Comencem pel més recent. El futbol. El Barça, a mesura que passaven els minuts i el resultat li era desfavorable semblava que es desinflava, no arribava, perdia pilotes, se'ls veia cansats... Una genialitat de Messi-Cesc provoca no només un gol, sinó girar el partit com si fos un mitjò: el Barça comença a carburar com no ho havia fet en els 80 minuts anteriors, sembla que el cansament hagi desaparegut i l'hagi encomanat al rival, que havia jugat un més que correcte partit fins llavors.
Real Madrid. Un equip que no descobrirem la qualitat i capacitat que té (sóc antimadridista però les veritats no es poden negar) ensopega per segon partit consecutiu. Qui els ha vist jugar diu que se'ls veu bloquejats i, la clau la sento ara a televisió: un periodista assegura que alguns jugadors, abans de pujar a l'autobús, li han preguntat sobre què havia dit Mourinho a la roda de premsa, com si li tinguessin por, o pitjor encara, com si no sabessin per on sortiria. Bloquejats. Un altre estat d'ànim.
Avui a la feina he tingut una petita enganxada amb una de les meves companyes de feina, bé, un intercanvi d'impressions. Segur que passa a moltes empreses i no passa res, de fet no ha estat tan greu. Però vulguis que no aquestes coses m'afecten una mica, només una mica però m'afecten ja que em dol que creguin que no sóc just. Però bé, un altre estat d'ànim.
I com aquests exemples en trobaríem d'altres. Hi ha dies que ho veiem tot més clar i d'altres on l'horitzó és veu borrós, però una de les frases que m'agraden és aquella de que "després de la tempesta sempre surt el sol". Només cal tenir paciència per esperar-lo i aixecar el cap per veure'l...i una tempesta de tant en tant tampoc és dolenta, només cal que t'enganxi amb un estat d'ànim positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada