No sóc un comprador compulsiu ni un menjador compulsiu, però quan s'obre als meus ulls un buffet lliure ho compraria tot, ho menjaria tot (bé tot, vull dir una mica de cada, tampoc ens passem). Reconec que costa ressistir-me a una plata amb desenes de talls de pernil, de formatge, pans petits ben calentets...i sense parlar de la bolleria (i de veritat us dic que de bolleria només en menjo en els buffets lliures).
Portava uns anys que pel fet d'estar en un equip de bàsquet d'elit tenia l'oportunitat (perdó, la temptació) de cada quinze dies pràcticament fer un esmorzar d'aquests. Al final, eren famosos els meus tres viatges a buscar menjar:
El primer: salat; acostumaven a caure un parell de llesques de pa de motlle torradet i sucat amb tomata, una d'elles amb bacon i formatge i l'altre amb embotit, el que fes més bona pinta.
El segon: el dolç; aquí variava més, si hi havien croissants grans me'n menjava un de farcit amb pernil dolç i formatge (i sacrificava,m'estalviava, la llesca de pa de motllo de l'embotit...un detall, fixeu-vos que dic la llesca no l'embotit) i després o algun donut, o croissantets petits...depèn de l'oferta.
El tercer: les postres; un iogurt, un got de llet amb cereals...
Vaja, que a vegades quedava tan tip que no calia el dinar. Aquest post ve arrel de que ahir vaig esmorzar de nou de buffet lliure perquè era a un hotel de Barcelona per feina; i com que ara sóc "més esportista" em vaig saber controlar una mica i només vaig fer dos viatges...i no tant abundosos com tenia per costum.
Per cert, l'hotel era Husa Oriente, al costat del Liceu...i de diaris al hall només tenien La Razon i l'ABC...uiuiuiiiii, hauré de dir al meu jefe de Cardiff que canvïi d'hotel el pròxim cop.
Ahhh i pels que llegint aquest mail han pensat que sóc un golafre, tres coses: primera, teniu certa part de raó; segona, la millor manera de vèncer les temptacions és caure en elles; i tercera, diuen que l'esmorzar és l'àpat més important del dia no?
Els HUSA no són del senyor Gaspar? Diria que si... i que ell se les doni de convergent i només tingui La Razón i ABC... no li està bé.
ResponEliminaImportant: el suc de taronja era tal, o era aquell TANG que et posen a molts dels bufets?
si Josep, tens tota la raó, és el que vaig pensar quan era al hall de l'hotel.
ResponEliminaAhh, el suc en aquest cas era TANG i només n'hi havia de taronja...i la torradora de pa no anava tampoc...menys mal que com a minim no vaig pagar jo
si Josep, tens tota la raó, és el que vaig pensar quan era al hall de l'hotel.
ResponEliminaAhh, el suc en aquest cas era TANG i només n'hi havia de taronja...i la torradora de pa no anava tampoc...menys mal que com a minim no vaig pagar jo