Tot un repte per mi, perquè sóc d'aquells que té la fama de començar les coses i no acabar-les...al llarg de la meva vida he volgut tocar la guitarra (tinc guitarra, ampli, i ni idea de tocar-la), he volgut tenir un hort ecològic rendible (tinc el terreny, planto a principi de temporada però les herbes se m'acaben menjant els cultius), he volgut aprendre a pintar (tinc el material, caballet, etc... i no hi ha maneres que agafi un pinzell), tinc una tesi per fer (epppp, aquesta si que l'acabaré eh?)...
Ahir, comentant aquesta efemèride amb la meva dona, em va dir que això era com una teràpia per mi; jo, evidentment li vaig respondre que no, perquè una teràpia és per la gent que no acaba d'estar bé, però no li negaré que alguna part de raó té (es nota que llegeix el bloc i per això li deixo anar alguna floreta de tant en tant jajajaja). Raó en el sentit que si ara faltés un dia a la cita amb el teclat, alguna cosa em faltaria, seria com ni no m'hagués pres la dosi de medicament diària...per això, de moment, no penso fallar a la cita.
Em pensava que em costaria més això d'escriure cada dia, i sabeu quina cosa és la que em costa més? posar-hi a vegades etiquetes als missatges, ja que tot no deixa de ser "personal" i "opinió" i la gran majoria de les coses que comento pertanyen al terreny "político-social"...en fi, com sempre, tot és opinable.
Apa doncs, us deixo que tinc feina a la cuina, avui quische de verdures...i no voldria pas que se'm cremés el carbassó i l'albergínia (ubergínia aquí)...
Gràcies a tots els que m'heu anat llegint...i demà no em feu campana eh?
Bon dia company inseparable de coses a mitges.
ResponEliminaÉs tota una alegria poder felicitar-te en aquest esdeveniment.
Almenys n'hi ha un que manté el bloc al dia.
I com tu, crec que hi ha coses que fem que ens serveixen de teràpia. Com ara escriure, pintar, hort, nedar ...
En fí, ves a fer cuina en pau .. tens al meva benedicció i la de l'esglesia de Namur ... toquen campanes de misa!!