dimarts, 20 de setembre del 2011

Oriol Junqueras: un bon noi

Una de les notícies polítiques d'aquest cap de setmana ha estat l'elecció de l'Oriol Junqueras com a president d'ERC i del candidat que ell proposava, Alfred Bosch, a les primàries per ser cap de llista a les eleccions del 20N.

Òbviament, després de la notícia venen les reaccions, entrevistes, valoracions, etc... i avui, l'Oriol Junqueras l'he escoltat tant al matí a RAC1 com ara al vespre a l'Àgora de TV3. M'ha fet gràcia la primera frase que ha deixat anar la Pilar Rahola, ex-política i ara vinguda a "opinadora i entenedora de tot" dient a l'Oriol Junqueras que era massa bon noi per dedicar-se a la política, com a mínim des de la primera fila com pot ser presidir un partit tant històric com el republicà.

Bé, no sé si serà un bon noi o no, no el conec. Si, però, que em dóna molt bona espina. Fa uns anys el vaig "conèixer" (bé, vull dir que vaig veure'l per primera vegada) al programa "El favorit", de TV3, on mostrava la seva vessant d'historiador per explicar la vida dels personatges que han marcat la història d'aquest país. M'agradava el llenguatge fresc que tenia, transportat a les col·laboracions que a vegades feia a una de les millors revistes que s'han fet mai, la "Sapiens".

Més tard apareix com a cap de llista a les eleccions europees per part d'ERC i, juntament amb Raul Romeva (ICV) i Ramon Tremosa (CIU) han fet un bon front "català" al Parlament Europeu. De fa uns mesos ostenta l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts en coalició amb ICV i CIU.

Avui m'he assabentat que, de fet, el carnet de militant el té de fa just 7 mesos, però això, com a mínim per a mi, no és gens indicatiu del compromís que pugui tenir amb unes idees o uns sentiments (jo no sóc militant de cap partit i sóc més independentista de molts dels que tenen carnet, segur).

M'agrada el discurs que té, conciliador, constructiu i volent unir totes les forces possibles per fer del nostre país una nació amb estat dins la unió europea; tant de bo aconsegueixi l'èxit dins un partit que, per desgràcia, es caracteritza massa sovint per autofagocitar els seus líders; el seu èxit serà el nostre, o així ho veig. Sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada