cafè Le Bistrot

Avui una recomanació: el cafè Le Bistrot de Girona, a la Pujada Sant Domènech 4 de Girona.

Un bitró, o bistrot, és un local típic francès on es serveixen begudes alcohòliques, cafès, formatges...o bé menjars a preus més o menys econòmics (aquesta és la definició de la Wikipèdia). Sembla a ser que aquesta paraula seria un neologisme provinent de Rússia, on una paraula similar a bistrot significa ràpid. Diuen que els soldats francesos participants a les guerres napoleòniques que es van quedar després a viure a França sovint es dirigien als restaurants demanant que els servissin el menjar ràpid, i d'aquí s'hauria adaptat la paraula.

Sigui com sigui si que el local, quan s'hi entra, desprèn un aire clàssic, des de la decoració (austera, amb mobles i rellotges d'època), passant per les rajoles de terra i acabant amb les taules i cadires.Fins i tot les cartes i la lletra impresa en ella denota aquesta atmosfera que volen crear.

Els que venen a l'empresa de viatge de feina (britànics la major part d'ells) els acostumo a dur aquí per sopar. És un lloc on quedar bé, i no deixar-t'hi una morterada en l'intent. Per exemple, ahir dilluns hi vaig anar amb en Michael un company que ve de Newcastle. Per cert, dos detalls abans de seguir: primer, per ser dilluns hi havia força gent (no estem en crisi ja?) i segon, mmmm, a veure, els que heu anat al local sabeu que el cambre que hi ha de toda la vida és gai, doncs ahir en Michael i jo devíem semblar-ho ja que ens va portar a la taula més arraconada i solitària que hi havia.

Bé, seguim. L'especialitat de la casa són, al meu entendre, les amanides i sobretot les pizzes amb pà de pagès, que com bé diu el seu nom és una mena de pizza (tot i que amb barreges força més originals) utilitzant de base una llescota (no ho definiria com a llesca perque sempre sobrepassa el diàmetre del plat). Ahir per exemple vaig menjar una amanida de formatge de cabra de primer (on el formatge de cabra te'l porten ben calentet i desfet per sobre les fulles d'enciam i de canonge) i de segon una pizza de paté amb formatge i botifarra blanca; en Michael va demanar una amanida de cigrons amb botifarra blanca i de segon una pizza de llom rostit amb formatge.

A l'apartat de postres costa decidir-se entre la varietat de sorbets i creps; en Michael va tastar la crep de mel i de nous i jo em vaig decantar per un pastis de xocolata (si si, perfecte per la meva dieta ho sé...però un dia és un dia no?); per cert, el pastís de xocolata contundent i no pas poc tros....aishhhh quina bomba calòrica!!!!

Dos detalls més per acabar: mireu si són catalanistes i de la ceba que la carta només és en català i que tots els vins que tenen a la carta (més d'una vintena) són de Catalunya, ja sigui del Penedès, Empordà, Alella, etc...però no hi aneu a demanar un Rioja. I segon, porten a tal extrem la "decoració d'època" que el compte te'l fan a mà (això si, accepten targetes de crèdit eh? que la pela és la pela).

Per cert, el que dèiem de ser força econòmic: compteu que vam menjar primer, segon, postres, aigua i jo un cafè...i tot plegat ens va costar 20 € per barba, bé, de fet a mi em va costar 40 € que com a bon amfitrió vaig convidar.