dimecres, 12 de gener del 2011

la pilota de la discòrdia

Es curiós com a vegades entre tots (els periodistes primer, encara que després vagin de santets) treiem massa punta a les coses; com es diu sovint cal omplir diaris i tertúlies de ràdio. Em vinc a referir, clar està, a tot el xou que es va generar pel lliurament de la FIFA Pilota d'Or a en Messi.

Menys mal que, un cop més, el més sensat a estat Pep Guardiola (realment seguir-lo és com fer una classe continua de "coaching",  direcció de grup, psicologia aplicada a l'esport, etc.) quan va dir diverses perles; per exemple, que el primer orgull és que tres nois fets a la casa hagin estat els tres millors del món, que qualsevol dels tres podia haver guanyat però que el millor per ell és en Messi (aquí discrepo una mica, ja ho entendreu després), que ningú ha faltat al respecte a la selecció espanyola perquè té fins a 6 jugadors en l'onze ideal, etc...

Com que el bloc és personal i puc dir el que em dóna la gana vaig a mullar-me: és una estupidesa un premi individual en un joc d'equip; però si s'hagués hagut de donar un premi aquest hagués hagut de ser per en Xavi. Vaig a explicar-me/justificar-me.

Si parléssim de quin jugador és més desequilibrant avui en dia segur que la resposta seria unànime: Lionel Messi, res a dir. Però això em recorda a el jugador més desequilibrant que hi ha hagut en el bàsquet, un tal Michael Jordan, us en recordeu? Doncs malgrat que portava anys essent un gran jugador va passar a ser llegenda quan va fer que el seu equip, els Chicago Bulls, esdevingués un equip campió (us recomano, si podeu, llegir el llibre "Canastas Sagradas" de Phil Jackson, el seu entrenador en aquella època, que relata una mica com va fer tot el procediment per fer passar a en Jordan del "jo" al "nosaltres"). Evidentment Messi ha ajudat com el qui més al Barça a ser el campió, però en any de Mundial el seu no va ser un bon Mundial, i no va fer que el seu equip arribés massa més lluny del mínimament exigible.

Amb Iniesta el cas seria al revés; un gran jugador que l'any passat amb el seu club no va fer un gran any (de fet, mitja temporada se la passa lesionat), arriba el Mundial i marca el gol definitiu que porta a la selecció espanyola al títol...molt bé, però, un gol (és a dir, una acció puntual) per molt important que sigui ha de tenir tant de pes específic en la valoració de tota una temporada? Si fos per això potser també la Pilota podria ser per l'Iker Casillas per parar el penal a vuitens de final, si no, segur que l'Iniesta no hagués pogut marcar perquè Espanya no hagués jugat la final...

En canvi Xavi encarna l'esperit Barça, esperit que, sigui de pas, ha estat exportat cap a la selecció espanyola; ell és la clau del joc, és el jugador poc menys que insubstituïble i és l'engranatge de tot plegat. Ell havia d'haver estat el premiat...si és que hagués d'haver-hi un premi com aquest que, recordo, ho trobo totalment injust: un equip amb 11 Messis, 11 Xavis o 11 Iniestas no guanyaria res, paraula d'entrenador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada