les dones a netejar...?

Polèmic el títol no? Bé, menys mal que he posat l'interrogant perquè si no molts ja m'haguéssiu insultat (amb raó) abans de llegir l'article. No vull pas polemitzar massa, però ja se sap que un títol que pugui portar a l'equívoc sol provocar.

Ja sé que en aquest cas potser s'ha fet de l'anècdota un gra massa, però volia comentar el fet de que curiosament el paper de la dona (la monja) en el cas de la consagració de la Sagrada Família, es limités a la neteja de l'oli que s'havia vessat. No ho vaig veure per la tele, però gent que si ho va veure diu que les imatges foren força impactants pel fet de que sempre que parlava el Papa, o en altres moments de la litúrgia les monges no apareixien, només en el moment de netejar.

Deixeu-me introduir dues salvetats. La primera és que ja sé que varen sortir altres dones (les cantants dels orfeons, la dona que tocava l'orgue, etc...) però aquí em referia a les monges. El Papa sortia sempre envoltant de bisbes, capellans,...però mai cap monja en l'enquadrament de la imatge. La segona salvetat és que ja sé que els catòlics convençuts em direu que la monja s'ha dedicat sempre a fer aquestes tasques a l'ombra i que no busquen cap quota de protagonisme (i que les monges que van netejar l'oli vessat pel Papa van estar orgulloses de fer-ho)...però una cosa no treu l'altre.

És un fet demostrable que la dona viu, en el món eclesiàstic, en situació de desigualtat manifesta; i trobo que això hauria de fer reflexionar l'Església. No hi ha cap dona en la jerarquia eclesiàstica, les dones no es poden ordenar com a capellanes, i obviament menys encara com a bisbes... i no sembla que en un futur hagi de canviar aquesta situació. No us xoca que en ple segle XXI, quan les dones en la societat tenen cada cop un paper més preponderant (i benvingut que això sigui així) i ja trobem dones executives, capdavanteres de governs, etc... el paper de la dona en l'Església segueix essent com a militants de base (cuidar malalts, desvalguts, missions...)...no hauria d'ésser més equitatiu?

El que més en sobta és que ahir, el cardenal Lluís Martínez Sistach, que sempre ha estat un vanguardista (dins el possible en una institució com la clerical), interpelat sobre aquest aspecte del paper de la dona va dir que "clar, no tot és perfecte, són les regles del joc i s'han acceptar" ... carai, les regles del joc es poden anar canviant eh? (bé, menys en el futbol que no hi ha manera)...potser per això tant el futbol com la religió aixequen tantes passions?