dissabte, 10 de setembre del 2011

patrimoni

Divendres, finalment, i després de que ja fes un grapat de temps que s'havia anunciat, es van fer públics els patrimonis dels diferents parlamentaris i senadors espanyols. Primera reflexió al voltant d'això: com ho considerem, un exercici de transparència o una prova més de que les persones tendim a ser xafarderes i morboses?

Segurament hi ha una mica de tot, trobo que és molt positiu que els càrrecs electes posin a disposició del ciutadà el seu patrimoni tot i que jo valoraria més una altra cosa; que fessin una declaració de patrimoni i béns abans de començar la seva "cursa" política i una altra regularment o en deixar-la perquè realment veiéssim si s'han enriquit espectacularment durant l'exercici del seu càrrec públic.

Això seria el preocupant. A mi, que una persona sigui més o menys rica, tingui més o menys béns materials, en principi ni fu ni fa, millor per ell (home, no estaria malament ser com en Maldonado que té no sé quans pàrkings, vivendes, locals comercials i participacions en fons d'inversió, etc); com deia, allò preocupant seria que tot aquest patrimoni s'hagués forjat amb irregularitats. Els polítics no cobren pas poc, per tant seria realment difícil haver construït un patrimoni important a base només del sou que es rep.

Els polítics no cobren pas malament, potser no tenen un sou espectacular, però si sumem les dietes, desplaçaments, etc... la cosa ja s'engreixa prou considerablement. Malgrat això, no suficient per crear un patrimoni com el del senador Maldonado.

Les reaccions a la publicació dels patrimonis no s'han fet pas esperar: que si no eren reals, que si essent d'esquerres com és que són tan rics, etc... Mireu, és molt fàcil parlar des del desconeixement. Un polític d'esquerres no pot tenir patrimoni? Si jo sóc d'esquerres però pogués, en un suposat cas, tenir una vivenda en propietat i una segona residència, hi renunciaria pel fet que sóc d'esquerres? Perquè als polítics els hi fotem pals pel que cobren i no fem el mateix amb els futbolistes (aquí si que és vergonyant el que cobren per fer encara molta menys feina però callem...), els grans empresaris o els presidents de bancs i caixes (que ens escanyen tot el que poden mentre segueixen tenint beneficis any rera any?).

Sigui com sigui espero que aquest exercici que han començat a fer ara publicant el patrimoni segueixi amb el temps i quan el PP arribi al govern...que hi arribarà... no derrogui la llei que ho regula. Si ho fan tindrem tot el dret del món a malpensar!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada