Últimament han passat diverses circumstàncies que, malgrat no estar estretament relacionades, si que han portat a un nou escenari. Efectivament, l'aniversari del 11S més la filtració de que el govern de la Generalitat està preparant un projecte de llei per prohibir anar amb la cara tapada (burka, nikab...però també passamuntanyes per exemple) per l'espai públic han creat un curiós còctel. En el meu cas, a més, ajudat pel programa "Salvados" de la setmana passada on exploraven l'islamisme radical dels imams de Lleida. Bé, tot plegat fa que es regiri dins el meu cap i en surti una opinió.
A veure, dit sigui per endavant que en dinars familiars a casa un queda sempre com el tolerant amb la immigració. Ho dic per si algú llegeix en les línies que vindran ara una opinió que no va en aquest sentit. Parlem d'integració i parlem de respecte per la dona; vull parlar dels dos aspectes, i cadascú que en tregui les seves opinions.
La cosa no pinta bé. No pinta bé perquè s'estan imposant els integrismes en tots dos bàndols (si és que podem parlar així). Des del punt de vista de l'islam s'està imposant, fins i tot en el nostre país, aquell islam allunyat del moderat, ho vam veure en el reportatge al que feia referència: la mesquita de l'imam moderat tenia no més de 25 assistents mentre que aquella regentada per l'imam integrista i radical superava els 200. Però és que des de la nostra part també les opinions radicals van guanyant protagonisme: estem posant dins el mateix sac a tots els seguidors de l'islam, com si tots fossin radicals, com si tots simpatitzessin amb el que va passar fa 10 anys als EEUU i per cada un d'ells n'hi ha 50, o 500, que hi estan en contra. Perdoneu la comparació però eh que no tots els bascos són ETA? doncs no tots els seguidors de l'islam són jihadistes.
La integració, però, s'anirà fent cada cop més complicada, es creen guetos i, fins i tot, barris sencers i quasi pobles sencers on la gran majoria són persones que provenen d'altres cultures i que poc proven d'integrar-se. Integrar no vol dir perdre identitat, però si com a mínim ser més flexible tenint present que es va a viure a un lloc amb una cultura diferent i tampoc cal imposar la del nouvingut. Mesquites? Si, per què no? No em molesta això. Em molesta més seure'm en una cafeteria i que al meu costat hi hagi una persona amb nikab (em va passar a l'aeroport no fa pas massa).
L'altra dia escoltava a la radio que una periodista esportiva d'aquí es va haver de posar un vel al cap per accedir a un estadi de futbol a fer la seva feina perquè era a un país de majoria musulmana (crec que era als Emirats Àrabs però no n'estic segur). Ok, se la va posar perquè ella era la nouvinguda i havia de seguir els preceptes d'allà...en canvi aquí, no cal que ells segueixin les mínimes normes de convivència?
I les dones...realment lliurement vesteixen burka i nikab com ens volen fer creure? o és que viuen sota els perceptes de la por i el càstig si és que decideixen anar sense? No tot és blanc o negre però si que caldria arribant a uns mastisos grisos que ens permetin viure en convivència sense que això incomodi ni a uns ni a altres...i això no serà fàcil. Un reconeixement aquí per totes aquelles entitats i persones que intenten fer això una mica més possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada