Dic exercici de democràcia parcial perquè foren 3 partits extraparlamentaris dels més de 20 que es presentaran; i foren aquests els escollits perquè segons diferents sondejos són els que tenen més possibilitats d'entrar a formar part de l'arc parlamentari a partir del 29, o quan es constitueixi el Parlament, vaja.
Les lleis d'aquest país, fetes, recordem, pels partits polítics parlamentaris, veten que aquests partits puguin sortir en les televisions públiques i, per altra banda, els que hi surten estan cenyits estretament per uns blocs electorals que són més o menys extensos proporcionalment a la representació que tenen al Parlament. Així doncs, d'en Mas ens diuen fins i tot què ha dinat i d'en Rivera amb prou feines el veiem d'escallimpantes. Evidentment dono la raó als periodistes quan no signen les informacions però, també és veritat, que es fan una mica pesadets amb la cantarella que diuen a cada telenoticies...menys mal que si ho diu la Raquel Sans es fa més suportable...
Com diu el títol, els petits també existeixen, i s'hauria de trobar la manera de que la seva veu pogués arribar a més gent, i no perquè no utilitzin altres recursos (són molt actius al Facebook, per exemple), però si que és veritat que el greuge comparatiu és prou gran. Obviament la frontera entre extraparlamentari i parlamentari es pot trencar com va fer Ciutadans fa quatre anys (tot i que crec que va ser en part pel fet de que en Rivera sortís en pilotes al cartell, bona estratègia de màrketing) però és complicat que això passi.
M'agradaria, però, que això passés, i que com a mínim aquestes tres formacions arribessin al Parlament. Es ve dient continuament que cal una regeneració política...doncs hi ha més bona regeneració que el fet de veure nous partits al Parlament?
Els tres d'ahir (Laporta, Nebreda i Carretero) em van semblar prou sensats, tot i que obviament, amb algun (alguna) d'ells no combrego massa; però reitero que m'agradaria que entressin al Parlament, i jo hi col·laboraré perquè així sigui.
I si no, que entri la CORI, amb la Mairena de cap de llista, a veure si amb els seus encants posa nerviós a en Mas....no sé si la desafecció disminuiria, però que seria més distret tot plegat potser si.
Qui és aquest freedom que comenta els post en giri? Ai... que fa tuf a un robot d'aquests raros....
ResponEliminaEn quant al post: 100% dacord amb tu, només una cosa: Si la que diu la cantarella no és la Raquel Sans i és la Nuri Soler... doncs tampoc li farem cap lleig, i més encara si ho fa "a camara lenta" (Jean Pol Desgrava dixit)
Jo coincideixo amb el que vas escriure fa uns dies: ja posats millor la Nebrera que la Sánchez-Camacho. A la dreta ja convindria una competència per l'espai conservador o liberal.
ResponEliminaSuposo que compartiràs l'opinió que les dues llistes netament independentistes podrien haver anat plegades i tindrien força més possibilitats. Som un país de mesquins, primer mirem la nostra parcel·leta.
Es van oblidar de l'Anglada, que potser ara no arribi a entrar al Parlament però al maig pot donar sorpreses a ajuntaments, agradi o no.
Regeneració no només seria l'entrada d'aquest tipus de formacions al Parlament, sinó que a més els electors poguessim triar lliurement quins seran els nostres representants, no els senyors que fan les llistes tancades i bloquejades. Si em cau bé el núm. 2 de la llista però sé que el que l'encapçala és un malcuat, què faig? Tapar-me el nas?