ituren, que anuncia l'arribada del carnaval tot fent sonar els seus escatllots la última setmana de gener; també se'ls anomena Joaldunak. És una tradició rural i el seu sentit és despertar la natura i foragitar els mals esperits després de l'hivern tot fent molt de soroll.

Nosaltres hem adaptat la tradició i gairebé cada dimecres ens trobàvem (parlo en passat perquè ara, obviament, faig campana obligada massa sovint), i alguns encara es troben, per foragitar els mals esperits de la feina, de l'estrés, dels mals rotllos...tot fent soroll amb el txacolí abocant-lo al got des d'una alçada considerable perquè s'oxigeni bé.

La tradició va començar ja fa molts anys (7, 8?...no ho sé del cert) un dimecres en el que en Martí, en Joan i un servidor vam anar allà a fer unes tapes (per cert, passeu-vos-hi nois que fa massa que no ens veiem); encara me'n recordo que, tips com berros, sortint del local, en Joan ens va dir que després de berenar (ejem) ens aniríem a sopar...i l'animal ens va portar fins a Vic, a cal Patricó!!!! (animal dit amb tot el carinyo eh?).

D'ençà aquell dia "anar al basc" es va convertir en una tradició dels dimecres, i quasi no feia falta ni quedar, el grup va anar augmentant i uns dies venien uns, altres uns altres...si hi anàvem tots quasi col·lapsàvem el local...els primers anys sortint d'allà ens anàvem a jugar a dards, o bé a casona, o bé a fer unes cerveses als pubs irlandesos del voltant, o bé a carpes si era estiu...fos com fos la cita del dimecres era inaludible. Per sort hi ha gent que segueix mantenint la tradició (Noe, Mireia...) i un servidor que s'hi afeigeix quan li deixen (jeje).

És maco i necessari fer una pausa de tant en tant; quan a molta gent li dic que jo disfruto de les petites coses em refereixo a coses com aquestes, a fer unes braves (boníssimes per cert) al basc amb els meus amics, amb gent a la que estimo.

O sigui que ja sabeu, anem a fer un txacolí?