les primàries les carrega el diable

M'ha fet gràcia sentir aquesta sentència en una de les tertúlies matinals que escolto. Parlaven obviament de les properes primàries que s'hauran de cel·lebrar per dirimir qui ha de ser el candidat a l'alcaldia de Barcelona pel PSC.

Ni és el meu partit ni és el meu municipi, per això potser puc veure les coses amb certa distància i objectivitat. M'encanta el que es prepara. I us ho dic des del punt de vista més morbós políticament parlant.

En Jordi Hereu, pel que es veu i s'intueix, té més dificil retenir l'alcaldia que jo portar grenyes en un mes (sense implants ni perruques). Fins i tot hi ha qui diu que es manegen enquestes que diuen que quedaria tercer en unes hipotètiques eleccions que es cel·lebressin avui mateix (darrera CIU i PP!!!). I en els darrers mesos ha anat quedant arraconat per la direcció socialista..curiós això de la política...mentre vas guanyant tot són amics, a la que comences a trontollar en fan una via de donar-te l'espenta (o de girar-se perquè no esquitxis quan caiguis)...

I la Montserrat Tura? Doncs deu n'hi do també. Consellera de les més valorades; de fet, dit pels molta gent (de diferents colors polítics) la millor consellera d'interior que hi ha hagut a la Generalitat. Com a "premi", per ser de la corda Maragall i no Montilla, va tenir la conselleria de Justícia (un caramelet petit, no ens enganyem). El PSC es fot la gran patacada a les eleccions de fa un mes i mig, sonen aires de renovació; sembla que molta gent, de les bases, que no del partit, creuen que aquesta ha de passar per personatges com la Tura, en Castells, etc... com que per a Iceta, Zaragoza, Montilla i demés la Tura és com una pedra a la sabata decideixen que de moment el pas endavant el farà en Nadal (mmm renovació? curiós). I com que la Tura sempre ha anat una mica per lliure decideix optar a l'alcaldia de Barcelona.

Doncs jo ho tindria clar. Tinc amics polítics socialistes que coneixen personalment a la Montse Tura i sempre me n'han parlat bé. I ja seria hora que una dona optés a una posició com aquesta. Si voleu que us digui la veritatm'estimaria més que Tura succedís a Montilla...però crec que els que manen ja tenen decidida qui serà aquesta persona...us sóna una tal Carmen Chacón????

Que déu ens agafi confessat, entre Más i Chacón..."ma-chacón"...perdoneu la parida, però algú ho havia de dir. I sense que serveixi de precedent us anuncio el post de demà..jajaja (coses que té escriure tan tard)...es dirà "Àfrica comença als Pirineus"...promet no? Les primàries també.

quan la terra s'emprenya

Ahir dimecres, quan faltaven uns 10 minuts per les 11 de la nit (hora d'aquí) va fer un any just que la terra va tremolar fort a Haití i va desvastar completament la seva capital i bona part dels voltants. No és d'estranyar que el terratrèmol causés tants d'estralls; de fet, en llocs de forta activitat sísmica acostuma a haver-hi una correlació alta amb la pobresa de la gent: a més activitat sísmica més pobresa (si exceptuem casos com Califòrnia i Japó, obviament). Hi ha coses que si que hem après els homes amb el temps, i és que en llocs on la terra mostra el seu malestar millor no quedar-se'hi a viure.

Però hi ha gent que no pot escollir, els haitians per exemple. Un any enrera, potser perquè encara ens durava l'esperit nadalenc, malgrat la crisi mundial, recordo que la gent d'arreu del món es va volcar en intentar ajudar els haitians (no només els governs, si no també la societat civil, el ciutadà de peu). Es parlava de reconstruir el país. Fa pena veure, com ens va ensenyar el programa "30 minuts", com un any després el país segueix en runes (literalment) i que de l'ajuda promesa pels governs només n'ha arribat un 20%.

A l'altra banda de món (bé, potser no tant si ens en recordem que la terra és rodona) tenim actualment unes inundacions brutals a Austràlia. Sembla capritxosa la Terra; un any després de Haití ens ensenya una altra cara de la seva mala llet; o potser simplement ella fa el seu curs i som nosaltres que ens hi posem al mig. M'explico, deien ahir diferents especialistes que a Austràlia no és que hagi plogut especialment fort (home, si que ha plogut però fa 30 anys ho va fer-ho més), el problema és que l'home ha urbanitzat molta part que no tocava, i ara les conseqüències són més devastadores.

No parlarem de la mateixa destrucció i pèrdua de vides humana que a Haití perquè Austràlia possiblement estigui entre els 10 països més desenvolupats del món però és una altra mostra de que per molt que l'home evolucioni, avanci, intenti controlar-ho tot, la Terra anirà fent camí, si anem amb ella perfecte però si ens hi posem al mig en sortirem escaldats...i hi ha coses que l'home sembla que encara no hagi après.

la pilota de la discòrdia

Es curiós com a vegades entre tots (els periodistes primer, encara que després vagin de santets) treiem massa punta a les coses; com es diu sovint cal omplir diaris i tertúlies de ràdio. Em vinc a referir, clar està, a tot el xou que es va generar pel lliurament de la FIFA Pilota d'Or a en Messi.

Menys mal que, un cop més, el més sensat a estat Pep Guardiola (realment seguir-lo és com fer una classe continua de "coaching",  direcció de grup, psicologia aplicada a l'esport, etc.) quan va dir diverses perles; per exemple, que el primer orgull és que tres nois fets a la casa hagin estat els tres millors del món, que qualsevol dels tres podia haver guanyat però que el millor per ell és en Messi (aquí discrepo una mica, ja ho entendreu després), que ningú ha faltat al respecte a la selecció espanyola perquè té fins a 6 jugadors en l'onze ideal, etc...

Com que el bloc és personal i puc dir el que em dóna la gana vaig a mullar-me: és una estupidesa un premi individual en un joc d'equip; però si s'hagués hagut de donar un premi aquest hagués hagut de ser per en Xavi. Vaig a explicar-me/justificar-me.

Si parléssim de quin jugador és més desequilibrant avui en dia segur que la resposta seria unànime: Lionel Messi, res a dir. Però això em recorda a el jugador més desequilibrant que hi ha hagut en el bàsquet, un tal Michael Jordan, us en recordeu? Doncs malgrat que portava anys essent un gran jugador va passar a ser llegenda quan va fer que el seu equip, els Chicago Bulls, esdevingués un equip campió (us recomano, si podeu, llegir el llibre "Canastas Sagradas" de Phil Jackson, el seu entrenador en aquella època, que relata una mica com va fer tot el procediment per fer passar a en Jordan del "jo" al "nosaltres"). Evidentment Messi ha ajudat com el qui més al Barça a ser el campió, però en any de Mundial el seu no va ser un bon Mundial, i no va fer que el seu equip arribés massa més lluny del mínimament exigible.

Amb Iniesta el cas seria al revés; un gran jugador que l'any passat amb el seu club no va fer un gran any (de fet, mitja temporada se la passa lesionat), arriba el Mundial i marca el gol definitiu que porta a la selecció espanyola al títol...molt bé, però, un gol (és a dir, una acció puntual) per molt important que sigui ha de tenir tant de pes específic en la valoració de tota una temporada? Si fos per això potser també la Pilota podria ser per l'Iker Casillas per parar el penal a vuitens de final, si no, segur que l'Iniesta no hagués pogut marcar perquè Espanya no hagués jugat la final...

En canvi Xavi encarna l'esperit Barça, esperit que, sigui de pas, ha estat exportat cap a la selecció espanyola; ell és la clau del joc, és el jugador poc menys que insubstituïble i és l'engranatge de tot plegat. Ell havia d'haver estat el premiat...si és que hagués d'haver-hi un premi com aquest que, recordo, ho trobo totalment injust: un equip amb 11 Messis, 11 Xavis o 11 Iniestas no guanyaria res, paraula d'entrenador.

donem una oportunitat a la pau

Tal com deia John Lennon a la seva cançó, donem una oportunitat a la pau ("Give peace a chance"). Aquest seria el meu desig davant el comunicat d'alto-el-foc anunciat ahir per ETA.

Vagi per endavant que ETA és el que és, una banda criminal, terrorista i encegada, i mai, mai, pot rebre, sota el meu punt de vista, cap justificació en els seus actes. El fi és molt lloable (assolir la independència d'Euskalerria) però els mijtans són execrables...i això ho escriu un que es considera independentista de totes totes.

Un cop dit això, deixeu-me criticar també la reacció del govern i polítics en general davant l'anunci de l'alto el foc "permanent, general i verificable" (en les pròpies paraules del comunicat). Sé que diuen potser el que els toca dir en quant a que aquest no és un missatge definitiu de dissolució de la banda, en quant a que l'única bona notícia serà quan ETA deixi d'existir, etc... i que, malgrat davant les càmeres diguin que no negociaran amb la banda terrorista m'agradaria  pensar que per darrera hi ha una mica de mà esquerra i rera les bambalines com a mínim es dóna l'oportunitat al diàleg.

En les guerres mai hi ha vencedors ni vençuts, o més ben dit, tots acaben perdent...i amb el terrorisme passa el mateix; si qui mana s'entossudeix a treure pit i dir que mai donarà el seu braç a tòrcer el problema s'enquistarà. La realitat és que la banda fa anys que no atempta a l'estat espanyol i, no ens enganyem, matar una persona amb els pocs escrúpols que tenen aquests terroristes no és pas tan difícil; si a això li sumem que, pel que sembla, fa anys que des de l'interior de la banda hi ha un debat sobre si calia canviar l'estratègia i anar a una sol·lució dialogada penso que es donen les circumstàncies per pensar que aquest pot ser l'inici de la fi d'ETA.

Si tothom cedeix una mica ens podríem trobar com amb el Sein Finn a Irlanda, que potser no és la sol·lució perfecte i possiblement no a tothom va deixar content però el pas de les armes a les urnes crec que és la millor notícia.

Sé que parlo des de la distància i que gràcies a déu no he patit d'aprop les salvatjades irracionals de la banda terrorista, però em sabria tan de greu que un cop més, estan a prop de la sol·lució definitiva ho engegéssim tot a rodar... cal "give peace a chance"

de rebaixes

Intentaré amb poques paraules (perquè tampoc tinc massa temps) definir com de content (ironia) estic quan s'arriba a les rebaixes.

Ahir vaig anar de rebaixes; un suplici per una persona com jo que es compra la roba principalment al Decathlon (i tota de cop) o bé s'aprofita del bon gust de dona, germana i mare quan venen festes (aniversari, reis...). Haig de reconèixer i agrair a la meva dona que ho fés ras i curt; vam anar a Figueres a comprar roba bàsicament pels nens i sabia on havíem d'anar i la cosa fou més o menys suportable. Com que està de vacances ja hi anirà on i quan vulgui de compres, i és que jo amb poca cosa la podria ajudar; de fet, ni donar-li la meva opinió ja que, a partir de la tercera botiga visitada acabo dient a tot que si per marxar ràpid, em deu entrar claustrofòbia.

Les rebaixes sempre m'han semblat la proba més evidentment que ens enganyen com a xinos la resta de l'any. Em fa pensar en el regateix. Quan fa uns anys vaig anar a Istambul de viatge de fi de carrera recordo que no se qui em va dir que el regateig és l'art en que tothom queda content: el client perquè creu que ha fet el negoci obtenint un preu molt més reduït que el de sortida, i el venedor perquè realment, malgrat hagi baixat el preu, el negoci el fa igualment.

Doncs amb les rebaixes tinc un sentiment similar: si una cosa està rebaixada al 50% possiblement el client la compri pensant que ha fet el negoci de l'any...però si el venedor ho ven a aquell preu serà perquè segueix guanyant-hi diners encara que amb menys de marge no? I clar, si durant la resta de l'any el preu és el doble no ens estaran poc menys que timant? Bé, és una reflexió que deixo a l'aire.

Sigui com sigui ahir vam comprar a rebaixes i, el que és més important per a la meva salut mental: no em vaig estressar; segurament per dos motius: 1er el matí havia anat a còrrer (i fer esport ho cura tot) i, segon, el dia anterior (dissabte) vaig gaudir d'un passeig amb la Montse i els nens pel camí de ronda de Roses...i això si que és una autèntica medicina.

Vinga consumidors, a gastar i gastar que les talles bones s'acaben!!!!!

insubmissió a la llei?

Ahir va sortir la noticia que un bar, crec que de Mollerussa, es declarava contrari a la nova llei del tabac i que, desafiant-la, permetria als seus clients fumar sense problemes en el seu interior. I em sembla que a l'estat espanyol ja eren mitja dotzena els establiments que ja havien pres la mateixa mesura. Doncs em sembla perfecte, que ho facin...però que se'ls sancioni, perquè qui es salta una llei se l'ha de sancionar no?

Ja sé que és el segon post qu escric sobre el mateix tema, però és que em rebel·la que els fumadors apareixin com víctimes. Vagi per endavant que tinc molts amics fumadors i que espero m'entenguin i respectin la meva opinió, com jo els respecto a ells. En bona mesura els fumadors si que són víctimes, però d'ells mateixos, o del seu propi vici (com ha d'enganxar aquesta droga si, sabent que és tant perjudicial pel cos humà la gent fumadora segueix fumant).

Com que ens els últims dies he sentit bastants arguments dels fumadors contra la llei intentaré, des del meu subjectiu punt de vista, replicar-los. Diuen que no es respecta el seu dret a fumar; que jo sàpiga, fumar encara no s'ha prohibit (la gent pot fumar a casa seva, al carrer excepte en parcs infantils i prop d'hospitals i escoles, etc...); el que s'ha prohibit és fer-ho en zones tancades on hi ha altra gent que pot ser no fumadora; si ells tenen dret a fumar fent un cafè, jo tinc dret a no fumar prenent també un cafè...i com que jo només estaré una estona a la cafeteria però el cambrer s'hi passarà tota la jornada la solució més raonable és que el fumador surti fora no?

Esgrimeixen també que això no és un estat democràtic i que amb aquesta prohibició ens acostem més a una dictadura...quina begenada!!!! Precisament com que és un estat democràtic la llei s'ha de complir, ja que és una llei aprovada pel Congrés per unanimitat (tothom hi votà a favor), no només el partit que està al govern.

Puc entendre que molts propietaris van invertir una quantitat important de diners fa uns cinc anys per adequar els seus locals a tenir lloc pels fumadors i lloc pels no fumadors i ara estiguin enfadats per la inutilitat de la despesa efectuada; alguns diuen  que la llei que ha entrat en vigència ara és la que hauria d'haver estat implantada el 2005, sense fer aquesta mena de pas intermig...segurament és veritat però no haguéssim tingut abans les mateixes discussions (o pitjors) que ara?

I el que ja em sobrepassa és quan els propis fumadors diuen que si fumar és dolent que prohibeixin la venta de tabac...realment si això és fés ells no protestarien? si es prohibís fumar a qualsevol lloc i es prohibís la venta de tabac ells es quedarien de braços plegats? em permeteu que en dubti?

En un estanc proper a casa hi ha un cartell que, des de fa anys, posa: "els fumadors som els més tolerants, no ens importa que els no fumadors no fumin"...doncs a veure si és veritat i fumeu sense que jo ni els que no volem ser fumadors passius (obligats) haguem de patir-ne les conseqüències.

I si els que es salten la llei queden impunes digueu-ho, perquè a mi sempre m'hagués agradat passar les rotondes per l'esquerra, o sigui que si ens saltem les lleis ens les saltem totes...i que sigui el que deu vulgui!!!

hem canviat els barrufets per en Noddy

La vida passa, i canvien els referents. No és pas dolent ni parlo amb melancolia, al contrari, és una cosa lògica  i ha de ser així. En la música els clàssics seran sempre els clàssics, però en altres aspectes de la vida, les coses de fa vint anys són més que antiquades.

Els matins de cap de setmana, amb els nens, quan ens aixequem i mentre juguen posem la televisió per veure els dibuixos que fan. L'oferta és àmplia, la TDT ha fet que hi hagi simultàniament més de 10 canals que programin dibuixos animats, però ens solem quedar amb Clan. La successió és clara: cap a les 8 del matí estan fent Les Tres Bessones, mitja horeta després és hora del Jardí dels Somnis, i després l'estrella del matí pels meus nanos: en Noddy. I és que aquest i en Pocoyó són els que més interés desperten en els patufos de casa.

Tampoc fan escarafalls a en Bob el Manetes i a en Many Manitas...dos conceptes molt similars, amb la diferència que en el primer són els vehicles els que parlen (excavadores, pales, etc...) i en el segon són les eines (claus angleses, martells, etc...).

A vegades, sobretot quan hi ha hagut èpoques que els costava menjar, els posàvem algun dibuix animat a l'ordinador (en Youtube és un gran invent pels pares). Un cop vaig intentar posar-los algun clàssic que el seu papa veia de petit (Barrufets, David el Gnomo...) però no vaig pas triomfar...està clar que eren altres temps.

Però us diré més...ni jo hagués acceptat el canvi, haig de reconèixer que els dibuixos d'avui dia estan molt ben fets (la tecnologia, obviament, hi ha ajudat), però fins i tot els arguments han millorat. Vaja, que si m'animo igual un dia començo a fer una comparativa entre els dibuixos d'abans i els d'ara, que vulguis que no, m'estic convertint en un especialista...us reto a que em digueu 20 dibuixos animats que facin avui en dia (jo us en diria 30, i no és una Mourinhada eh?)...serà que els caps de setmana comencen per mi ben aviat al matí?