país

11 de setembre. Diada Nacional de Catalunya (Nacional malgrat l'Albiol hagi volgut treure aquesta paraula de la celebració). Dia de senyeres i de mostrar aquest orgull de com a catalans ens ha de portar un dia a  ser un estat en ple dret.

Coses de la vida, avui m'he hagut d'aixecar ben aviat per anar a buscar en Peter, el cap de la meva empresa, i la Nikki, la seva dona, que han passat una setmana de vacances a L'Escala. A les 8h ja era allà per dur-los a l'aeroport per agafar el vol de tornada cap a Cardiff, on viuen. Són anglesos però des de fa anys tenen fixada la seva residència a Cardiff, a Gal·les, i si li sumem que en Peter és força entusiasta de l'actualitat, l'economia i també la història fa que sovint tinguem xerrades prou interessants.

Avui, era obvi, tocava parlar de la Diada. La primera cosa que m'ha preguntat és com és que la seguim anomenant "celebració", realment és quelcom que haguem de celebrar això de perdre la independència com a país? Té raó, possiblement hauríem de parlar més de commemoració, però li he respós que, des del punt de vista d'un optimista com jo, el 11 de setembre de 1714 va significar una derrota de la que ens vam començar a aixecar el 12 de setembre i que algun dia ens portarà a ser una nació índependent i més forta del que érem el 10 de setembre de fa 297 anys.

La xerrada ha seguit tocant diversos temes tan candents en l'actualitat com el greuge comparatiu respecte l'economia, els problemes amb la immersió lingüística, etc. En Peter és una persona molt franca, si realment pensa una cosa me la diu, i, a més, no és independentista; malgrat això entén perfectament (i en parlem sovint) de la gent que se'n sent; clar, ell viu a Gal·les i coneix, és clar, bé la situació dels nacionalistes gal·lesos però també els escocesos, irlandesos, etc.

M'ha agradat el que m'ha dit: si els catalans voleu ser independents hi haurà un dia que Espanya ho haurà d'acceptar. I si, això crec jo. Costarà molt, moltíssim, ningú ha dit que sigui fàcil. I es farà tal com s'ha de fer, sense vessar una gota de sang, amb la raó, convencent-nos tots plegats que l'única via és caminar sols; si Espanya vol caminar al nostre costat perfecte, però al nostre costat, no fent-nos la travanqueta continuament.

Bona diada!!!