Si si, un post de bàsquet, no em negareu que per ser una de les meves passions he tardat prou en escriure'l no? Però avui tinc l'excusa perfecte: ahir és feia oficial la contractació de Svetislav Pesic com a entrenador del Power Electronics València. Estic content i decebut a l'hora: content per tornar a tenir a l'ACB un dels millors entrenadorsm del món, i trist perquè ha anat a parar a un dels equips pels que li tinc (bé, li tenia, a partir d'ara) menys simpatia.
Un entrenador que, entre altres, té la frase "els bons saben que per guanyar s'ha de treballar a fons; només els mediocres volen guanyar sense entrenar-se" com a full de ruta, ja podeu deduir quina ètica de treball té. Un entrenador exigent, però per començar, exigent amb ell mateix.
Gràcies a la meva amistat amb en Dejan vaig poder començar a seguir al "coach" (axí l'anomenen els seus, "entrenador") i, per exemple, assistir als seus entrenaments malgrat fossin a porta tancada, intercambiar ni que fossin dues paraules després de fruir com un nen escoltant-lo als clínics...
Me'n recordo de tres moments especials amb ell: al clínic de Sitges, després d'exposar el clínic i davant de tots els assistents em va preguntar "profesor, lo he explicado bien o me he olvidado algo?"; en coneixia com a professor perquè un dia, preguntant de què treballava, li havia dit que estava a la UdG i des d'aquell dia era l'amic "profesor" d'en Dejan i com que el seguia a tots els clínics, i normalment exposava els seus principis en defensa, aquell dia em va etzibar aquella pregunta.
Un segon moment va ser a Ourense, a l'hotel on ens allotjàvem, de nou per haver assistit a un clínic que impartia ell. Diumenge tarda, a les cadiretes que estaven al costat de la piscina, tot fumant un puro considerable em pregunta: "como se vive en Girona?". Eren els dies on es negociava el seu fitxatge per l'Akasvayu i ja em veus a mi fent d'informador turístic de la ciutat i explicant-li les meravelloses platges que tenim a la zona (n'era un enamorat de la costa).
I el tercer ja va ser fa escassament un mes. Aquest any estic entrenant a Roses, a 3ª catalana, i l'any passat estava d'assistent a un Lliga Femenina, a l'Uni Girona; total, un salt de 5 categories de cop. Un dia potser explico les raons de tot plegat, avui no. Doncs el que us deia, farà un mes aproximadament que vaig anar a Fontajau a veure els meus antics companys de club i sortint del pavelló hi havia en Dejan, en Ricard Casas i en Pesic que havia vingut de visita. Res, vam parlar mig minut, però em va preguntar si entrenava; jo li vaig comentar que si, que a Roses (ell hi ha estat vàries vegades) a una categoria totalment amateur, etc... i ell em va dir "lo importante es entrenar, basket es basket"...i m'encanta, perquè és el que dic també a les persones que no entenen com és que de cop he anat de LF a 3ª.
I per acabar una anècdota; es veu que a Pesic li va encantar l'acústica del Palau Blaugrana des de que en el primer entrenament va cridar "DEFENSA!!!" i el sostre del Palau li va tornar la paraula repetida (eco)... cada cop doncs que algú no defensava correctament se l'enduia a mitja pista, li feia parar les orelles i cridava la mateixa paraula perquè el jugador la sentís repetida diverses vegades...
Molta sort "coach"!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada