Fa temps que sento certa predilecció per aquest escriptor...i no he llegit cap llibre seu (compte pendent perquè ho faré). I dic que sento predilecció perquè col·labora d'una manera habitual en programes de radio que escolto i tinc l'oportunitat d'escoltar-lo.
Abans d'ahir va començar un dels meus programes referència de la tele i que ja vaig lloar en un post de fa uns mesos: "el convidat" d'Albert Om. Ahir era el primer dia de la segona temporada i, evidentment, les ganes de veure el programa van encara augmentar quan vaig assabentar-me que el primer hoste era en Quim Monzó.
I el programa no va deixar de sorprendre'm; bé, més ben dit, el personatge no va deixar de soprendre'm. La primera cosa que em va sobtar és que tingués parella i fill, no sé perquè però me l'imaginava un solter empedernit, repeteixo, no sé perquè.
Els coneguts "tics" facials que té en Monzó, i que l'han fet "fàcilment" imitable per un crack com en Pep Plaza, resulta que són per un excés de producció de dopamina i, el més greu no són tant els gestos externs si no el que li provoca a nivell intern: transtorns obsessius. Pot semblar una conya però suposo que per qui ho viu en primera persona (i sobretot els que estan al costat seu) la cosa ha de ser menys graciosa. En el programa es van veure diferents exemples d'aquesta obsessió: tan si com no va voler anar a comprar un llit nou que no fes soroll, diverses vegades va dir que l'inconvenient de rebre l'Albert Om és que no havia pogut escriure, etc...
La vessant humorística-satírica que té el personatge, però, és enorme, i això el fa, per mi, tan interessant. Ahir van haver-hi moments, de nou per mi, impagables. Quan els dos estaven asseguts sobre el llit balancejant-se fent el soroll típic de les molles d'un llit; quan s'estiren en el llit de la botiga de matalassos i conviden unes noies que estaven de comiat; quan es fica amb l'Albert Om perquè diu que "fa sexe" (expressió, per ell, ridiculíssima); o quan parla d'un jugador de bàsquet inventat d'un equip més inventat encara.
En resum, en Quim Monzó és un "personatge", en el sentit ampli de la paraula, com ho va ser en Rubianes dins el món del teatre i tants i tants exemples. Deia en Monzó que tenia ja reservada una plaça en una residència per gen gran per d'aquí a 2 o 3 anys, com que no se sap mai si parla seriosament o en broma tampoc ho podrem ni confirmar ni desmentir; això si, si ho fa que se'n dugui un ordinador i un micròfon perquè segueixi deleitant-nos.
No esperis més a llegir-lo, estem parlant d'un dels millors escriptors de la literatura catalana dels segles XX-XXI.
ResponElimina