un dia malalt

A veure, suposo que per posar-se malalt mai hi ha un bon dia, però clar, segur que el millor dia no és quan estàs de vacances. Diumenge al vespre, de cop i volta, quan acabàvem de donar el sopar als nens em vaig començar a sentir marejat. El mareig era fort, de fet, vaig decidir anar-me a estirar al llit a mitja exhibició de bàsquet de la selecció espanyola contra Lituània, per tant, qui em coneix sabrà que "cuento" no estava fent perquè per perdre'm un bon partit de bàsquet...

Allà es va acabar el diumenge per mi, no vaig tenir pas esma per aixecar-me a sopar (una altra prova de que la cosa era seriosa perquè per perdre'm un àpat...). Fa un parell d'anys ja m'havia passat una cosa semblant i la solució va ser...vomitar. Creia que aquest cop seria el mateix, però i mira que ho vaig intentar, no hi va haver manera.

Matí de dilluns, un que intenta aixecar-se i res, dura uns segons perquè tot comença a donar voltes. Pels malpensats dir que en totes les vacances només he begut 3 gots de sangria, per tant, no seria pas culpa de l'alcohol el que em passava. Era alguna cosa més aviat estomacal. El meu esmorzar va ser un iogurt líquid, d'aquells petits que tenim pels nanos...i ni això em vaig poder acabar.

Com que la meva dona va sortir amb els nens per anar a fer la compra (i comprar pomes que això sempre diuen que va bé)  va aprofitar per anar al CAP i preguntar si algun metge podia passar per casa; vist l'estat meu no em veia pas amb cor de conduir ni anar passejant fins a l'altra punta de Sort perquè el metge em veiés. No hi va haver opció, degut a les retallades (o a les vacances) només hi ha un metge per torn i no podia pas passar-me a veure (hi hauria d'anar jo a les 17:30h).

Vaig poder fer una bona de dormida de 12 a 15h i...miracle, em vaig aixecar després sense tant de mareig, un mal de cap que m'estavellava la closa, això si, però de mareig quasi ni rastre. Aprofitant que a casa tots van anar a fer migdiada em vaig fer una mica de dinar que feia quasi 24 hores que no menjava res sòlid: un parell de llesques de pa de motllo amb pernil dolç + una poma + un iogurt va ser el meu menú.

A la tarda cap al metge, diagnòstic: alguna cosa vírica, descansa i fes dieta. Vaig fer-li cas ahir vespre: arròs bullit + pernil dolç + iogurt. Avui ja estic millor, només un mal de cap prou insistent però amb això un hi pot conviure (i sempre ens quedaran els ibuprofens). Ara bé, fa ràbia que de set dies que tinc de vacances un me'l passi al llit, però bé, les coses venen quan venen, i avui a recuperar el temps perdut, Andorra ens espera.