coses que em permeto per vacances

Aquí cadascú tindria els seus "vicis" o excessos que es pot permetre per vacances. Els que jo m'he pogut permetre, segons la situació personal pròpia han estat els que us explicaré. Dic això de la situació personal perquè clar, no faré el mateix ara que sóc pare (responsable) de família que el que feia quan tenia 20 anys, i potser si fos un "niño de papà" amb la cartera plena els excessos anirien per un altre costat.

El que he fet jo són coses molt normals, però que per alguna o altra circumstància no fas durant l'any "laborable". Per exemple, no posar-me el despertador. Sembla una tonteria però durant l'any fins i tot dissabtes i diumenges em poso el despertador; m'agrada aixecar-me aviat i sempre tinc coses a fer (ni que sigui llegir, escriure el blog, etc...); de fet, però, per vacances els meus fills, que són de "dormir" com el pare s'han aixecat com a molt aviat a quarts de 8.

M'he permès capritxos "culinaris" com nocilla, croissants, algun donut...vaja, excessos, aquí si. La meva línia abdominal se n'ha ressentit, ho sé, sense ajuda de la bàscula ho sé. És un pal no poder fer esport per ajudar a cremar-ho. A partir d'avui al vespres tornarem a fer bondat a la taula i a veure si després de la visita que tinc al fisio dilluns vinent comencem a posar les bases per a que pugui tornar a fer esport. Ahhh, i entre els excessos "culinaris" va haver-hi el fet de menjar dissabte la pizza amb base de pasta fresca...un pur vici, vaja.

Admeto que he estat més estona badant davant la tele que en la resta de l'any. Poques vegades després de sopar, en el dia a dia, em poso a mirar la tele. En aquestes vacances entre algun partit de bàsquet, repeticions de "Salvados" i algun que altre programa interessant m'he permès badar davant la tele.

Ahhhh, i jugar a la consola. Sempre que he vingut a Sort m'he endut la PS2 i mai l'havia connectada. I si, ho admeto. M'agrada jugar-hi. Abans, quan vivia a Quart, abans d'anar a dormir sempre hi jugava una estoneta, no massa, una mitja hora, el just per fer una cursa amb un F1 o una partideta de tennis. En aquestes vacances hi he jugat un parell o tres de cops, no més, però vaja, ja és molt més del que he fet en el darrer any. I perquè no dir-ho, la consola també ha servit per distreure una mica els nostres fills quan l'índex de agobiament dels dos arribava al límit. I això ens ha permès veure una de les imatges de les nostres vacances: veure l'Oleguer aturat amb la moto a una cuneta del circuit i no voler accelerar perquè deia que havia de deixar passar les motos...no tindré mai un Pedrosa a casa!!!!

primer dia de vacances

Conseqüència del post d'ahir: si era l'últim dia de feina avui és el primer dia de vacances!!! Destí conegut, però no per això amb menys ganes d'anar-hi. Avui marxem a passar una setmana a Sort, al piset que hi té la família de la meva dona.

Ha de ser una setmana de desconnectada, tot i que aquesta no serà total. El fet que avui en dia la tecnologia ja formi part de la nostra vida quotidiana farà que més o menys estigui al corrent del que passa a la feina; no pas perquè pensi que la gent que treballa amb mi no se'n surti però és que estem en un moment tant actiu a la feina que la meva obligació ha de ser, com a mínim, assabentar-me del que està passant.

Això si, un intentarà estar el més desconnectat possible. El meu cos i el meu cervell ho necessiten. No tenim pas cap pla en ment, simplement avui anirem cap allà i ens hi estarem fins dimecres que tornarem a l'Empordà. Estem en un punt en que els nens encara són un pèl petits per fer grans caminades però tampoc podem estar tot el dia tancats a casa, alguna cosa farem; la zona té prous encants com per fer petites excursionetes.

No, no me'n porto feina, ara bé, vaig ben carregat com sempre. M'enduc la càmera de fotos amb el ferm propòsit no només de fer centenars de fotos als meus nens, si no de tirar unes quantes fotos a insectes que podem trobar per allà (a veure si d'un cop per totes entro en la macrofotografia que ja seria hora), duc amb mi un piló de revistes i llibres per llegir (m'encanta la lectura), un també té l'esperança que l'agenda del dia pugui incloure veure partits de l'europeu de bàsquet per la tele (les negociacions seran dures)...i qui sap!! M'agradaria també fer la visita de rigor al Museu de les Papallones de Pujalt, suposo que farem també la visita a Andorra i com que els dies són més llargs igual ens animem a pujar més amunt d'Esterri d``Aneu que és on acostumem a arribar.

Qui sap, no hi ha full de ruta establert, deixar que els dies flueixin i descansar!!!! Seré capaç? Un altre repte.

vacances a Blanes?

No, tranquils, no estic de vacances (encara no); ja us avanço que em queda menys d'una setmaneta per agafar-les, això si. Ans al contrari, estic immers en un projecte en el qual estem testant uns productes (uns repel·lents) per mosquits.

Per exigències del protocol, capritxós ell, necessitàvem 6 habitacions a la mateixa zona, d'aproximadament la mateixa mida, i amb certa activitat, obvi, de mosquits. Al final la solució més senzilla ha estat llogar sis habitacions d'un hotel i la zona escollida, Blanes. L'hotel on estem està just al costat d'un càmping, i a més les habitacions on realitzem les proves està a nivell 0, a nivell de terra, just davant la zona enjardinada de l'hotel. El lloc sembla ideal, ho sembla perquè els mosquits són tan sensibles a condicions ambientals que dels tres dies que portem de test en dos d'ells l'activitat ha estat més aviat minsa.

L'activitat que si que no és precisament minsa és la del turisme. A veure, desconec si aquest està essent un bon any o no pel turisme (segurament els que viuen d'ell diran que no massa bo i la gent que no li agrada dirà que hi ha massa gent); sigui com sigui, aquests dies, per Blanes, l'activitat és prou alta.

No seria Blanes el meu lloc ideal per anar de vacances, o com a mínim no a la zona on estem per fer el treball. El propi hotel té 400 habitacions, i hi ha un turisme molt de o bé parelles amb nens petits o bé turistes joves en grups, per tant, això vol dir que fàcilment a l'hotel hi ha allotjades 800-1000 persones. Molt s'ha parlat en els darrers dies d'aquest tipus de turisme (grups de joves, buscant sol, platja i festa...i mam) per culpa dels incidents que van passar a Lloret de Mar farà tres setmanes.

Totes les masses piquen, no crec que aquets turisme sigui, per definició, dolent. M'explico, tothom té dret a anar de vacances i quan un és jove, normalment no es pot pagar hotels de 4 estrelles, anar de restaurant cada dia, etc... Una altra cosa és si es creen llocs on només s'afavoreixi aquest tipus de turisme. Aquests dies a Blanes veig grans grups de joves, de no menys de 40 unitats, i de no més de 17 anys, mudats fins a l'últim botó per anar a la discoteca. El seu dia a dia allà és ben fàcil. Aixecar-se ben tard, platja/piscina, anar a la discoteca fins les tantes...i a l'endemà tornem-hi. Per mostra un botó: a l'hotelon estem ens van llogar unes habitacions que les tenen especials per aquests grups. Són habitacions amb tres llits, amb una humitat pel meu gust extrema, sense cap extra, amb unes teles hiperpetites....però a explicació de la pròpia encarregada de l'hotel, les tenen per aquests grups de joves que busquen allotjament econòmic sense importar-los les comoditats. Total, per les poques hores que s'hi passaran...

reunió d'amics

Ahir dijous ens vam retrobar vells amics de la carrera, de quan estudiàvem biologia. Un dia de cada dia si, però és que l'excusa s'ho valia, ens visitava la Núria (que ja fa tres anys que viu als Estats Units).

A la Núria, per qüestions òbvies, no la podem veure sovint, o sigui que ara que baixava s'havia d'organitzar una trobada, si o si. Pot semblar senzill però veritablement trobar un dia que ens vagi bé a tots (som 5 parelles) és una tasca no pas fàcil; a més, si a això hi afegim que ara tothom, qui més qui menys (menys jo) està a punt de marxar de vacances la cosa es complica.

Això va fer doncs que quedéssim un dia feiner per fer un berenar sopar; això va fer que ni la Montse ni els nanos poguessin baixar, una llàstima. Bé, també podem considerar-ho un dia feiner entre cometes perquè la gran majoria (la Mònica, en Jordi, la Mercè, l'Albert...) són mestres, per tant, ja estan "lliures". Sigui com sigui ahir va ser el dia de la trobada; un bon i senzill berenar sopar (amanides, pa i embotit) i a posar-nos el dia en horeta i mitja.

Vam fer una amistat tan maca durant la carrera que ara, encara que només ens veiem un parell de cops l'any tots junts, necessitem de veure'ns, d'explicar-nos coses...sense la recança que a vegades fa trobar-te gent que fa temps no veus. Tothom segueix més o menys com sempre, en Ponç una mica alliberat (ja no és polític practicant) i sempre amb idees al cap per fer nous viatges i si pot ser tots junts; la Mercè agobiada pel pas del temps i adreçant al mateix temps en Ponç (jajaja), la Mònica i en Jordi, que jo crec que són els papes perfectes (o s'hi acosten) i l'Albert i la Marta, els més enfeinats ahir per ser els amfitrions i per la Clara, la benjamina del grup que amb 5 mesos encara no sap que els còlics no els ha d'agafar quan tenim un sopar d'amics. I la "prota" d'ahir, la Núria, com sempre, decidint que fa amb la seva vida...sempre és un mar de dubtes aquesta noia jajaja.

Sigui com sigui  va ser una vetllada maca, llàstima que, en el meu cas, tot va ser a cuit i a corrents perquè encara em quedava el trajecte fins a Roses...ahhhh i el millor de la nit...repassar el video que li vam fer a la Núria en motiu del seu casament fa 3 anys (jo encara no l'havia vist!!!!)...jo crec que vam ser els precursors del lip-dub (o com es digui) abans de que ningú no sabés ni què era...per cert, quina panxa que fotia jo!!!!

cap a Sort...

Ahir vaig començar oficialment les vacances; com veieu ho faig una mica al revés de la gent; durant el Nadal vaig treballar cada dia (fins i tot 24 i 31 de desembre a la tarda eh? que consti) i ara a finals de gener fem una setmaneta de vacances familiars.

Ens agrada anar a Sort, tant a l'estiu com a l'hivern. Tenim l'avantatge que la familia de la meva dona hi té un piset i mira, cal aprofitar-ho no? Això si, Roses-Sort, unes quatre hores no te les treu ningú, i això sense fer cap pausa, cosa que amb nens és impossible no haver-ne de fer. Tot i així, l'experiència ens ha fet programar el viatge de tal manera que dinem entrepans pel camí i així els nens, després de menjar-lo fan la migdiada, i com a mínim ens assegurem quasi dures hores de tirada llarga sense sentir les protestes dels marrecs.

Una altra conseqüència de viatjar amb els nens és que passem pel Tunel del Cadí. Abans fèiem la Collada de Tosses, que juntament amb el Port del Cantó (45 km de collada més) fèia que passéssim dues proves de resistència al mareig; amb adults encara, però amb els petits... Ara només fem el Port del Cantó (uneix La Seu d'Urgell amb Sort), que, sota el meu punt de vista no és tan feixuc com la Collada de Tosses: rectes més llargues, paisatge més obert amb millors vistes...

L'única pausa en el viatge la fem tot just superat el Tunel del Cadí, a l'àrea de Servei que hi ha en sortir a la part cerdanya. No hi trobem ningú (bé, els dos cambrers). Com de diferent devia ser menys de 24 hores enrera, diumenge d'hivern, típica carretera que agafen els xaves per tornar d'esquiar... Cacaolats calents, cafè reparador i a seguir...

En previsió del que ens esperava en arribar a Sort ens vam parar a la benzinera que hi ha just al final del port del Cantó, a 2 km escassos de Sort, a comprar llenya. Dos detalls importants: 1er, els frens fan una pudor.. mira que sé que ens baixades pronunciades no s'ha de fer servir tant els frens... i 2n, si us falla la feina feu-vos venedors de llenya: 4 troncs malparits que deixen anar unes estelles assassines que se't claven a les mans costen més de 4 euros... tot dit (em sembla que a l'estiu vinent vindré un dia carregat amb llenya de la que tinc a casa).

I no estàvem errats en les nostres previsions: us escric a les 9:55h, just a aquesta hora acabo de mirar les dades de l'estació meteorològica de Sort i estem a -9.1ºC....!!!!!...amb raó aquesta nit he dormit amb mitjons (i ni me'n recordo de l'últim dia que ho vaig fer). I sabeu què tinc ganes de fer ara? vestir-me i anar a fer un vol per fer un cafè... (tranquils, no aniré a una terrassa) i...en un moment del dia toca anar a còrrer... us explico demà si he tingut nassos de fer-ho.