l'home és un animal de costums

Alguns ho sabeu, els altres ho sabreu ara, però un dels reptes que tinc és escriure, durant un any, un post cada dia. Acostumo a fer-ho els matins, tan bon punt m'he llevat i la Nespresso m'ofereix un petit plaer en forma de cafè. Si els llençols se m'han enganxat sense poder fer-hi res el bloc l'escric a l'hora d'esmorzar quedant-me al despatx enlloc d'anar al bar (ho dic perquè veieu que no inverteixo hores de la meva feina en fer aquests escrits).

Aquests dies que hem estat de pont he hagut de canviar els costums...i això costa. A Quart vaig donar de baixa l'internet, per tant, o he hagut de manllevar el wifi de la meva germana i cunyat o bé he escrit (diumenge) el bloc a casa dels meus pares, just al lloc on fa anys em passava hores i hores (o potser no tantes) estudiant; sigui com sigui he hagut de canviar els hàbits i això no és una cosa que, com a científic, m'agradi.

Potser això últim no té una correlació massa alta però crec que els científics (bé, jo sóc biòleg de formació) acostumem a ser gent força rutinària, sense fer servir rutina com a sinònim de monotonia eh?. Per això, aquests dies que no he pogut seguir amb la rutina habitual, he trobat que m'ha faltat alguna cosa...i aquí em teniu, quan amb prou feines queden 40 minuts per acabar el dia escrivint el post diari.

Ara ja sóc a Roses, o sigui que demà crec que recuperaré els hàbits habituals i em tindreu aquí puntual (més o menys) escrivint ves a saber què...depèn com m'aixequi.

Apaaaa, bona nit i tapeu-vos.

redescobrint casa meva

Aquest pont l'estic passant a Quart, bé, l'estem passant ja que obviament la Montse i els nanos han vingut; de fet, va ser idea de la meva dona. La vida ara la tenim muntada a Roses i no és fàcil moure'ns cap a Quart, on encara hi mantinc la casa.

No és fàcil perquè els 65 km de distància que hi ha entre Roses i Quart, quan tens dos nens petits, s'estiren com un xiclet. Si a aixòi li afegim que durant anys he tingut els caps de setmana hiperocupats amb el bàsquet fa que no hagi estat senzill el poder venir aquí. Per això, quan la Montse m'ho va proposar vaig tenir dos pensaments: el primer, una alegria immensa i el segon...faria falta que una brigada de neteja envaís casa meva i fer una neteja a fons.

Ara estic al sofà assegut, "xuclant" el wifi dels veïns (ma germana i cunyat), amb els nens dormint (l'Oleguer en un llit nou, que fa tres anys que tenim però que no havia estrenat mai encara) i la gata, sempre la gata, entremig de la Montse i jo...i penso que ha valgut la pena estar dues setmanes invertitnt cada tarda en fer una neteja a fons. Com dic sovint jo faig al revés de la gent, que viu a l'interior i se'n va a una segona residència a la platgeta...

Un altre dia us descriuré com és casa meva, avui no estic inspirat i encara vull fer una mica de feina ara que m'he pogut connectar a internet...si, ja sé el que em direu, no sé desconnectar...potser és que tampoc ho necessito..de moment.

Ahhh i quan volgueu passeu per casa...aprofiteu que ara està neta!!!!

la Tramuntana està estressada

Ep, no és pas una trampa, no estic parlant del vent, estic parlant de la gata que viu a casa, de nom Tramuntana. I si, la gata està estressada, bé, ahir estava estressada.

Els que em coneixeu sabreu que no sóc pas un amant dels gats (ni molt menys!!!), podríem dir fins i tot que és dels animals que menys m'agraden; però ja fa uns anys, quan vaig conèixer la meva dona, la Tramuntana ja li feia companyia, per tant, clar, m'havia de quedar amb el pack. A més, tal com l'anomeno jo (a la gata) és una "pija", només menja delicatessens i, quan marxem uns dies, la gata ve amb nosaltres.

Així doncs, en aquest pont que estem passant a Quart, la Tramuntana va deixar el seu piset a Roses per venir a una casa que no li era del tot desconeguda perquè ja havia vingut en altres ocasions. És això el que ens va estranyar més quan al vespre va mostrar un caràcter del tot agressiu. Es va apoderar del llit nostre i fins que la Montse, la meva dona, no la va fer fora d'allà no hi havia manera que es mogués de sobre el llit. Això si, aquest fet encara va fer que augmentés la dosi d'agressivitat, i allà ens teniu: la meva dona a dalt que no podia baixar, la gata al mig de l'escala bufant i fent gestos agressius, i un servidor abaix oferint-li menjar (des de la distància) a veure si es movia. I no hi havia manera. I les pizzes refredant-se...

Al final la meva dona es va armar de valor i amb la tapa de vímet del cubell de la roba bruta fent-li d'escut a les cames va baixar l'escala. Ep, siiii ja sé que la història l'escric jo i que podria tirar-me floretes i dir que la vaig salvar, jo a més que fa un temps vaig treballar amb serps, llangardaixos, etc... però no, jo em vaig quedar al pis de baix per dos motius: a) la gata és de la meva dona no? i b) algú s'havia de quedar vigilant les pizzes...(ejem)

Es curiós com un animal manyac com és la Tramuntana (ho reconec) i que està farta d'estar al costat nostre al sofà compartint espai, en un moment, mostri aquest caràcter tan agressiu, però ben mirat, si nosaltres en un embús de trànsit insultarem fins a la sacietat l'espavilat que se'ns vol colar, que no farà un animal quan el treiem del seu entorn?

jo de gran vull ser controlador aeri

Si si, això mateix; quan sigui gran vull ser controlador aeri. Ep, però no només pel sou (que, ben mirat, diuen que els diners no fan la felicitat no?)...ejem....quina frase més poc creible en temps de crisi. Jo vull ser controlador aeri pel poder que tenen!!!!

No entraré aquí si les seves reclamacions són justes; o més ben dit, pel poc que he sentit aquest matí al 3/24 podria fins i tot entendre que el que ha desencadenat aquesta vaga és fins i tot justificable; abans que us abraoneu a sobre de mi (sobretot si algú de vosaltres és damnificat) vull dir-vos que, segons el que he sentit, han convocat aquesta vaga perquè el govern ha aprovat un decret-llei en el qual, a les hores treballades a l'any no se'ls computa les baixes laborals, permisos personals i permisos sindicals, és a dir, en paraules planeres, si un controlador es posa malalt ha de recuperar les hores, cosa que em sembla que no passa a cap feina (sense comptar autònoms i becaris i d'altres pringats d'universitat). No tot són els diners.

Ara bé, a quin paio amb dos dits de front se li acudeix organitzar aquesta vaga salvatge? Molta gent esperava amb candaletes aquests dies per marxar de vacances, gent que, com ells, van igual o més estressats (sense, ni de bon tros, la seva nòmina a final de mes), gent que havia de marxar per treballar, no sé, mil coses, la casuïstica segur que és molt diversa en un dels dies de l'any amb més tràfic aeri.

En una situació econòmica com l'actual, si una de les fonts que mínimanent subsisteixen com és el turisme la maltractem d'aquesta manera, no ens estarem enfonsant cada cop més? Com bé diu el cap de la meva empresa (britànic): "en temps de crisi el que cal és treballar més per treure el país endavant"...doncs gràcies a aquests controladors hem fet un nou pas enrera.

Sabeu qué és el que passarà amb ells? Reeeeeeeesssss, i si no temps al temps, quatre reunions, i "donde dije digo digo diego"... per això dic que tenen un poder brutal. Si no, digueu-me quin col·lectiu pot posar un país potes amunt en escasses hores com han fet ells...vergonyós i vergonyant...menys mal que jo el pont el passo a Quart i em desplaço amb cotxe...

curiós això de la memòria

Avui és 3 de desembre, i això significa doncs que és l'aniversari d'algú que conec. Fins aquí res d'especial...amb la de gent que hi ha al món anant bé avui és l'aniversari de milions de persones no? I, segurament, també és l'aniversari d'algú altre que conec...doncs a què ve el post d'avui?

Doncs que això de la memòria és ben curiós. La persona que fa els anys avui és l'Olga, una companya de feina que vaig tenir quan feia extraescolars a l'escola del Pla de Girona...i això fa més o menys...uns 6-7 anys crec. D'ençà aquells anys, amb l'Olga només ens enviem 2 sms a l'any, jo pel seu aniversari i ella pel meu aniversari; bé, dic mentida, un dia ens vam veure al Bahaus...farà uns 3 anys...

Ahhh, potser ho havia d'haver dit abans perquè de malpensats el món n'és ple...entre l'Olga i jo no va passar res eh? Nooooo jaaaaaa, negueu-me que algú de vosaltres ja estava pensant en aquesta opció...

En fi, que és ben curiós com cada any pensem en felicitar-nos quan, per circumstàncies de la vida, no ens podem considerar ni amics, o com a mínim no exercim com a tal...perquè si el contacte són 2 sms a l'any... I en canvi no me'n recordo de l'aniversari d'altres amics o familiars, no me'n recordo de la matrícula del meu cotxe, ahir no em vaig enrecordar de tancar la calefacció de la meva casa de Quart, etc...

Potser l'Eduard Punset tindrà l'explicació a aquest fenomen, que em passa a mi però que d'alguna o altra forma ens passa a tots; o potser jo ja la sé l'explicació per haver-ho llegit en algun lloc o haver-ho escoltat...però no me'n recordo.

malsons/terrors nocturns

Malgrat sembli el mateix, un malson o un terror nocturn no és el mateix; el segon és molt més fort, es dona entre 2-3 hores després que el nen s'hagi adormit i quan es dóna aquest episodi el nen acostuma a incorporar-se del llit, comença a cridar, a plorar fort, pot suar, etc... a més de que no es consola ràpid malgrat que el pare o mare s'hi esmerin.

No és fàcil discernir que és una cosa i què l'altra. Aquesta nit, per exemple, l'Oleguer, el meu fill gran, ha tingut un episodi d'aquests. A quarts de dues s'ha aixecat del llit i ha començat a cridar que volia anar a dormir al sofà; donat el perill de que els seus crits despertessin a l'Eudald hem decidit posar-lo al sofà (ja ho vam fer la setmana passada).

És curiós; l'Oleguer diu que té por al llit però no ens sap dir el perquè. Mentre l'he posat al sofà i li anava fent manyagues perquè es calmés una mica i agafés el són (certament no m'ha costat pas massa) he pensat en els malsons que tenia jo de petit. Sobretot tenia un parell de malsons que eren recurrents; us els explico.

Quan era petit anava a fer activitat extraescolar esportiva, i fèiem classes de defensa personal (ja m'explicaràs el que devíem fer essent tant petits). M'enrecordo que un dia ens van passar una pel·lícula d'arts marcials, suposo que de sèrie B essent generosos, en el que hi havia un paio sense braços i sense cames que fulminava la gent amb la mirada... doncs no us podeu pas imaginar les vegades que somniava que em perseguia aquell paio pel carrer.

I ja de més gran (però no gaire) tenia un altre somni, que em passava sovint, i era que passejava despullat i clar, vinga a amagar-me perquè no m'enganxessin...si algú sap interpretar els somnis em podria dir el significat? (només si és bo eh?, si no calleu-vos-ho jejejeje).

Ahhh, i una última coseta, sabeu que havia de fer cada nit abans de posar-me a dormir? (recordo que estic parlant de quan era petit eh?)... doncs ajupir-me a veure si hi havia un toro (un brau) a sota el llit. Si si, us ho podeu ben creure. Suposo que algún cop devia veure alguna "cornada" d'un brau per la tele, perquè si no no m'explico d'on venia aquesta mania.

...això si, sort que tenia el nino de l'Snoopy per abraçar-m'hi...ell em protegia

segons els ulls amb què es miri

Tal com us vaig dir ahir, avui volia parlar del post-partit de dilluns; perdoneu els que no sigueu futboleros però el que va passar té prou suc (sobretot si un és culé) com per dedicar-li un parell de posts.

Dilluns doncs, després de veure el partit en directe al bar, vaig tornar a casa i, com no, vaig veure el post-partit a TV3: repetecions, rodes de premsa... i després vaig tenir la brillant idea de quedar-me a veure el pseudo-debat esportiu diari que és el programa "Punto Pelota" de Intereconomia. Haig de reconèixer que miro aquest programa (com d'altres de la tele) per pur morbo, per veure què es dirà i sobretot com es dirà. Com que comença a les 12 de la nit no acostumo a mirar-lo quasi mai, però dilluns era un dia especial.

Una cosa si que té aquest programa: que és equitatiu en el tema Barça-Madrid, vull dir, que ambdós clubs estan representats per igual, sense preponderància d'un dels dos (a diferència de tooooota la resta de programes de la cadena on només hi ha opinadors de dreta, o de més a la dreta).

Després d'uns primers minuts "lògics" on es va destacar la victòria del Barça, el seu joc, el triomf de l'estil Pep sobre l'estil (?) Mourinho, del triomf de la cantera sobre la cartera (ja sé que és una frase massa sentida...però és tan bona!!!), etc... i després de veure les cares de funeral dels ultras (Hermel de l'Equipe i Siro López, ex-cap d'esports de Telemadrid, català per cert) tothom es va treure la careta i...si.....el que estava esperant jo que passés...que si Guardiola és un provocador per amagar la pilota a Cristiano Ronaldo, que si Messi només tenia obsessió en que expulsessin a Carvalho, que si Piqué va ser un provocador ensenyant la maneta al cel al final del partit, etc... I em van fer anar a dormir a 3/4 de 2, perquè volia veure la cara i reacció del gran Tomás Roncero, del diari Marca...un dels màxims exponents del que des d'aquí hem anomenat la Caverna mediàtica...quin paio tu...però quina cara més desencaixada que tenia: això si, en la seva intervenció va estar 15 segons lloant el joc del Barça i 4 minuts insultant (o quasi) els jugadors i entrenadors de l'equip culé per la seva prepotència (?), no saber guanyar (?), provocació (?), etc...

Però sabeu què?, doncs dilluns ni això em feia emprenyar. En altres termes, però els madridistes del programa es van comportar amb els seus comentaris amb la mateixa impotència que Sergio Ramos al camp.

Capítol a part tene els sms que enviava la gent al programa. Sé que aquest post arriba tard en el sentit que ahir, en molts programes de radio, tele, per les xarxes socials, etc... ja circulaven molts acudits del 5-0, però dilluns al vespre, només una hora després d'acabat el partit la gent amb inventiva ja llançava frases més que bones. A veure, que me'n recordi jo, aquests són alguns dels sms que es van enviar al "Punto Pelota" de dilluns:

- como has visto el partido de hoy? Cinco-mentarios
- des de cuando se televisan los entrenamientos?
- que quieres tomar? Una Mou 5 estrellas
- uffff, en Madrid hace un frio que pela, estan a 5 bajo 0
- sabes que Cristiano se dedica a hacer triatlones al revés? Corre, hace la bicicleta y luego...nada.
- hola, soy Preciado y voy a denunciar al Madrid por adulterar la competición.

En fi, jo, per norma general i més en l'àmbit de l'esport, acostumo a ser molt prudent perquè el que avui és blanc demà pot ser negre, però tampoc cal llepar-nos les ferides tot el dia i els seguidors també tenim dret a gaudir de dies com aquests no? doncs apa, a fer-ho, això si, compte que dissabte toca l'Osasuna i són tres punts iguals que els que es van guanyar diumenge (bé, iguals iguals no, però a nivell de competició si)...paraula de Pep...us lloem entrenador.