on eres fa 10 anys i 1 dia?

Sembla una condemna no? Ho dic per això de 10 anys i 1 dia. Doncs condemna ben grossa va patir els EEUU aquell dia, i gran part dels musulmans a partir d'aquell dia (dic això de gran part d'ells perquè ja sabem que la gent tendeix molt a generalitzar i bona creu els va caure a sobre).

El que vam viure el 11 de setembre de 2001 va ser històric. Això és obvi. Avui no vull fer pas reflexions massa grandiloqüents, al contrari, simplement us vull explicar què feia jo aquell dia. De fet, amb les situacions històriques que ens ha tocat viure un sempre para atenció i se'n recorda d'allò que estava fent aquell dia.

En el meu cas, és clar, sempre me'n recordaré què feia aquell dia. Era un diumenge i havia anat a passar el dia amb la colla "calbac", bé, això és, amb els meus amics Mònica i Jordi, Mercè i Ponç, Albert i Marta i Núria (ara tinc un terrible dubte sobre si la Marta hi era...perdona). Érem tots a casa dels primers, a La Garriga. Curiositats de la vida, des del nostre viatge de fi de carrera a Turquia havíem dit que sempre pels vols de Santa Sofia (30 de setembre) faríem una trobada, ja que aquella mesquita ens va encantar. Aquell any ho havíem avançat una mica.

Quan va passar, uns minuts abans de les 3 de la tarda hora d'aquí, érem acabant de dinar a un restaurant a les afores de La Garriga. L'atzar va fer que m'aixequés al lavabo i que en tornar i passar pel costat de la barra veiés a la televisió un edifici en flames i uns subtítols que no adivinava a distingir. Uns segons després, no massa, vaig adivinar a escoltar que parlaven d'un atemptat a les Torres Bessones. La meva reacció a ver anar-ho a explicar als meus amics i clar, ben aviat vam acabar els postres i cafès i vam decidir anar a escoltar les notícies a la casa dels nostres amfitrions.

No sé ben bé què havíem dit que faríem aquella tarda, però òbviament els plans es van regirar com un mitjó. Ens vam passar embadalits davant la tele toda la tarda, fins ben entrat el vespre. I el que ens va passar a nosaltres segur que va passar a la majoria de ciutadans que aquell dia van ser conscients que ja res seria igual; i quanta raó tindrien: fixeu-vos les guerres que s'han generat després d'allò (Afganistan, Irak), caiguda de dictadors (Sadam Hussein) i terroristes (Osama Bin Laden), controls als aeroports, islamofòbia, etc...

Ahir, per rematar la jornada d'aniversari vaig quedar-me a mirar La Sexta: un "Salvados" sobre el fonamentalisme islàmic al nostre país (brutal l'Évole) i un documental prou llarg (crec que va passar de les dues hores tot i que amb els nombrosos talls publicitaris mai se sap) sobre el que va passar aquell dia, explicat minut a minut, amb les reaccions i opinions de tots (alcalde de Nova York, vicepresident dels EUA, secretari d'estat, etc...) amb imatges inèdites...no menys brutal. És part de la història, n'hem de ser conscients i aprendre dels erros perquè no tornin a passar. D'això es tracta no?