Curiosament, "Tea party" no ho hauríem pas de traduir com "festa del tè", sinó com a "motí del tè" i és que aquest concepte té el seu origen l'any 1773 (abans d'ahir vaja). El dimarts 16 de desembre d'aquell any, al port de Boston (Massachusetts) es va llançar al mar tot un carregament de tè provinent de les illes britàniques. Fou considerat un acte de protesta dels colons americans perquè el govern britànic havia gravat fortament amb impostos aquest comerç, i, de fet, es considera l'origen del que més tard seria la Guerra de la Independència dels Estats Units.
He sentit en diverses tertúlies que, en un futur proper, els "Tea parties" es podrian importar aquí, com a concepte de reunió veïnal per parlar de política (no per tirar carregaments de res al mar, que prou merda hi ha ja). Jo sóc una persona que m'agrada xerrar (si si no us ho pensàveu eh?) i tocar una mica tots els temes perquè sempre se'n pot aprendre de les opinions dels altres. Ara bé, m'imagino una "Tea party" d'aquestes en una comunitat de veïns i no és que em faci massa gràcia; no sé perquè però crec que aflorarien les opinions més populistes, i per desgràcia, més retrògrades sobre temes amb els que s'ha d'anar amb molta cura (immigració, justícia,...). Com deia l'Iñaki Gabilondo, aquí serien més aviat "Tintorro party".
Mireu, posats a importar reunions amb noms anglosaxons em quedo amb els "Tupper sex", sempre seran més profitoses, no creieu?
Per cert, una menció especial a una fidel seguidora del bloc i que avui passarà de ser doctoranda a doctorada...t'ho mereixes Gemma!!!!
Una noia americana a un conegut meu militant d'UDC li va dir "Tu als EUA series gairebé un comunista", expressió amb la qual es defineixen bastant les coordenades ideològiques d'aquell país, bastió no obstant de la democràcia durant més de 200 anys.
ResponEliminaAquí Europa caricaturitzem el "Tea party" presentant-lo com a dreta però és un producte d'una cultura cívica i participativa que a l'altra banda de l'Atlàntic encara ens falta: moviments populars que d'alguna manera fan de contrapès dels "lobbies" (grups d'interessos, molts d'ells elitistes) que actuen normalment en la política interna del país. I una altra cosa: els 2 grans partits nord-americans tenen al seu interior molts matissos i són més oberts en el seu funcionament (primàries, llibertat de vot en força qüestions...) que les rígides maquinàries electorals que imperen per aquí, i això dòna marge a l'aparició d'aquests grups, i no necessàriament amb els mateixos pressupostos ideològics que el Tea Party.
Ostres KP, moltes gràcies per dedicar-me unes pararules... i en una entrada de política internacional... tela!!
ResponElimina