tarta Sacher

Avui recepta de cuina. No pas perquè no sàpiga què escriure sinó perquè la passada nit em vaig estrenar intentant fer aquesta dolça recepta. Tenia un compromís i què millor que intentar fer una sopresa en forma de pastís?.

Allà anem; ingredients per a 10 racions: 200 g de mantega tova a temperatura ambient, 200 g de sucre, 10 ous (amb les clares separades dels rovells), 300g de xocolata negra (70% de cacau a ser possible), 150 g de farina, 50 g de pa torrat molt o de galeta torrada molta, melmelada d'albercoc.

Procediment: remenem la mantega fins que quedi molt cremosa. Hi afegim, poc a poc, petites quantitats de sucre i els rovells sense deixar de remenar  fins que la barreja quedi lleugera i esponjosa. Preescalfar el forn a 180 ºC. En un bol hi posem 200 g de xocolata trossejada i el fonem al bany maria. Afegir-ho a la barreja d'ou, sucre i mantega. Incorporem la farina i la galeta (o pa) molta. Afegim les clares que hem batut a punt de neu i barregem amb compte fins tenir una massa homogènia. Introduir la barreja en un motlle i posar-ho al forn durant una hora. Deixar reposar en el propi motlle.

Quan s'hagi refredat hi posem melmelada d'albercoc per sobre i fonem la resta de xocolata tal com hem fet abans. Ho aboquem ràpidament a sobre i al costat de la tarta. Amb el forn preescalfat a 170 ºC hi posem la tarta durant 2 minutets, només, per donar-li un acabat brillant.

Ho he fet tal qual amb algunes variacions obligades; per exemple, la xocolata (postres Nestlé per a fondre crec que era un 55% de cacau), tinc la sensació que no vaig acabar de muntar bé les clares d'ou i les "galetes torrades" que hi vaig posar eren "Digestive". Total, que li poso un 6 escàs al pastís. Era bo, però massa dens crec.

No passa res, donades les circumstàncies la cosa ha quedat prou lluïda i, a més, algú creu que en Ferran Adrià va triomfar amb l'esferificació a la primera? Doncs això, doneu-me temps.

coses que em permeto per vacances

Aquí cadascú tindria els seus "vicis" o excessos que es pot permetre per vacances. Els que jo m'he pogut permetre, segons la situació personal pròpia han estat els que us explicaré. Dic això de la situació personal perquè clar, no faré el mateix ara que sóc pare (responsable) de família que el que feia quan tenia 20 anys, i potser si fos un "niño de papà" amb la cartera plena els excessos anirien per un altre costat.

El que he fet jo són coses molt normals, però que per alguna o altra circumstància no fas durant l'any "laborable". Per exemple, no posar-me el despertador. Sembla una tonteria però durant l'any fins i tot dissabtes i diumenges em poso el despertador; m'agrada aixecar-me aviat i sempre tinc coses a fer (ni que sigui llegir, escriure el blog, etc...); de fet, però, per vacances els meus fills, que són de "dormir" com el pare s'han aixecat com a molt aviat a quarts de 8.

M'he permès capritxos "culinaris" com nocilla, croissants, algun donut...vaja, excessos, aquí si. La meva línia abdominal se n'ha ressentit, ho sé, sense ajuda de la bàscula ho sé. És un pal no poder fer esport per ajudar a cremar-ho. A partir d'avui al vespres tornarem a fer bondat a la taula i a veure si després de la visita que tinc al fisio dilluns vinent comencem a posar les bases per a que pugui tornar a fer esport. Ahhh, i entre els excessos "culinaris" va haver-hi el fet de menjar dissabte la pizza amb base de pasta fresca...un pur vici, vaja.

Admeto que he estat més estona badant davant la tele que en la resta de l'any. Poques vegades després de sopar, en el dia a dia, em poso a mirar la tele. En aquestes vacances entre algun partit de bàsquet, repeticions de "Salvados" i algun que altre programa interessant m'he permès badar davant la tele.

Ahhhh, i jugar a la consola. Sempre que he vingut a Sort m'he endut la PS2 i mai l'havia connectada. I si, ho admeto. M'agrada jugar-hi. Abans, quan vivia a Quart, abans d'anar a dormir sempre hi jugava una estoneta, no massa, una mitja hora, el just per fer una cursa amb un F1 o una partideta de tennis. En aquestes vacances hi he jugat un parell o tres de cops, no més, però vaja, ja és molt més del que he fet en el darrer any. I perquè no dir-ho, la consola també ha servit per distreure una mica els nostres fills quan l'índex de agobiament dels dos arribava al límit. I això ens ha permès veure una de les imatges de les nostres vacances: veure l'Oleguer aturat amb la moto a una cuneta del circuit i no voler accelerar perquè deia que havia de deixar passar les motos...no tindré mai un Pedrosa a casa!!!!

el bulli tanca portes

Doncs si, ahir va ser el dia, el Bulli va tancar portes. A hores d'ara tothom ja deu saber què es el Bulli i què representa. Estem parlant del considerat, durant molts anys, millor restaurant del món, amb el millor cuiner del món al capdavant.

Per sobre de que sigui o no el millor restaurant (i cuiner) del món està l'empremta que deixa en el món de la cuina. Efectivament els humans ens regim per rànkings i pseudocompeticions, sempre volent fer llistes dels millors, els més rics, els més guapos...però la importància real d'un fet és l'emprenta que deixa en l'entorn i en successives generacions, i això és el que farà (més) gran El Bulli.

Malgrat algunes desavinences públiques (per exemple amb en Santi Santamaria, al cel sigui), la gran majoria, per no dir quasi la totalitat, del món dels fogons venera en certa manera en Ferran Adrià i el consideren poc menys que el seu mentor, mestre, referència; només cal escoltar, al Telenotícies d'ahir, les declaracions d'un dels germans Roca o del cuiner afincat als USA, José Andrés, per citar-ne només dos. Tampoc és fàcil en un món tan competitiu tenir el reconeixement dels companys de professió; ahir, de fet, si a algún sonat se li hagués acudit llançar una bomba sobre el Bulli, la cuina s'hagués quedat orfe de quantitat de personalitats (només cal comptar les estrelles "Michelin" que haurien desaparegut).

Ahir, escoltant el TN, vaig assabentar-me de manera escueta i resumida de la història del Bulli. No sabia, per exemple, que el que avui en dia és el Bulli va començar a ser un mini-golf regentat per una parella de francesos que li van posar aquest nom en homenatge a la raça dels dos gossos que tenien. Davant l'èxit que tenia el minigolf i a cala on estaven (regentada per molts submarinistes) es va obrir un xiringuito...i com una bola de neu caient per una pendent...el xiringuito va anar creixent i creixent. En Ferran Adrià va entrar a treballar-hi (de pràctiques) a principis dels 80 i en 3 anys ja era cap de cuina.

En fi, tanca un Restaurant (o el Restaurant), però no una idea. Ara l'Adrià i el seu equip maduraran la idea de la "Bulli Foundation"...una innovadora idea de la qual no se'n sap massa res...però a una persona amb el currículum innovador d'en Ferran Adrià li concedirem el benefici del dubte, no?

Dukan

L'ésser humà té la tendència a jutjar frívolament tot allò que ens envolta, i som capaços de enaltir, per exemple, una persona i fer-lo baixar al purgatori amb poques hores de diferència. Hi ha tants casos d'això. Passa amb les persones i passa amb les idees. Si a això li afegim que una de les preocupacions de l'individu pot ser el seu pes, ja sigui per questions estètiques o de salut, ja tenim un còctel explosiu: el món de les dietes.

De dietes i de dietistes n'hi ha per triar i remenar. Me'n recordo encara fullejar revistes del cor que comprava la meva mare i aparèixer que tal o qual "famosilla" havia seguit la dieta de la carxofa, o la dieta de la poma, etc...Unes dietes que, dit sigui de passada, eren autènticament una burrada. En els últims temps ha entrat amb força una dieta, anomenada el mètode Dukan. De fet pot ser nova però no ho és tant, es basa en alimentar el cos principalment amb proteïnes (primer exclusivament i després poc a poc combinant-ho amb altres elements) i no donar-li, en canvi, la benzina que normalment utilitza per funcionar: hidrats de carboni, greixos... La raó és senzilla, si al cos no se li aporta "benzina" en forma d'hidrats de carboni, es veurà obligat a agafar-ne de la reserva (els greixos que tenim al cos).

No us explicaré aquí la dieta, potser un altre dia, però jo haig de reconèixer que em vaig llegir un dels llibres que ha publicat el propi autor que ha donat nom a la dieta i mira, em va convèncer a provar-ho. Però sobretot em va convèncer el fet que gent propera a mi ho va provar i li va funcionar; la meva mare, sense anar més lluny, havia fet centenars de sacrificis per perdre res, un parell de kilets que li sobraven (i això li deia el metge per uns desajustos que tenia en els anàlisis)...va ser fer la dieta i mai li havien sortit uns anàlisis tan bons.

La dieta és prou senzilla de seguir, no passes gana, és motivant perquè al principi perds pes ràpidament i després ho segueixes fent més paulatinament.

Últimament, però, tot el que eren lloances són crítiques cap a la dieta. Clar, xoca veure com perds pes sense menjar en principi ni verdura ni fruita (en els primers passos de la dieta) i això pot fer que la gent perdi la noció de com s'ha de seguir la dieta i mengi proteïna en excés. Però bé, si segueixes les directrius de la dieta no crec que hi hagi mancança de res; o més us diria, totes les dietes tenen mancances, està clar. I la dieta que et posarà el dietista que et cobrarà 50 euros per visita també tindrà certes mancances, ja que si no no perderies pes.

En fi, no sóc ningú per recomanar res, simplement que la gent que faci les coses les faci amb seny...jo també tinc una parenta que per fer la dieta només menjava llom embotit durant tot el dia (com a font de proteïna)...i clar, al cap de poques hores va haver d'abandonar la dieta. A mi m'ha anat bé, tot i que no l'he fet estricta, i em va servir per perdre uns pocs quilets...d'aquí a un temps hi tornaré, i apa, poc a poc i bona lletra. I seny.

una base de pizza i una coca de vidre amb pinyons

Us passo una recepta que una bona amiga em va fer arribar. Ja sabeu que una de les meves debilitats/perdicions és la pizza del dissabte, doncs amb aquesta recepta farem que aquesta perdició sigui una miqueeeeeta més saludable.

Ingredients: 250 g de farina de blat (millor si és integral), una bosseta de llevat de fleca o 20 g. de llevat fresc en pols dissolta en aigua tèbia, 3 cullerades soperes d'oli d'oliva, 1 cullerada (de cafè) colmada de sal i 15 cl d'aigua.

Preparació: barrejar la farina i la sal amb una cullera de fusta. Afegir el llevat i barrejar. Incorporar l'aigua tèbia i tornar a barrejar durant un minut. Afegir l'oli i amassar la pasta durant 5 minuts, fins que estigui homogènia i es desenganxi de les vores del recipient. Cobrir amb un drap i deixar que pugi la massa en un entorn calent (per exemple, ara a l'hivern, es pot preescalfar el forn a 30ºC, introduir la pasta i tancar el forn) fins que dupliqui el seu volum durant uns 45 minuts. Preescalfar el forn a la temperatura que farem la pizza (uns 240ºC). Enfarinar la zona de treball. Extendre la massa amb l'ajuda d'un corró ("rodillo"). Col·locar la massa extesa a la placa del forn sobre paper vegetal, afegir els ingredients de la pizza i cap al forn!!!!

Les quantitats que us he passat són per fer dues pizzes; si voleu, en podeu guardar la meitat de la pasta i fer una coca de vidre amb pinyons. Partim de la massa extesa, la untem amb oli, li posem sucre (millor integral) i pinyons i la posem al forn. Poca estona (menys de 10 minuts) i quan els pinyons estiguin torradets tanquem el forn; afegim un bon raig de "anís del mono" i ho deixen dins el forn (això si, aquest apagat) perquè s'esbravi l'alcohol...iiiii...apa a jalar!!!! (això si, deixeu que es refredi no fos cas que us escaldéssiu el bec).

quische de bacon i formatge de cabra

Avui canviem el resgistre. De tant en tant al bloc també hi aniré penjant informació de servei, com per exemple, receptes de cuina que descobreixo (i que m'agraden, està clar). Aquest diumenge vaig fer una quische de bacon i formatge de cabra, vaig a compartir-la amb vosaltres:

INGREDIENTS: 1 massa de pasta per quische, 2 paquets de bacon (d'aquell de tires que està fumat), 1 rulo de formatge de cabra, formatge parmesà i emmental, 4 ous, 40cl de nata per cuinar (2 bricks petits), 10cl de llet, sal.

Primer poso a pasta al forn , la base, per fer una pre-cocció; perquè la pasta no pugi la punxo amb una forquilla i hi poso per sobre paper d'alumini amb coberts pq pesi una mica i la massa no pugi (10 minuts a 200ºC). Fregeixo una mica el bacon que l'hauré tallat en porcions petites; no ha de quedar el bacon massa cuit pequè després continuarà la cocció dins del forn. Un cop he tret la base del forn i n'he enretirat el paper d'alumini hi reparteixo les tires de bacon fregit per la base i a sobre hi posaré les rondanxes de formatge de cabra; una mica de parmesà en pols a sobre i després hi aboco la barreja dels ous batuts amb la llet, la nata de cuinar i la sal. Per sobre ben cobret de formatge emmental ratllat i al forn, aproximadament 50 minuts a 180ºC (o, molt millor, li deixeu fins que punxant la quische amb un escuradents aquest us surti net).

La recepta original (que vaig trobar a internet) portava també porro (del que es menja...està clar) i nou moscada per sobre l'emmental. It's up to you!!!!

Apa doncs, bona cuina!!!!!