Bé, no sé si sóc la persona adient per opinar sobre un dels temes estrelles actuals dins la situació de crisi que estem vivint i de les possibles solucions per alleugerir-ne la càrrega: l'impost sobre el patrimoni, o, en paraules més planeres, un nou impost que gravi a la gent que té més.
Dic que potser no sóc la persona més adequada per dos motius: a) perquè els temes d'economia sovint se m'escapen massa i potser sóc massa pracgmàtic amb les meves opinions i b) perquè no m'hi puc sentir afectat en primera persona perquè el patrimoni material que tinc jo...
Em sorpre una enquesta feta als oïdors d'un programa de radio en la qual, per àmplia majoria, rebutjaven la llei. Clar, faltaria saber si la rebutgen perquè creuen que és injust que els rics paguin més o bé perquè estan farts que el govern vagi legislant.
Com passa en alguns temes no tinc una opinió massa clara, tot i que el que tinc ben clar és que és una llei, pel moment en què es produeix, ben electoralista (amb la ment ja posada en el 20-N). Clar, pot quedar molt bé en un govern d'esquerres com el que mana a Espanya dir que graven als poderosos com si aquests fossin realment el mal del país. Ara bé, no per molt electoralista deixa de ser, en gran part, necessària. D'on, si no, treuran diners els governants? Les classes mitges i baixes hem de seguir pagant quan una gran majoria té el diner just per pagar el menjar?
Potser des d'un punt de vista solidari, les pròpies persones riques haurien de donar un cop de mà i intentar contribuir més decididament en el final de la crisi; però l'home, quan més té més vol per ell.
Des del punt de vista del ric, però, és ben lícit que pensi: per què jo haig de pagar molt més que un altre? No som tots ciutadans?
Difícil resposta, ho sé, però hi ha alguna cosa fàcil en economia?
El principal problema que trobo a aquest impost és que, segons em sembla, l'objectiu que busca no és recaptar més sinó pagar menys. És un impost transferit a les comunitats autònomes, de manera que no representarà més ingressos pel govern central. D'on ve doncs l'interès a posar-lo en marxa? Doncs passa que és un impost ja existent però congelat de fa uns anys. I per compensar les autonomies, el govern central paga una compensació. Així per exemple, cada any Catalunya ha de rebre uns 500 milions del govern central pels diners que deixa de recaptar amb l'impost de patrimoni. Diners que ara Madrid s'estalviarà, mentre que per les estimacions que es fan la Generalitat recaptarà menys de la meitat d'aquesta xifra. Els fotuts? Endevina.
ResponEliminaCom dius, l'economia és ben complicada i costa molt destriar què és cert i què significa. Potser m'equivoco, o potser no, però el que definitivament no és cert és, com diuen alguns, que els que patiran l'impost són els estalviadors de classe mitjana. Ja m'agradaria ser un d'aquests estalviadors de classe mitjana amb més de 700.000€, però dubto que els vegi mai. O bé no seré mai de classe mitjana o bé la classe mitjana no són els 160.000 a qui els tocarà pagar.
Que les grans fortunes del país no seran a la llista? També és cert, però ja seria un altre tema que ens fotria de més mala llet.
osti Pere, merci, jo ahir vaig acabar l'ultima frase del post amb un ull cluc per la son, i en canvi la reflexió que fas tu és digne d'un paio despert, en tots els sentits.
ResponEliminaSobre aquest tema en parlava en Basté l'altre dia i va acabar el monòleg amb una frase que em va deixar gelat. Va dir, evidentment amb un sentit contrari a l'impost: "no serà que els que més tenen són també els que més treballen?". Culló, vaig pensar, que li pregunti al seu jefe el conde de Godó d'on ha tret els diners que té, i el que ha hagut de suar per tenir-los... Lo fotut és que a aquest tio se l'escolta (i se'l creu) molta gent d'aquest país.
ResponEliminajosep