En els darrers tres dies hem assistit al clàssic “debate del estado de la nación” al Congrés dels Diputats, en teoria, segons marquen els canons, el debat més important que hi ha cada any. Un cop acabat el debat (o mentre es celebrava) són diversos els analistes que hi diuen la seva; per mi, però, qui fa fer la millor lectura del debat va ser “l’analista” Andreu Buenafuente, en el monòleg amb què comença cada programa, quan va dir: “com està la nació? Doncs malament. De veritat que fa falta dos dies per veure això? Només de treure el cap per la finestra ja es veu”. Doncs si.
Però a part del sentit de l’humor que destil·len aquestes paraules (tot i que no deixen de ser una bona radiografia) del debat aquest em quedo amb una imatge. I no és ni l’acalorada (però previsible) discussió cara a cara Zapatero-Rajoy, ni el discurs que sonava a comiat del propi president del govern, res d’això. Per la imatge del debat és quan després de parlar els dos caps dels principals partits la gran majoria dels seus diputats abandonen l’hemicicle just quan havia de parlar en Duran i Lleida.
És obvi que no van marxar perquè parlava en Duran i Lleida, van marxar simplement perquè només “interessa” el que diuen els dos grans. Puc entendre que després d’unes quantes hores allà dintre calgui prendre l’aire, fer un cafè, una cigarreta...però marxar de la sala per no tornar a entrar, per mi, és una falta de respecte, però una falta de respecte no només a qui en aquell moment estava parlant, si no, sobretot, a la ciutadania que hem donat la representació nostra als diputats elegits per les urnes.
Pot sonar a demagògia el que dic, però com s’han de sentir (com ens hem de sentir) els “indignats” quan veiem que els nostres diputats abandonen el seu lloc de feina? Cobren per estar allà dins, i si estan avorrits...que es fotin. Van ser elegits per aquesta feina, i si no els agrada que ho deixin...ah no, clar, que és una feina més que ben pagada.
El propi Duran i Lleida, per mi, un dels polítics més sobrevalorats, ahir mateix entrevistat a la radio primer va dir que ho va considerar una falta de respecte però després va matisar...que típic aquest verb en els polítics. Ell deia que quan els diputats no estan a l’hemicicle no vol dir que estiguin al bar del congrés, si no que moltes vegades estan als despatxos fent feina, rebent ciutadans, etc... Fins aquí ho puc entendre, però el mateix Duran havia dit uns minuts abans que duran el debat de l’estat de la nació els diputats no acostumen a agafar cap compromís perquè es considera el debat més important de l’any al Congrés.
Per tant, el que va passar fa un parell de dies a l’hemicicle no té coartada. Simplement ha estat un fet més que va fent que els ciutadans ens sentim cada cop més allunyats dels polítics. Perquè, és clar, ara importava una merda el que deien els partits “polítics”...però potser el dia després de les eleccions generals aniran darrera d’aquests per aconseguir els vots per assegurar la investidura... quin fàstic tot plegat!
Si noi, la classe política en fa cada cop més, de fàstic. El desencís és cada cop major, i el problema és que sembla que no els importi (perquè veure-ho, segur que ho veuen, és impossible no adonar-se que la gent cada cop confia menys i menys en ells). Amb tot el que està passant, amb els moviment dels indignats, com a mínim podrien "dissimular" i fer veure que treballen... però ni així. I mentre uns es trenquen les banyes per sortir endavant, els polítics sembla que es rasquin més i més la panxa per aconseguir un més que bon sou, com dius. Em va molta ràbia, però encara em fa més pena.
ResponElimina