Adaptant la frase que dèia l'Obèlix sobre els romans..."són folls aquests ianquis". No fa pas massa (exactament dos anys) va irrompre a la Casa Blanca l'Obama; i dic va irrompre perquè en els mesos anteriors a la seva elecció hi havia una gota malaia que poc a poc semblava que trencava la forta cuirassa repúblicana (i tradicional) americana, i aquesta gota malaia es va transformar en tsunami el dia de les eleccions.
El somni americà, aquell que diu que qualsevol por arribar a ser president dels EEUU, es complia; un president, de raça negra, amb família a l'Àfrica, etc... arribava a la presidència del país més influent del món.
No sóc massa seguidor de la política internacional i, tampoc sé molt bé què vol dir que la Cambra de Representants sigui republicana però que el senat segueixi essent demòcrata per poc (Martí m'ajudes?), però no cal ser un analista per entendre que el resultat d'aquestes eleccions a mig mandat significa que s'han esvaït aquelles esperances dipositades en la figura d'Obama...us enrecordeu que en les eleccions del 2008 semblava que tot el món volia votar per Obama... Semblava, en un moment d'exageració que acostumem a patir els humans de forma transitòria, que l'haguéssim de beatificar...el posem ara al purgatori?
Els analistes diuen que ha estat víctima de les seves decisions i pel que sembla ha prioritzat a promoure mesures contra la crisi, sovint impopulars, que no pas fer polítiques més populistes...tot i que segurament, els analistes detractors de la seva figura aniran cap un altre sentit.
De moment el "Yes we can" s'ha convertit en "No we can't"...veurem que passa a partit d'ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada