i l'escola va començar

Ja fa un parell de dies va començar un nou curs, un canvi de rutina en tota regla per a tothom: per als alumnes que han passat un exigeradament llarg període vacional, quasi el mateix que han passat els professors, pels pares també és un canvi de rutina, i pels avis, i pel trànsit, fins i tot les programacions de radio i televisió tornen a la rutina habitual, en fi, posem les coses a lloc.

A casa aquest canvi de rutina no ha estat massa dràstic; els dos patufets de casa han anat durant l'estiu al casal als seus respectius centres escolars i malgrat hem tingut aquests primers dies de setembre sense que hi hagin anat, el fet d'haver estat uns dies fora de vacances i, no ens enganyem, com que no són de dormir segueixen llevant-se a la mateixa hora, fa que tot hagi estat més fàcil.

Per les amistats que segueixo al facebook que són mestres i per la meva germana que també ho és crec que el curs ha començat més o menys normal, suposo que amb algun plor (d'algun nen, no d'algun mestre, crec), les corredisses habituals dels nens per situar-se a les noves classes, les presentacións, etc.

Aquest però, no serà, crec, un curs fàcil; comença amb la polèmica recent sobre l'obligatorietat de incloure el castellà com a llengua vehicular si així ho demanen; després d'un any d'experiment amb la setmana blanca s'anul·la la mateixa però hi ha més dies a lliure disposició pels mestres, s'elimina la sisena hora en moltes escoles... no sé, tinc la sensació que anem enrera com els crancs.

Ho dic pel fet de la conciliació laboral i familiar. Entenc que el calendari i horari escolar és una aberració (ens ho mirem com ens ho mirem); que tinguin un periode de vacances tan llarg no passa a la majoria de països amb els que ens volem emmirallar. I parlo sobretot dels alumnes, no seré jo qui criticaré als mestres per les vacances que tenen, la seva és una feina vocacional, han de passar-les canutes sovint a classe, aguantar pares impertinents, nens maleducats, etc... i si és tan "xollo" la feina de mestre perquè no hi ha més gent que se'n fa? (típica resposta dels mestres, ho admeto, quan es senten atacats).

A veure, segur que hi hauria mil maneres millors de fer les coses, però aquest país i aquest govern no es caracteritza per ser valent i segurament que la cosa està tan enquistada i és tan difícil de canviar a nivell econòmic, social, etc... que suposo que qui any passa any empeny...i si d'aquí un any tornés a escriure un post sobre això segurament aniria pel mateix camí.